AUDICIÓ: La batucada

El dimecres, dia 1 de febrer, els nens i nenes de sisè vam anar a l’Auditori a veure: La batucada: de l’esclavatge a la festa.

Vam arribar i vam anar cap als nostres seients i va començar l’espectacle.

Tractava d’una noia que volia anar a Brasil i l’avió el van endarrerir una hora. Es va ficar a llegir un llibre de la batucada i van aparèixer 4 nois que tocaven cançons amb instruments de batucada i moltes cançons típiques.

I al final van tocar una cançó de batucada que havien fet a Lleida.

Quan van acabar tothom va aplaudir.

Després vam esmorzar i vam tornar a l’escola .

Va ser un espectacle molt divertit.

Aroa

Audició: Visita d’alumnes de magisteri musical

Dilluns 30 van vindre els nois i noies de magisteri, la seva missió era ensenyar-nos una mica més sobre música de forma divertida.

Ells ens van ensenyar que un d’ells representava el ritme, un altre la melodia i l’altre l’harmonia.

La sessió era com una obra de teatre perquè amb el noi que representava la melodia ningú hi volia jugar, ja que era avorrit i sempre estava trist. Al final la melodia va aconseguir convèncer als altres per cantar tots junts l’harmonia, el ritme i la melodia i van ser amics.

Tots junts ho feien GENIAL!!! A més, ens van cantar tres cançons una de les cançons era la de Doraemon, el gat còsmic.

Ens ho vam passar super BÉ!!!!!!!!

Gerard i Albert

Gerard i Albert CS


La batucada: de l’esclavatge a la festa

Des dels principis dels temps les cultures s’han fusionat formant-ne de noves. Això més o menys va passar amb la cultura que hi havia al Brasil.

Al Brasil, als voltants de l’any 1500, l’explorador portuguès Pedro Alvares Cabral va arribar al que ara és l’estat de Bahia. Allí va trobar una població indígena d’incomptables tribus índies que portaven milers d’anys habitant aquelles terres. En un període de temps molt curt aquesta gent va ser esclavitzada o eliminada.

Però els esclaus indis no eren suficients per explotar les riques mines i l’agricultura d’aquelles terres.
La solució va ser portar altres esclaus. Des del s.XVI fins al s.XVIII milions d’africans de diferents regions i tribus, van ser portats com esclaus al Brasil.
D’aquesta manera va començar la fusió de la cultura indígena brasilera, l’africana i la portuguesa.

La música brasilera va evolucionar d’aquestes tres cultures, però de les tres, la indígena és la que té menys influència i l’africana la que més.
Per als africans, la música i especialment els tambors era una part del dia a dia. Els feien servir per motius religiosos, per treballar i per celebrar, mantenint la seva cultura viva.
Ho van poder fer per varies raons. La primera és que no rebien la “re-educació” dels missioners, perquè eren esclaus i no “valia la pena”. La cultura africana va influir molt al nord de Brasil i avui en dia encara hi és molt present.

Com que els conqueridors portuguesos eren només homes, a la llarga van acabar formant famílies amb esclaves africanes. I així va començar la barreja. Els portuguesos portaven amb ells les tradicions harmòniques i melòdiques europees. Alguns dels instruments de percussió tenen els seus orígens en les marxes militars portugueses.

La influència indígena és menys aparent. Però si que ha contribuït en diferents flautes, estils vocals i alguns tipus de shakers.

La combinació de tots aquests elements culturals forma les bases dels estils musicals brasilers.

Els instruments de la batucada.

SURDO

És el tambor més greu i porta la pulsació. En la majoria de ritmes brasilers es toca amb una baqueta i una mà. Estan fets d’alumini i tenen una pell a cada costat.

CAIXA

La caixa és un instrument essencial per al swing de la música brasilera.

Executen el ritme propi de cada escola de samba, és el que permet diferenciar-les més fàcilment.

 

REPINIQUE i APITO o XIULET

Juntament amb l’apito (xiulet) funciona com a conductor de la bateria, fent marques i entrades.

TIMBAU

La versió brasilera de la “conga”; també es toquen amb les mans, però el seu so s’assembla més al d’un djembé africà.

TAMBORIM

És una instrument petit que s’agafa amb una sola mà i es toca amb una baqueta

flexible amb varies pues. Executen

solos i figures rítmiques, molt sovint ressaltant la melodia i la lletra de la cançó.

 

 

AGOGÔ

És un instrument d’origen africà.

Generalment té dos campanes metàl·liques, es toca amb una baqueta de fusta i també fent xocar les dues campanes entre si. La campana que queda a dalt és més aguda i la de baix més greu.

CHOCALHO

El chocalho té els seus orígens en les tribus indígenes de Sud-Amèrica. Són peces de fusta o metall que sostenen platets metàl·lics. Es toquen movent-los endavant i endarrere.

 

RECO-RECO

Poden estar fets de fusta o de metall. El de metall sóna molt més fort que el de fusta. Consisteix en un suport amb tres motlles metàl·liques que es freguen amb una baqueta també metàl·lica i produeixen el so.

En aquests vídeos podràs veure l’explicació dels instruments de la batucada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=euNejaDrJ0U[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=akT973b4qRo&list=RDh_W6ho5RW-g[/youtube]

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS RITMES QUE ES TOQUEN EN UNA BATUCADA???

Samba reggae:

Durant els anys ’70 i ’80 a la regió de Bahia va sorgir un moviment popular que enaltia la cultura negra. Es van formar molts grups que promovien els seus orígens africans i combatien el racisme i corrupció que patien els afro-brasilers a Bahia.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9punfJEqq4Q[/youtube]

Maracatú:

És tradicional de la regió de Pernambuco. Està íntimament lligat amb les religions d’orígen africà i s’utilitza en celebracions i festes dedicades als Déus.

És un ritme molt enèrgic i hipnòtic, i té una tècnica específica diferent de tots els altres ritmes.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-zphtZzsSl4[/youtube]

Samba batucada:

A finals del s.XIX Rio de Janeiro es convertí en el centre cultural del Brasil, i va ser aquí on una multitud d’estils es van barrejar amb antics ritmes africans.

Durant els anys següents van anar sorgint diferents músiques que acabarien formant part del que és avui en dia la samba: caxambú, jongo, partido alto i finalment samba i batucada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bi9sMxaI4_E[/youtube]

Samba funk:

Aquest és un subgénere musical resultant de la fusió de la samba brasilera amb el funk de Nord-Amèrica a la dècada dels seixanta.

Els instruments de samba imiten els patrons de funk d’una bateria.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EKsA-BZBLQU[/youtube]

 

CANÇÓ: Tutiramai

El dia 28 de novembre, els nen i nenes de sisè vam cantar la cançó de tuitiramai. La vam cantar a dos veus. La majoria de la gent la va cantar amb la veu greu i els altres ho van fer amb la veu aguda. Va quedar be i això que era difícil però al final va ser molt divertit . El Gerard tocava la melodia amb el piano.

Isaac i Pau A

CANÇÓ: La tarara

El dilluns 21 de novembre els nens i les nenes de 6è van cantar i tocar amb plaques la cançó de la Tarara.
Tots tocaven les plaques menys l’Ian,que va tocar el jembé gran, el Pau M .,que va tocar el jembé petit i l’Albert, que va tocar el crash.
Aquesta cançó la vam aprendre per a l’audició “Un te a la menta”, ho vam aprofitar per a tocar-la amb plaques i penjar-la al bloc.
Ens va agradar molt aquesta activitat.

Blanca i Laura

AUDICIÓ: Té a la menta

El dijous 17 de Novembre els nens i les nenes de Cicle Superior vam escoltar una audició al CAIXAFORUM.
L’audició es titulava un TE A LA MENTA.
Vam sentir músiques del MAGRIB, també vam veure instruments que a EUROPA no els tenim.
Vam sortir de l’escola aproximadament a les 9:00 hores, vam agafar l’autobús i vam anar directes al CAIXAFORUM. Un cop a dintre de la sala vam veure que l’escenari era com una casa del MAGRIB.
Van cantar moltes cançons, la cançó que ens va agradar més va ser la de la TARARA.
Quan van acabar alguns van poder pujar a l’escenari i van ballar amb ells.
Ens va agradar molt i va ser molt divertit.

BLANCA I LAURA