Us en recordeu de la cançó que fa uns quants dies us vàrem presentar: la de l’astronauta???
Doncs ara el Jan, el Zied i el Pau ens l’han versionat. Aquesta parla d’un futbolista i ens ha quedat així de bé.
Arxiu per dia: 30 març 2014
AUDICIÓ: El carnaval dels animals
El passat divendres dia 28 de març els nens i nenes de primer vàrem anar a l’auditori Enric Granados a gaudir d’una actuació musical i teatral sobre el “Carnaval dels animals”.
Les nostres impressions han estat:
1r:
– Ens va agradar molt.
– Molt bonica la cançó dels cignes
– Alguna cançó molt emotiva
– Retrobar-nos amb vells amics
– Ens va agradar els crits del director d’orquestra
– L’audició dels pianistes.
– Quan la gallina ponia l’ou.
– L’audició del lleó, quan el director imitava a aquest animal.
– L’audició del cangur.
– La interpretació del Gabriel.
– Van interpretar les audicions molt bé.
– L’audició dels ocells.
– L’audició dels esquelets.
– La comèdia que van fer el director i el seu ajudant.
L’audició dels peixos.
Si voleu recordar algunes de les audicions ho podeu fer clicant als noms dels següents animals o visualitzant l’animació de més avall:
LLEÓ– GALL I GALLINES– HEMIONS– TORTUGA– ELEFANT– CANGURS– ORELLUT– AQUÀRIUM– CUCUT– OCELLS– PIANISTES– FÒSSILS– CIGNES– MARXA FINAL
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vUsZ-M09SMw[/youtube]
DRAMATITZACIÓ: La muntanya pelada
Hi havia una vegada, un poblet situat a peu d’una muntanya; però no una muntanya qualsevol, no; era una muntanya altíssima i immensament gran.
Generació rere generació, es deia que aquella muntanya estava encantada, no només pel seu aspecte gris i sense gens de vegetació, sinó perquè tothom qui hi pujava per descobrir-ne el seu secret, mai més tornava al poble. La gent deia que era una muntanya encantada, plena d’esperits malèvols.
En aquell poble però hi vivia un ferrer: fort, vital i sense gens de por, i quan va arribar a l’edat de la jubilació va decidir anar-se’n a viure una vida completament diferent de la que havia dut fins ara, una vida tranquil·la i plàcida, va marxar a fer d’ermità lluny del poble.
Com que el ferrer tenia molt temps per divagar, i cada dia, des de la finestra de casa seva el primer que veia al aixecar-se era la immensa muntanya pelada, va pensar: – carai!, un home com jo, fort i sense gens de por, no m’agradaria pas morir sense poder pujar a la muntanya pelada.
Així doncs que va començar a fer els preparatius per pujar-hi. Calia anar preparat, sabia que es trobaria molts entrebancs.
Quan la gent del poble se’n van assabentar el van advertir dels possibles perills i les conseqüències que li durien aquest ascens per la muntanya. Però el ferrer mai havia cregut amb els esperits i pensava que tot plegat era una llegenda que ell mateix volia comprovar si era o no certa.