Els alumnes de 5è estem treballant diferents tipologies textuals a l’hora de català de moment us deixem amb una narració de por que esperem que us agradi:

LES OMBRES DESCONEGUDES

Era un dia de tardor assolellat.

Era el 25 d’octubre. La Laia la protagonista, viu en una època on no hi ha televisions, PSP, ordinadors, ràdios, telèfons, cotxes, motos, autobusos. Però hi havia molta natura. En aquella època no existia  la paraula “contaminació “.

Els transports  que hi havia eren carros amb cavalls. La gent anava al teatre i parlaven molt entre ells. No havien robatoris. Els carrers eren molt tranquils tan que els nens i nenes com la Laia, jugaven sols al carrer. La gent deixava la porta oberta, doncs tothom  confiava de tothom.

La Laia vivia en una casa molt gran de fusta trencadissa . Tenia moltes escales i finestres. La Laia tenia 8 anys. Cada nit , quan els pares dormien ,la Laia veia unes ombres estranyes i desconegudes, que li feien una mica de por. Estava desperta  fins que els ulls se li tancaven.

Les ombres que més es repetien eren la d’un home amb els ulls blaus fosforescents i amb el cabell negre que li arribava fins els peus. L’altra era d’un home amb trenes i amb uns dits fumejant.

A la Laia sempre li deien, els seus pares, que aquelles ombres  no existien, que tot era cosa de la seva imaginació.

Aquell  mateix dia, 25 d’octubre, la nena els hi va dir  als  seus pares i als seus amics :

-Penso investigar, de quines  persones  són aquelles  ombres.

Llavors una nit  va sortir  al passadís i va veure una ombra que caminava en direcció  a la cuina i la Laia  va dir:

-Atura’t dona dels ulls blaus fosforescents !

I llavors la dona va dir:

-Què et passa Laia,sóc la mare ! .

El dia següent va veure l’ombra de l’home amb trenes i els dits fumejant i va resultar ser el seu pare.

Des d’aquell dia, la Laia va entendre que tenia una imaginació molt poderosa i va pensar  que això li serviria per poder escriure històries que feien una mica de por.

Quan va ser gran va ser una gran escriptora molt famosa arreu del món.

                                                                                              Anna Pascual Miquel 5è