Rodi-Rh(Anna Cunill)

El rodi és un element químic de número atòmic 45 situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Rh. És un metall de transició, poc abundant, del grup del platí. Es troba normalment en menes de platí i s’empra en alguns aliatges de platí.

Dimitri Ivanovitch Mendeleiev enviat per Iris Cort

Dimitri Mendeleiev va ser un químic rus. Se l’atorga el mèrit de ser el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements. Al contrari que altres contribuïdors a la taula, Mendeléiev va predir les propietats dels elements que encara estaven per descobrir.

Va ser el primer científic capaç de posar en ordre tota aquesta selva de masses atòmiques i valències, i com a tal mereix un lloc destacat en l’olimp de la química. Tanmateix, com en tantes altres àrees del saber.

Mendeléiev estava tan convençut que existia una llei periòdica, que els elements similars es repetien amb un cert ordre, que quan les propietats d’un element no estaven d’acord amb el seu emplaçament (classificats segons les seves masses atòmiques), n’alterava l’ordre a la brava, estimant que les propietats químiques eren més importants que la massa. El futur acabaria donant-li la raó.

Mendeléiev va ser confiar a cegues en la teoria més que en el mètode científic. Cada vegada que es quedava sense trobar una forma efectiva de cobrir els espais buits, no dubtava a deixar caselles blanques a la taula i a proclamar que els elements que hi faltaven no trigarien a descobrir-se. Fins i tot va anar més lluny: per a tres dels blancs va oferir una descripció dels futurs elements i els va anomenar eka-alumini, eka-silici i eka-bor. Mendeléiev va poder assistir al triomf del seu sistema perquè, encara estant amb vida, es van descobrir els tres previstos, que van ser batejats oficialment com a gal·li, escandi i germani.

Robert Hooke(1635-1703)enviat per Èlia Martínez i Pieter Batllò

Robert Hooke (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscopia, la nàutica i l’arquitectura i va participar en la creació de la primera societat cientifica de la història, la Royal Society de Londres.

El 1660 va formular l’actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s’estira de forma proporcional a la força que s’hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.

El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s’hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d’un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» a cada una d’aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius.hookerobert001.jpg

Els invents mecànics i l’instrumental cientifíc de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l’establiment del punt de congelació de l’aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.

Isaac Newton(1642-1727) enviat per Èlia Marínez

Isaac Newton (25 de desembre de 1642 – 20 de març de 1727) va ser un físic, matemàtic, i filòsof anglès. newton.jpg

Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques. Newton també demostrà que la llum blanca està composta d’una mescla dels altres colors. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules. El 1672 va publicar una obra sobre la llum amb una exposició de la seva filosofia de les ciències, on va aconseguir demostrar que la llum blanca estava formada per una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta) fent passar la llum a través d’un prisma. Aquests experiments el van dur a formular la seva teoria general sobre la llum que, segons ell, està formada per corpuscles i es propaga en línia recta i no per mitjà d’ones.
Newton va opinar sobre la seva vida el següent:
“No sé com puc ser vist pel món, però al meu entendre, m’he comportat com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s’exposava davant meu completament desconegut.”

Gal.li-Ga(Marc Picas)

El gal·li és un metall bla, grisenc en estat líquid i platejat brillant al sodificar, sòlid a baixes temperatures que fon a temperatures pròximes a la temperatura ambient i inclús fon quan se l’agafa amb la mà pel seu baix punt de fusió (28,76 ºC). El metall s’expandeix un 3,1% al solidificar i flota en el gal·li líquid, igual que el gel en l’aigua.

Ferro-Fe(Pol Sunyer)

Ferro(fe): El ferro és un element químic de nombre atòmic 26 situat en el grup 8 de la taula periòdica. Es simbolitza com Fe.

Aquest metall de transició és el quart element més abundant en la escorça terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, només l’alumini és més abundant. Igualment és un dels elements més importants de l’Univers.