TANT ÉS COM ERA, LA VELLA CASTANYERA

 

(Anar a la Taula de Continguts)

 

Tant és com era, la vella castanyera

 

(Música suau, alegre )

(La vella Castanyera a un costat torra castanyes)

 

 

CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! …. Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya!

 

 

(Entren dues noies)

 

 

CASTANYERA: Vinga, nenes, que tinc les millors castanyes de la Plana

 

 

(Les noies tenen un posat  cursi i van de pijes, i es miren despectivament la castanyera.)

 

 

NOIA 1: (es dirigeix a l’altra noia) Ai no sé, vols dir que estaran ben torrades?

 

 

NOIA 2: A mi, si no me les torren bé per cada costat no m’agraden.

 

 

NOIA 1: Oi tant, i han de ser al punt just, que no es cremin però que no quedin crues. Ah, i sobretot que me les netegin bé una a una, que si no m’embrutaria els dits.

 

 

NOIA 2: En comprem uns quantes, doncs?

 

 

 (s’ho pensen parlant en veu baixa sense sentir-se, mentre un noi es posa a la cua, i al darrere n’arriba un altre)

 

 

NOI 2: Quí és l’últim?

 

 

NOI 1: Sóc joc.

 

 

NOI 2: Ah, doncs així jo dec anar davant teu (i el passa)

 

 

CASTANYERA: Què, ja us heu decidit? En posem una paperina per a cada una?

 

 

NOIA 1: Ai, no sé. A mi,…. posi-me’n tres castanyes…

 

 

NOIA 2: Jo amb dues ja faig… o potser una i mitja.

 

 

NOIA 1: Ui, no! (assenyala una castanya que volia treure-li la castanyera) aquesta no, que em sembla que no està del tot torrada de la punta…. millor aquella d’allà… o no, no, aquesta d’aquí.

 

 

NOIA 2: Vols dir? Jo diria que aquella té una línia més moderna, però per torrada potser sí, millor aquella altra…

 

 

NOIA 1: Uff, que difícil, no, decidir-se?

 

 

NOIA 2: Vols que ens ho acabem de rumiar, i tornem una mica més tard?

 

 

NOIA 1: Potser sí, no? Perquè tampoc es pot comprar amb presses, oi?

 

(se’n van)

 

 

NOI 2: Ara em toca a mi, que aquest noi era l’últim, m’ha dit.

 

 

CASTANYERA: Què vols maco, una paperineta?

 

 

NOI 2: Sí posi-me’n una paperina. (ell mateix n’agafa una). Aquesta mateix, ja li aguanto jo.

 

 

CASTANYERA: Moltes gràcies noi… i després diuen que els nens d’avui dia no són atents i ben educats. Com que ets tan eixerit te la posaré plena fins al capdamunt.

 

 

NOI 2: Moltes gràcies, senyora (posa una bossa a terra i estripa la paperina de sota)

 

 

CASTANYERA: (comença a posar castanyes)  Caram sí que n’hi caben en aquesta paperina.!

   

 

(Arriba una senyora a la cua)

 

 

SENYORA: Ets tu l’últim?

 

 

NOI 1: No l’última és vostè.

 

 

SENYORA: Aaaah!

 

 

NOI 2: (a la castanyera) Ja estarà bé, així, ja. Moltes gràcies.

 

 

CASTANYERA: Però t’havia dit que te l’ompliria fins a dalt, i veig que encara no està plena del tot…. 

 

 

NOI 2:  Ja està bé, ja. (li dona una moneda i se’n va amb la bossa plena de castanyes)

 

 

CASTANYERA: Ara tu, noi, quantes te’n poso.

 

 

NOI 1: Jo volia panellets.

 

 

CASTANYERA: Ho sento, noi, però de panellets no en tinc.

 

 

NOI 1: Ah, doncs… doni’m panellets de coco.

 

 

CASTANYERA: No, si és que de panellets no en tinc, només tinc castanyes i moniatos.

 

 

NOI 1: Ah, doncs… (s’ho rumia)… que siguin de pinyons, què hi farem.

 

 

CASTANYERA: Però si et dic que no en tinc de panellets, ni de coco, ni de pinyó ni de cap classe. Jo només venc castanyes i moniatos

 

 

NOI 1: I panellets de castanyes, tampoc? Doncs, haurem de menjar castanyes…. i què valen les castanyes?.

 

 

CASTANYERA: A un euro la paperina.

 

 

NOI 1: I sense paperina ?

 

 

CASTANYERA: Igual, un euro igual.

 

 

NOI 1: Ah, doncs, així me’n duc la paperina, que no val res (i se’n va)

 

 

CASTANYERA: Què voldrà aquesta senyora?

 

 

SENYORA: Unes castanyes ben calentes.

 

 

CASTANYERA: Una paperina?

 

 

SENYORA: No, no directament a la butxaca, que són per escalfar-me les mans.

 

 

(La castanyera li posa les castanyes a les butxaques i se’n a amb les mans a les butxaques)

(Entren uns avis i s’asseuen al banc)

(Entra l’alcalde amb aires de fanfarró)

 

 

ALCALDE: Aquest poble canviarà com una mitja, ja ho veureu. No se n’arrepentirà la gent d’haver-me escollit a mi.

 

 

AJUDANT: No tenia altra opció perquè només s’hi presentava ell. (Ho ha dit adreçant-se al públic). El poble ha sabut escollir el millor alcalde, sí senyor. Estem convençuts que hi farà grans canvis al poble.

 

 

ALCALDE: Mira, per començar… ja podeu tancar aquest Forn de pa i poseu-hi un supermercat que també vendran pa congelat i pa de motlle

(L’ajudant canvia el cartell de Forn de pa)

I aquells arbres traieu-los, que no estic per anar recollint fulles tot el dia. Una mica ciment, i a córrer!

(L’ajudant retira  un arbre)

Què hi fa un banc a la plaça? Va, ja el podeu cremar que aquí la gent no s’hi ha d’encantar per res. (els avis que hi havia asseguts han de marxar)

Vull un poble on tot sigui modern i brillant. Les coses velles,… al foc.

 

 

AJUDANT: Tiro al foc la castanyera, senyor alcalde? (assenyala la castanyera)

 

 

ALCALDE: Vols dir que cal? (se la mira) Però això sí, que no s’estigui més aquí a la plaça, que hi desentona, ara que la tenim tan nova i moderna!

 

 

CASTANYERA: Així no vol cap castanya?

 

 

(la Castanyera s n’ha d’anar cap a un racó i fa mitja)

(Surt gent del poble, i busca la castanyera)

 

 

POBLE 1: Ei, tu, què se n’ha fet de la castanyera?

 

 

POBLE 2: A veure si ara ens haurem de menjar crues les castanyes!  Són dures de pelar…

 

 

POBLE 3: … i de rosegar (intenta rosegar-ne una de crua)

 

 

POBLE 1: Sense castanyera no hi ha castanyes, i sense castanyes no hi ha castanyada…

 

 

POBLE 2: Això no pot ser… i ara qui ens traurà les castanyes del foc?

 

 

POBLE 3: Anem a veure l’alcalde.

 

 

POBLE: Anem-hi!

 

 

(surten i tornen a entrar de seguida amb l’alcalde al capdavant)

 

 

ALCALDE: Està bé, està bé, ja hi trobarem una solució.

 

 

AJUDANT: I si l’ajuntament…

 

 

ALCALDE: Ja ho sé, l’Ajuntament crearà una plaça de castanyera municipal

 

 

AJUDANT: I qui ocuparà aquesta plaça de castanyera municipal?

 

 

ALCALDE: Triarem la millor proposta. Vull una castanyera moderna, original, i res de draps bruts ni fer fums pels carrers. Res de foguerots ni paperines amb paper de diari. Vull una castanyera moderna com cal.

 

 

AJUDANT: Ja tenim alguns aspirants, senyor Alcalde.

 

 

ALCALDE: Doncs, vinga que comenci el casting per a castanyera

municipal.

 

 

AJUDANT: Proposta número 1

 

 

PROPOSTA 1: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a substituir la vella castanyera. Oi que hi ha màquines per a vendre cocacoles, o xiclets, o … jo què sé. Doncs, si jo fos la castanyera municipal posaria a la plaça del poble una màquina que per un euro et donaria una castanya. N’hi hauria de torrades, bullides i crues. Què li sembla?

 

 

ALCALDE: No està malament la idea… Però potser la gent s’hauria de menjar les castanyes fredes, no? …(pausa, rumia)  Tenim una altra proposta?

 

 

AJUDANT: Proposta número 2

 

 

PROPOSTA 2: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a substituir la vella castanyera. Oi que fa temps que s’han inventat les gominoles amb tota mena de gustos i de colors? Doncs si jo fos la castanyera municipal, en faria unes de color de castanya, i d’un gust que s’hi assemblés, i les vendríem a les botigues de txutxes. Que li sembla?

 

 

ALCALDE: No està malament la idea…  Però, no sé si els metges ens diran que tantes txutxes fan malbé les dents…(pausa, rumia)  Tenim una altra proposta?

 

 

AJUDANT: Proposta número 3

 

 

PROPOSTA 3: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució per a substituir la vella castanyera. La gent vol castanyes i vostè no vol la castanyera… doncs, crearem l’oficina municipal de la castanya. Vendrem les castanyes a través d’internet, i les enviarem per correu electrònic.

 

 

ALCALDE: No està malament la idea… Però, i si ens surten les castanyes plenes de virus? …. …(pausa, rumia)  Tenim una altra proposta?

 

 

AJUDANT: Proposta número 4

 

 

PROPOSTA 4: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a substituir la vella castanyera. Jo sóc del món del teatre i proposo contractar un actor que faci de vella castanyera. Així no hi hauria una vella castanyera, sinó un actor disfressat de vella castanyera. No hi hauria una estufa vella on s’hi torren les castanyes, sinó un decorat simulant una estufa vella on es faria veure que s’hi torren les castanyes.

 

 

ALCALDE: Així no s’hi torrarien castanyes de veritat?.

 

 

PROPOSTA 4: Oi tant com sí. Es tractaria de donar el màxim de realisme

a l’escena, i torraríem castanyes de veritat perquè semblés més real.

 

 

ALCALDE: Em sembla una idea genial. I ja heu pensat algun actor per fer aquest paper de vella castanyera?

 

 

PROPOSTA 4: No sé, hauríem de fer un càsting.

 

 

NOIA 1: Podria ser jo, per ventura? (surt una noia molt presumida)

 

 

PROPOSTA 4: Em sembla que no és ben bé el perfil d’una castanyera…

 

 

NOI 1: (fa una tombarella) Que els ha semblat? Ho faig bé, no?

 

 

PROPOSTA 4: Molt bé, però una castanyera tampoc ha de fer aquests saltirons.

 

 

NOIA 2: (toca la flauta) Jo podria tocar alguna cosa de música i tot.

 

 

PROPOSTA 4: És que heu vist mai una castanyera tocant la flauta? Em smbla que costarà trobar l’actor ideal per fer el paper de castanyera.

 

 

(S’aixeca la castanyera del banc i passa pel davant sense dir res)

 

 

PROPOSTA 4: Genial, aquesta és la nostra castanyera. No cal que ens digui res, perquè ens ha convençut del tot.

 

 

CASTANYERA: Però és que jo anava cap a casa, com que no em deixen…

 

 

ALCALDE: Queda nomenada Castanyera Municipal. (senyala el lloc on havia estat al principi). Aquí. Aquí quedarà perfectament el lloc per a representar la figura de la castanyera. Enmig de la modernitat d’aquesta plaça, la castanyera hi donarà un toc de tipisme perfecte.

(la castanyera es torna a col·locar al seu lloc)

 

 

CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! …. Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya!

 

(Anar a la Taula de Continguts)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *