Un bagul ple de titelles de dit…
… uns dits plens de titelles…
… unes titelles amb ganes de ballar…
… i uns nens i nenes amb ganes de cantar.
titelles per gcaldero
Arxiu per dia: 2 abril 2012
RITME: Els pollets
MOVIMENT: Gegants, senyors i pollets.
Els més menuts de l’escola ja hem conegut aquests personatges. Primer vam conèixer el so misteriós i la velocitat dels gegants i els pollets:
gegants_pollets_p3 per gcaldero
Més endavant vam conèixer als senyors (la velocitat intermitja):
senyors per gcaldero
Finalment vam poder escoltar aquests tres ritmes en una audició que vam interpretar així:
elefants_gats_ocells per gcaldero
DRAMATITZACIÓ: La muntanya pelada
Hi havia una vegada, un poblet situat a peu d’una muntanya; però no una muntanya qualsevol, no; era una muntanya altíssima i immensament gran.
Generació rere generació, es deia que aquella muntanya estava encantada, no només pel seu aspecte gris i sense gens de vegetació, sinó perquè tothom qui hi pujava per descobrir-ne el seu secret, mai més tornava al poble. La gent deia que era una muntanya encantada, plena d’esperits malèvols.
En aquell poble però hi vivia un ferrer: fort, vital i sense gens de por, i quan va arribar a l’edat de la jubilació va decidir anar-se’n a viure una vida completament diferent de la que havia dut fins ara, una vida tranquil•la i plàcida, va marxar a fer d’ermità lluny del poble.
Com que el ferrer tenia molt temps per divagar, i cada dia, des de la finestra de casa seva el primer que veia a l’aixecar-se era la immensa muntanya pelada, va pensar: – carai!, un home com jo, fort i sense gens de por, no m’agradaria pas morir sense poder pujar a la muntanya pelada.
Així doncs que va començar a fer els preparatius per pujar-hi. Calia anar preparat, sabia que es trobaria molts entrebancs.
Quan la gent del poble se’n van assabentar el van advertir dels possibles perills i les conseqüències que li durien aquest ascens per la muntanya. Però el ferrer mai havia cregut amb els esperits i pensava que tot plegat era una llegenda que ell mateix volia comprovar si era o no certa.
GRUP A
muntanya_pelada_a_01 per gcaldero
DRAMATITZACIÓ: La sorpresa de Haydn
Abans només escoltava música la gent rica. Quan aquests volien escoltar música picaven de mans i feien el mateix quan volien que paressin de tocar. Haydn era un bon professional però odiava tocar davant de rics que s’adormien o no escoltaven la seva música .
Haydn va tenir una brillant idea, fer tocar fort als músics cada vegada que els nobles de la cort d’adormien. El resultat…
… aquest.
sorpresa per gcaldero
CANÇÓ: La granoteta verda
Aquesta és una cançó que vàrem començar a principi del segon trimestre i que no hem pogut acabar de muntar-la fins ara ja que, el teatre ens va portar molta feina!!!
Aquesta cançó és la primera que instrumentem amb plaques i…
… ho hem fet així de bé!!!!
granoteta_verda per gcaldero
CANÇÓ: Bernardeta
Aquesta cançó ens narra la història de la granota Bernarda, una granota que, de joveneta, era un cap-gros el qual es va convertir en una autèntica granota: la Bernardeta!!!!
bernardeta per gcaldero
DRAMATITZACIÓ: El monstre adormit.
Fa molt i molt de temps en un poblet molt lluny d’aquí on vivim nosaltres anomenat Purmamarca, la gent del poblat, al mig de la plaça major s’hi va trobar un enorme forat.
La gent, encuriosida i emporugida , s’apropava al forat per veure que hi havia; de puntetes, i sense fer gaire soroll.
Un cop arribaven al forat, miraven i: ahhh!!!!!!!!!!!!! Sabeu què hi havia a dins??? Un monstre, però adormit.
Des d’aquell dia, la plaça major, va deixar-se de dir plaça major, i va acabar anomenant-se la plaça del forat, la plaça del Monstre Adormit, i…
… sabeu que va passar un dia????
CANÇÓ: Pujarem dalt dels cims
Els i les alumnes de 4t us presentem aquest cànon. és un cànon molt bonic. Un cànon que serveix per cantar en qualsevol sortida. Un cànon màgic que dóna escalfor i companyonia en qualsevol estada grupal.
El 1r vídeo és només cantat, el 2n, cantat i instrumentat amb plaques.
cims per gcaldero
cims_canon per gcaldero