Aquesta és una cançó popular catalana que de ben segur que escoltarem a l’Auditori quan anem a escoltar l’audició de “Tomballons”.
La lletra diu:
Jo i el pastor que vivíem d’amoretes
jo i el pastor que vivíem de l’amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Tots en tenim de picor i de pessigolles,
tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

No en tastaràs des del nas fins a la boca,
no en tastaràs de la boca fins el nas.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

I us deixem un vídeo d’una versió que fa uns quants anys es va estrenar als volts de Nadal.