El passat dia 19 de novembre el Josep, va fer 60 anys. I d’aquí poc deixarà de fer de mestre a la seva escola, a l’escola Sant Jordi.
Ara emprèn l’últim revolt de la seva vida laboral que acabarà a finals d’aquest any, el 22 de desembre.
Avui a l’escola estem celebrant el seu aniversari amb molta il·lusió però també amb la recança de saber que aviat ens marxarà de l’escola.
Per començar el dia i amb la música d’un dels seus grups preferits de música “Els Manel”, l’hem rebut amb un passadís humà que vorejava un caminet de 60 espelmes, sota de les quals hi havia alguna que altra sorpresa.

Nosaltres, però, també hem volgut regalar-li aquesta cançó:

Aquesta és la dansa que els nens i nenes de CM ballarem per la festa de la Tardor. És una dansa tailandesa. És una cançó dansada de pescadors de Taiwan, que utilitza els elements de pescar, en aquest cas les canyes. No és ben bé una cançó de treball però sí que es val dels estris de la feina per fer música.
Us deixem amb un tast del que serà la nostra dansa, dansa que els nens i nenes de cicle superior interpretaran amb xilòfons i flautes.

Aquesta cançó de Ses illes, és la primera cançó que els nens i nenes de 3r hem après i cantat aquest curs.

Aquesta és una de les últimes dramatitzacions que hem fet a música, és titula Així parlà Zaratrusta i…

… a veure si sabeu quina és la història que narra????

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0eSGUxO6LLo[/youtube]

Aquesta és la cançó que nosaltres vam aprendre enguany per Sant Jordi, és una cançó màgica, bonica, però amb un final ben trist.

Aquest és un exercici que un gran dansaire català anomenat Joan Serra, sempre ensenyava als seus alumnes perquè ell considerava que el treball de la pelvis és imprescindible per a un bon control del cos.

Aquest exercici ens serveix per treballar la pelvis des de diferents vessants i entre mig d’exercici i exercici hi fiquem quelcom que ens agrada molt com pot ser: badallar, rascar-nos el cap, fer-nos festetes, mirar un aparador suculent, saltar.

El dimecres, els nens i nenes de segon, van sonoritzar un poema. Els infants van tenir dos o tres poemes on van escollir quin volien musicar, i aleshores van començar a pensar els instruments/objectes sonors que interpretarien, juntament amb ells/elles, la música que volien fer per acompanyar la poesia.

Va ser un resultat molt maco ja que van posar tot de la seva part per sorprendre’ns d’una manera màgica.

Com  a practicant, us dono les gràcies per ajudar-me en aquest camí que acaba de començar!!

MOLTS GRÀCIES!!

Aquesta dansa la vàrem iniciar per la diada del teatre. és una dansa de disbauxa i molt divertida, però ens va costar acabar-la de muntar. El resultat, aquest: