LA BRUIXA DE CASTANYADELL

(Anar a la Taula de Continguts)

 

LA BRUIXA DE CASTANYADELL

 

(Música)

 

 

NARRADOR: Heus aquí que una vegada al petit poble de Castanyadell hi vivia una bruixa marruixa anomenada Maria.

 

(Surt la bruixa, amb un cistell, i un mocador al cap)

 

NARRADOR: La Maria portava un monyo al cabell que semblava una castanya, i per això li deien la Maria Castanya.

 

(Música)

(La bruixa  es treu el mocador i es toca el monyo, tota presumida)

 

NARRADOR: Tenia a casa seva un gran castanyer que era l’enveja de tot el poble.

 

BRUIXA: (Orgullosa) Per tot Castanyadell no en trobareu cap com aquest .

 

(La bruixa se’n va cap a l’arbre, i se’l mira com si l’ensenyés al públic)

 

NARRADOR: Era un castanyer molt especial, perquè feia unes quantes castanyes cada dia, durant tot l’any.

(pausa) De manera que cada matí sortia a recollir les seves castanyes, i se les menjava una a una amb molta golafreria. I a ella li agradaven tant que gaire bé només menjava castanyes.

(Música)

(La bruixa es posa a recollir castanyes de terra, i les posa al cistell. S’asseu i es posa pelar una castanya i se la menja)

 

(Surten els nens)

 

NARRADOR: Un dia, van passar uns nens que s’havien descuidat l’esmorzar, i un li va dir:

 

NEN 1: Maria, no ens donaríeu pas una castanya, que ens hem descuidat l’esmorzar?

 

BRUIXA: Fugiu d’aquí!, que les castanyes són per a mi.

 

(Tot marxant els nens)

 

NEN 2: Si pogués li fumeria les castanyes.

 

NEN 1: Si tu li fums una castanya, llavors jo sí que li fumeria una castanya!

 

(Surten les velletes)

 

NARRADOR: Van passar unes velletes, tot arronsadetes, i una li va dir:

 

VELLETA 1:  Maria, no ens donaríeu pas una castanya?

 

VELLETA 2: És pel mal d’esquena que no ens deixa dormir.

 

BRUIXA: Fugiu d’aquí …   que les castanyes són per a mi.

 

(Surten els caçadors)

 

NARRADOR: Van passar uns caçadors, cansats i afamats, i un li va dir:

 

CAÇADOR 1: Maria, no ens donaríeu pas unes castanyes?

 

CAÇADOR 2: És per fer a la cassola aquesta llebre que hem caçat ..

 

BRUIXA: Fugiu d’aquí      que les castanyes són per a mi.

 

NARRADOR: I la bruixa Maria es va asseure sota el castanyer per menjar-se, golafre, les seves castanyes.

 

(La bruixa se’n va a seure sota l’arbre, per continuar menjant-se les castanyes)

 

(pausa)

 

CASTANYER: Maria, Maria ! …..   Sóc el castanyer.

 

(La bruixa s’aixeca tota sorpresa)

 

BRUIXA: Què vols, amic castanyer? És que no et cuido prou bé?

 

CASTANYER: No me’n queixo pas …..   Però voldria que no fossis tan golafre, i compartissis les castanyes amb la gent del poble.

BRUIXA: Calla, calla, castanyer, que compartir-ne no ho vull pas fer.

 

NARRADORA: I la bruixa Maria continuava menjant-se les castanyes ella tota sola.

 

(Torna a seure i a menjar castanyes)

 

 

NARRADORA: I així cada dia, la bruixa Maria collia les castanyes del castanyer.

 

(música)

 

NARRADORA: Fins que un dia quan estava a punt de menjar-se-les, van passar unes noietes tot trempadetes:

 

(Entren les noies)

 

NOIA 1: Maria, no ens donaríeu pas una castanya?

 

NOIA 2: Una per cada butxaca, que diu que porten sort.

 

BRUIXA: Fugiu d’aquí …….    que les castanyes són per a mi

 

NARRADORA: I la bruixa va tornar a seure sota el castanyer.

 

(La bruixa s’asseu sota el castanyer)

 

CASTANYER: Això no pot pas ser : O reparteixes les castanyes o jo en deixaré de fer.

(S’aixeca sorpresa)

 

NARRADORA: La bruixa Maria, que no volia quedar-se sense les castanyes, va agafar un ou, el va ben embolicar i el va donar a la noieta:

 

(Ho fa mirant al públic, com d’amagat)

 

BRUIXA: Au, deixeu-me estar, aquí teniu les castanyes, que les altres em vull menjar.

 

NOIA 1: Voleu dir que això són castanyes? 

 

BRUIXA: Ai, i jo què sé, si no ho és bé s’hi assembla.

 

(Se’n van les nois i entren els boletaires)

 

NARRADORA: Van passar uns boletaires, cansats i rondinaires: 

 

BOLETAIRE 1: Mal any per als bolets. Ha plogut tard i malament.

 

BOLETAIRE 2: Ni bolets ni castanyes, aquest any

 

BOLETAIRE 1: Maria, no em donaríeu pas una castanya?

 

NARRADORA: La bruixa Maria, que no volia quedar-se sense les castanyes, va agafar un ou, el va ben embolicar i el va donar al boletaire:

 

BRUIXA: Au, deixa’m estar, aquí teniu les castanyes, que les altres em vull menjar.

 

BOLETAIRE 1: Voleu dir que això són castanyes?

 

BRUIXA: Ai, i jo què sé, si no ho és bé s’hi assembla.

 

(La bruixa torna a seure)

 

NARRADORA: I la bruixa Maria continuava menjant-se les castanyes ella tota sola.

 

(pausa)

 

CASTANYER: Maria, Maria! Això no pot pas ser. Si jo faig castanyes, per tothom han de ser. I això que els has donat em sembla que s’assembla com un ou amb una castanya.

 

BRUIXA: Jo bé haig de ser la primera, i en tot cas les que quedin pels qui vinguin al darrera.

 

CASTANYER: Doncs no anem pas bé.

 

(música) (La bruixa surt)

 

NARRADORA: A partir d’aquell dia el castanyer va deixar de fer castanyes.

 

(Torna a entrar la bruixa i no troba castanyes enlloc)

 

BRUIXA: Maleït sigui el castanyer, que em fa coses ben estranyes, ara ja no em fa ni quatre castanyes.

 

CASTANYER: Maria, Maria! Ja et vaig dir que això no podia ser. Si jo faig castanyes, per tothom han de ser.

 

BRUIXA: Si castanyes no em vols fer, jo no m’hi pensaré gaire, cridaré al llenyataire i a trossets t’he de desfer.

 

(Apareix el llenyataire)

 

LLENYATAIRE: De quin arbre hem de fer estelles, Maria?   (Està a punt de tallar)

 

CASTANYER: No corris tant Maria, que això ho podem arreglar, jo et faré castanyes … però totes en un dia i tu te les podràs menjar.

 

BRUIXA: Tracte fet     ……. Si castanyes tornes a fer, ni que sigui un cop a l’any, les que sobrin a tothom repartiré, i sense engany.

 

CASTANYER: Tu seràs la primera, i les que quedin pels qui vinguin al darrera.

 

(pausa) (surt la bruixa)

 

NARRADOR: I així va ser com el castanyer, després de l’estiu i abans de l’hivern, es va posar a fer castanyes. I tantes en va fer que la bruixa Maria en tenia cistells plens.

 

(Torna a entrar la bruixa i en troba tot un cistell)

 

CASTANYER: Què en fareu, Maria, de tantes castanyes?

 

BRUIXA: Menjar-me-les totes no puc pas, que m’agafaria un empatx .

CASTANYER: Doncs, surt cap a la plaça, i digues a tothom qui passa que una bona festa volem fer, tothom a menjar castanyes a sota el castanyer.

 

NARRADOR: I així va ser com la bruixa Maria va convidar la gent del poble de Castanyadell a celebrar la castanyada.

 

BRUIXA: Veïns de Castanyadell, veniu, veniu que farem una gran castanyada

 

NARRADOR: Entre tots se les van menjar cantant i jugant amb la Maria, que ara ja s’assemblava a una bruixa com un ou amb una castanya.

 

I des de llavors, des de l’època de la Maria Castanya, que celebrem tots la castanyada.

 

(música)

 

(Anar a la Taula de Continguts)

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *