EL NOU MOLINET DE SAL

(Torna a Taula de continguts)

 

EL NOU MOLINET DE SAL

 

(música)

(Surt a escena el Presentador)

 

PRESENTADOR: Bona tarda. Aquest any, volíem explicar-vos un conte.

Un conte popular titulat: El molinet de sal. El coneixeu?

És un d’aquells contes populars que va recollir i adaptar Joan Amades.

Però, vam pensar: l’any passat ja en vam parlar prou de l’Amades, no?

Millor que busquem una altra cosa.

I no se’ns acudia res.

Aaah…!, però aquest any hem tingut la sort de tenir una alumna nova que ve del Perú i ens va explicar una història molt bonica, que una mica adaptada, és la que us presentarem ara.

 

Ah! Si us sembla que aquesta història del Perú no és gaire diferent d’una altra història que ja coneixem és perquè al capdavall, tampoc som tan diferents: tant se val de quin racó de món venim.!

 

(música)

 

(Surt la família rica, amb el seu majordom)

 

PARE: Fa un bon dia per passejar, no trobes?

 

MARE: Oi, tant! És el dia perfecte per prendre el sol sense cremar-nos, per admirar els colors de la tardor, sense perill d’agafar un constipat ni haver-nos d’abrigar en excés.

 

PARE: Un dia perfecte. (S’adreça al Majordom que té al costat)  Fermí, felicita el Tomàs Molina per haver-nos preparat un dia tan esplèndid, amb el temps ideal.

 

MAJORDOM: Per demà els senyors voldran un altre dia de sol o preferiren una mica de pluja?

 

MARE: Com que demà no hem de sortir de casa, en Tomàs pot prendre’s un dia de festa… i que faci el temps que vulgui.

 

MAJORDOM: Li ho diré, senyora.   (se’n va)

 

NEN 1: Mare, avui podrem jugar una estona?

 

NENA 2: Va, sí, que fa dies que no juguem!

 

NENA 3: Em deixareu agafar la nina que em van passar el Reis?

 

PARE: Jugar, sí, però amb moderació. (toca la campaneta i apareix el jardiner)

Els nens volen jugar…

 

(el jardiner estén un catifa verda)

JARDINER: Herba especialment importada per evitar peladures de genolls; i desinfectada i esterilitzada perquè els nens puguin posar-hi les mans, sense perill.  (el jardiner se’n va)

 

MARE: Només faltaria amb la mar de virus de corren avui dia…!

 

NENA 3: Jo vull la nina!

 

(El pare toca la campaneta i entra la mainadera amb una nina)

 

MAINADERA: Aquí té la seva nina, senyoreta. Avui li hem posat aquest vestidet perquè tocava jugar a fora. T’agrada, reina?

 

(La nena intenta tocar-la)

 

MARE: Vigili, Ramona! Verge santíssima, de poc més i la nena… una cosa és jugar-hi i una altra és que toqui amb els dits.

 

PARE: Que no veu que s’hi podria fer mal?

 

MAINADERA: Perdonin, jo només…

 

MARE: Va nena, no ploris, que no ha estat res. Eh, que n’és de maca la nina?

 

NENA 3: Jo volia agafar-la!

 

MAINADERA: Ui, això no!. Mira, ara la fem caminar i la nina se’n va a dormir, que ja és tard.

 

NENA 2: Mama, jo també vull jugar-hi.

 

NENA 3: No, que la nina és meva.

 

PARE: Va, no siguis tan egoista, deixa que hi jugui una mica la teva germana.

 

NENA 3: “Buenoooo” ! (es posa a fer morros)

 

MAINADERA: La nina, abans d’anar a dormir diu bona nit als ocellets i a les nenes maques com vosaltres…. Bona nit, bona nit… (i se’n va).

 

MARE: Veus com també hi has pogut jugar amb la nina?

 

NEN 1: I jo què?

 

(el pare toca la campaneta i apareixen dos homes, un futbolista amb una pilota de futbol i un altre amb un cotxe)

 

PARE: Avui podràs triar… Què vols, jugar amb la pilota o amb el cotxe?.

 

NEN 1: Jo vull ser com el Messi!.

 

PEP GUARDIOLA: Mira, per controlar la pilota l’has de tocar amb la part interior del peu… (el nen fa el gest de voler agafar la pilota)

 

PARE: Però què fa? Que no ho veu que és un nen petit? Podria fer-se mal! O, qui sap on podria llançar la pilota. Vagi més amb compte.

 

PEP GUARDIOLA: El teu pare té raó. Ja veuràs, tu no la toquis que jo ja t’ho ensenyo. No has de xutar mai amb la puntera perquè pot anar a parar a qualsevol lloc; sempre s’ha de xutar per la part del costat, veus?

 

(s’avança la pilota i surt de l’escenari)

 

MARE: Va, ara descansem una mica que ja és hora de berenar.

 

NEN 1: I la pilota?

 

PARE: Nen, ja està bé, eh? És que no en teniu mai prou.

 

(toca la campaneta i entra l’Adrià)

 

MARE: Què els has preparat avui, Adrià?

 

ADRIÀ: Mireu, avui us he preparat unes esferificacions de trufa acaramel·lades amb guindes al gust de menta provençal.

 

(Els nens paren la mà i miren amb sorpresa i fàstic el que tenen a la mà)

 

NENS: No podem menjar pa amb xocolata?

 

MARE: Ai nens, que malagraïts! Amb el que s’hi ha fet el Ferran Adrià perquè poguéssiu berenar com Déu mana.

 

NEN 1: Mira, allà hi ha una castanya.

 

MARE: Déu del cel! Però quins acudits!

 

PARE: Que no veus que aquestes castanyes són a terra? Ecs, ni tocar-les, eh?

(toca la campaneta i entra el majordom) Retiri totes les castanyes del bosc i aboqui-les al riu, no fos cas que a aquests nens els vingués la mala pensada d’agafar-ne. O de moment les deixa aquí en un racó

 

 

(entra el germà pobre; al darrere la resta de la família)

(començant pels nens rics comencen a xiuxiuejar tot mirant el germà pobre)

 

PARE: Vaja, ja el tornem a tenir aquí! Què voldrà ara aquest?

 

MARE: Segur que vindrà a demanar-te diners. Sembla que no sàpiguen fer res més.

 

PARE P: Germà meu, no sé ni com demanar-t’ho, però…

 

PARE: Doncs si no ho saps no ho facis.

 

PARE P: La collita aquest any ha estat desastrosa, estic carregat de deutes i no en tinc ni per celebrar la castanyada.

 

MARE: La feia de pagès, ja se sap, a vegades va bé i a vegades, no.

 

PARE P: Es que el que jo necessito és molt poc en comparació amb el que a tu et sobra:

 

PARE: Ei, de sobrar res. Que jo també tinc les meves despeses. Estem en temps de crisi i tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Mira, jo mateix acabo de rebaixar el sou a tots els meus empleats un 5%,… com als mestres, vaja.

 

PARE P: Però a tu et van bé les coses. I no et vindria pas d’aquí donar-me quatre euros, que com a mínim els nens puguin celebrar la castanyada.

 

MARE: Sempre penseu en el mateix. Els diners no fan la felicitat, ja ho saps.

 

PARE: (L’agafa paternalment per l’espatlla) Mira, no t’hi capfiquis. Cadascú ha de saber emmotllar-se amb el que té, o el que no té. Ja veuràs com tot s’arreglarà. Ànims, i alegra aquesta cara, carai! Que no n’hi ha per tant.

 

MARE: Comencem a passar que els nens han d’anar a classe de golf.

 

(Els rics marxen pel darrera mentre els pobres s’agrupen al mig, tot tristos)

 

DONA P: Com ens ho farem, pobres de nosaltres!

 

NEN P-1: Mama, jo vull un pastisset com el dels cosinets.

 

NENA P-2: I per què nosaltres hem de menjar sempre pa amb xocolata?.

 

NEN P-3: (ensenya una pilota de drap) Quin dia ens comprareu una pilota de veritat?

 

PARE P: Nens, aquest any no hi haurà castanyada. Però podeu córrer i jugar tant com vulgueu!

 

NENS P: Amb això? (mostren la pilota de drap i una nina vella?)

 

DONA P: Què més voldríem nosaltres…

 

(apareix una velleta)

 

VELLETA: Perdoneu que hem fiqui allà on no em demanen, però m’ha semblat sentir que potser teniu algun problema.  

 

PARE P: I qui no en té avui dia de problemes!

 

VELLETA: Bé, si voleu, potser jo puc ajudar-vos…

 

DONA P: No sé què ens pot oferir, senyora. El problema és que no plou quan ha de ploure, que les mongeteres donen una mongetes molt esquifides i del blat ben just si n’aprofitarem la palla.

 

VELLETA: A veure si tinc alguna cosa aquí al sarró…  Ah, mira. Aquí la vareta del rei Mides. Si vols pot convertir en or tot el que toquis.

 

PARE P: Fuig, dona. Tu ens vols matar ! Què vols que en fem nosaltres de tant d’or.

 

VELLETA: A veure doncs, què més tinc per aquí… una làmpada de l’Aladí . Si la fregueu amb un drapet en sortirà un geni que es posarà al vostre servei.

 

DONA P: Ai, quina angúnia ! un geni que surt del fum… no sabria pas què fer-li fer.

 

VELLETA: Mira, tinc un molinet! El que passa és que no recordo com anava. Sé que se li havia de dir “molinet molinet, mol……” el que fos, i en feia sense parar.

 

PARE P: No és aquell que uns se’l van endur en un vaixell, li van dir que molinés sal, i de tanta que en va molinar…, molinet, vaixell i sal van anar a parar al fons del mar?

 

VELLETA: Exacte. Però aquest molinet és un germanet del que encara deu fer sal al fons del mar.

 

NEN P-1: Perquè no li demanem que ens faci xocolata! Molta xocolata.

 

NENS P: Sí, Sí, que faci xocolata.

 

MARE P: I si no para de fer xocolata, què?

 

PARE P: Bé hi deu haver alguna manera perquè faci la xocolata justa, oi?.

 

VELLETA: Ho sento, però no recordo la fórmula exacta perquè pari de fer el que li demaneu. De tota manera, jo us el deixo aquí, i vosaltres mateixos. (se’n va)

 

(es queden una estona sense saber què fer amb el molinet)

(Els nens fan cara de fàstic i no volen jugar a res)

 

MARE P: Ja ho tinc.

 

PARE P: Què tens?

 

MARE P: la solució, el que podem demanar al molinet sense por que quedem colgats de sal o de xocolata…

 

MARE P: Molinet mol….

 

PARE P: Para!, però què fas. Després no l’aturarem!

 

MARE P: Molinet mol…. alegria.

(tots queden parats, sense saber què fer)

(es van mirant entre ells i es transformen les cares)

 

MARE P: Va, nens, voleu pa amb xocolata?

 

NENS P:  Sí sí.

 

NEN P 1: I després juguem a pilota, eh? Amb aquesta super bimba.

 

NENA P 2: Després portaré a dormir la meva Barby i la canviaré.

 

NENA P 3: Ja t’hi ajudaré.

 

PARE P: Mentre berenem un explicaré un conte.

(es posen tots en semicercle, rient i menjant, mentre apareix el pare ric i la seva dona)

 

PARE: Infeliços! Aquí amb aquestes quatre andròmines i no són capaços ni d’aprofitar els poders màgics del molinet.

 

MARE: I perquè no els el prenem ara que estan distrets…

 

PARE: Ja comptava fer-ho, ja.

 

MARE: La mar de coses que podrem demanar…

 

PARE: Amb la bossa plena, marxarem lluny d’aquí, i així aquest ximplet no tornarà a empipar-me perquè li deixi quatre quartos.

 

MARE: Deixa-li una nota, perquè li quedi clar que nosaltres tenim esperit guanyador. La fortuna és ben nostra.

 

(El pare escriu una nota i se’n van amb el molinet)

 

NEN P1: (girant-se cap on hi havia el molinet) Pare, s’han endut el molinet!

 

PARE P:  Ja ho he vist, fill meu, ja ho he vist.

 

MARE P: A veure què ens diuen en la nota.

 

“Benvolgut germanet. Sempre has estat una mica encantat. T’acaben d’oferir la possibilitat de fer-te ric amb un molinet que mol sense parar, i l’has desaprofitada. Ara mateix embarquem cap a Amèrica. I pel camí, li direm al molinet que comenci a moldre sal perquè quan hi arribem en tinguem molta per a vendre.  A reveure”

 

NENA P2: Com va acabar el conte del molinet de sal? No van anar a parar al fons del mar perquè no sabien fer que parés de moldre sal?

 

MARE P: Em sembla que sí.

 

NEN P1: Mireu, aquí hi ha un sac de castanyes!

 

PARE P: Doncs, vinga tots a celebrar la castanyada. Tothom hi és convidat!

 

 (torna a Taula de continguts)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *