Arxiu mensual: abril 2012

CANTATA: Rostres

Avui ha estat el gran dia!!!!
Els nens i nenes de CS juntament amb més de 350 nens i nenes d’altres escoles del municipi, hem interpretat la Cantat “Rostres” de David Esterri amb lletra d’Enric Falguera i Jordi Prenafeta, a l’Auditori Enric Granados.
La part instrumental ha estat interpretada per l’Orquestra del Conservatori Municipal dirigida per Dolors Ricart i la part dramatitzada per l’Aula Municipal de Teatre de Lleida.
Des d’aquest petit gran espai vull donar l’enhorabona a tots i totes els qui heu fet possible aquesta jornada, començant pels organitzadors, el Conservatori, l’Orquestra, l’Aula de Teatre, la Dolors i sobretot, totes les escoles de Lleida que hi hem participat, especialment als nens i nens.
Una felicitació ben gran.
Rostres on PhotoPeach

ROSTRES

Ei famílies!!!!
Aquest dimarts dia 17 d’abril, els vostres fills i filles juntament amb més de 350 alumnes més d’arreu de les escoles de Lleida us interpretarem la cantata Rostres, de David Esterri i text d’Enric Falguera i Jordi Prenafeta a les 18:00 h.
Aquesta cantata va ser estrenada fa un parell d’anys en l’acte de commemoració del 50è aniversari del Col·legi Episcopal de Lleida i aquest curs, gràcies a l’esforç conjunt de
més de 300 alumnes d’escoles de la capital Lleidatana i l’orquestra del conservatori, torna a representar-se amb alguns canvis de text i escènics a l’Auditori Enric Granados de Lleida.
De moment un petit exemple del que pot ser per fer-vos entrar el cuquet:


cantata_01 per gcaldero


cantata_02 per gcaldero


cantata_03 per gcaldero


cantata_04 per gcaldero


cantata_05 per gcaldero

MOVIMENT: Gegants, senyors i pollets.

Els més menuts de l’escola ja hem conegut aquests personatges. Primer vam conèixer el so misteriós i la velocitat dels gegants i els pollets:

gegants_pollets_p3 per gcaldero

Més endavant vam conèixer als senyors (la velocitat intermitja):

senyors per gcaldero

Finalment vam poder escoltar aquests tres ritmes en una audició que vam interpretar així:

elefants_gats_ocells per gcaldero

DRAMATITZACIÓ: La muntanya pelada

Hi havia una vegada, un poblet situat a peu d’una muntanya; però no una muntanya qualsevol, no; era una muntanya altíssima i immensament gran.
Generació rere generació, es deia que aquella muntanya estava encantada, no només pel seu aspecte gris i sense gens de vegetació, sinó perquè tothom qui hi pujava per descobrir-ne el seu secret, mai més tornava al poble. La gent deia que era una muntanya encantada, plena d’esperits malèvols.
En aquell poble però hi vivia un ferrer: fort, vital i sense gens de por, i quan va arribar a l’edat de la jubilació va decidir anar-se’n a viure una vida completament diferent de la que havia dut fins ara, una vida tranquil•la i plàcida, va marxar a fer d’ermità lluny del poble.
Com que el ferrer tenia molt temps per divagar, i cada dia, des de la finestra de casa seva el primer que veia a l’aixecar-se era la immensa muntanya pelada, va pensar: – carai!, un home com jo, fort i sense gens de por, no m’agradaria pas morir sense poder pujar a la muntanya pelada.
Així doncs que va començar a fer els preparatius per pujar-hi. Calia anar preparat, sabia que es trobaria molts entrebancs.
Quan la gent del poble se’n van assabentar el van advertir dels possibles perills i les conseqüències que li durien aquest ascens per la muntanya. Però el ferrer mai havia cregut amb els esperits i pensava que tot plegat era una llegenda que ell mateix volia comprovar si era o no certa.

GRUP A

muntanya_pelada_a_01 per gcaldero


muntanya_pelada_a_02 per gcaldero

DRAMATITZACIÓ: La sorpresa de Haydn

Abans només escoltava música la gent rica. Quan aquests volien escoltar música picaven de mans i feien el mateix quan volien que paressin de tocar. Haydn era un bon professional però odiava tocar davant de rics que s’adormien o no escoltaven la seva música .
Haydn va tenir una brillant idea, fer tocar fort als músics cada vegada que els nobles de la cort d’adormien. El resultat…
… aquest.

sorpresa per gcaldero