Ei nens i nenes de CM, cada dia estem més apropo del divendres dia 24, dia en que anirem a Mollerussa a escoltar l’òpera de Guillem Tell.
De moment més cosetes per anar fent boca.
Si cliquem al següent dibuix podrem saber més coses sobre aquesta màgica història. T’atreveixes????

LA VEU HUMANA
La veu humana és l’instrument musical més antic, més conegut, més utilitzat i més barat del món. Es fa servir des de fa milions d’anys.
Els egipcis consideraven la veu humana l’instrument més poderós perquè els déus els fessin cas.
Com en altres famílies d’instruments, hi ha diferents models de veus humanes. Al segle XVI es va posar nom als diferents tipus de veu, segons si tenien un so més greu o més agut.
A més a més si feu aquest joc sabrem més cosetes sobre la veu: el nostre instrument.

JOC DE LES VEUS

Per acabar un vídeo de Guillem Tell, Gessler i Jemmy
El tercer acte s’inicia amb la trobada de renúncia amorosa entre Arnold i Mathilde.
Després Gessler fa una gran festa a la plaça d’Altdorf per demostrar el seu poder i
humiliar el poble suís. En acabar les danses, fan presoners Guillem Tell i el seu fill
Jemmy, perquè es neguen a fer una reverència al barret que està penjat al bell mig
de la plaça. En ser reconeguts pel malvat Governador, Tell és obligat a tirar una
fletxa a una poma situada sobre el cap del seu fill.
L’inici de la filmació són els diàlegs entre Gessler (baix) i Guillem (baríton).
Després de debatre’s entre la negació, la por i el dubte, el protagonista canta l’ària
Sois immobile.
En aquesta escena el pare retroba poc a poc la seva força vital amb
l’acompanyament musical confiat al violoncel. L’efecte de suspens ens l’aporta la
veu, interpretada com un recitatiu ininterromput, que flueix talment el moviment de
l’ànima en perpètua inestabilitat.
Ària: Sois immobile (9:09’)
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/BcbBD6ygpF4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Enguany per celebrar la diada de la pau aquesta cançó:

Us agrada????
LAPARTITURA:
Partitura Elmon_seria(function() { var scribd = document.createElement(“script”); scribd.type = “text/javascript”; scribd.async = true; scribd.src = “http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js”; var s = document.getElementsByTagName(“script”)[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();

Per a cantar-la amb playback:

El divendres dia 24 de febrer els nens i nenes de CM de l’escola podem tenir un petit regal.
El regal és assistir a una preestrena de l’espectacle infantil que el Petit Liceu organitza:
“Guillem Tell”.
Aquest espectacle el produeix el Petit Liceu juntament amb l’equip de La Baldufa i aprofitant l’avinentesa que durant l’última setmana de febrer vénen a treballar i assajar a les terres de Lleida (concretament a Mollerussa) POTSER,podrem gaudir d’aquesta preestrena.
Per tant, si tenim la gran sort de poder-hi assistir caldria que conèixer algunes coses sobre el “Guillem Tell”.
Qui va compondre la música per aquesta òpera fou: Guioacchino Rossini: Compositor del romanticisme italià (1792-1868).
El seu pare era trompetista i la mare, cantant d’òpera. Tenia un gran talent musical alhora que era un xic mandrós. L’anècdota següent és prou significativa: una vegada que Rossini componia estirat al llit, com tenia per costum, li va caure una pàgina a terra; abans de molestar-se a recollir-la, preferí compondre una nova ària.
Al llarg de la seva joventut es negà a estudiar més del que era estrictament necessari per compondre òperes. El 1813 es va estrenar l’òpera Tancredi, que, juntament amb Una italiana in Algéri, el va fer cèlebre i famós. Al llarg de tota una època, Europa tingué com a ídol Rossini. Beethoven, per tal d’atraure més l’atenció del públic quan es va estrenar la Novena simfonia, féu que s’interpretés, a més a més, una ària de Tancredi de Rossini.
A partir de 1823, s’instal·là a París, i publicà dues o tres òperes l’any, entre les quals hi ha Otello i Guillem Tell. Després de compondre aquesta darrera òpera, el 1829, tan sols compongué algunes obres de circumstàncies, entre altres, l’Stabat Mater. Rossini visqué trenta-nou anys de renda. Una de les seves obres més conegudes és l’òpera El barber de Sevilla.

LA HISTÒRIA de Guillem Tell:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/MLnWOc56c3g” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
L’obertura de Guillem Tell :
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/FjMWOzeuRiw” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
L’obertura de Guillem Tell per riure una estona:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/gnKMehoLaF8″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
L’obertura de Guillem Tell en dibuixos animats:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/goF9H1c9-ng” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Recordes aquesta curiositat??? És l’obertura de l’òpera Guillem Tell.
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/OY-J9wLeBj4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Aquesta serà la cançó que enguany cantarem els nens i nenes de CM. és de la Dàmaris Gelabert. Us agrada???
LA POTS ESCOLTAR D’AQUESTES DUES MANERES:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/cOjZk3-yIbA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

LA LLETRA:
M’agrada el Nadal.
Faig petons i regals,
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal.
Un pessebre com cal,
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.
Quan mire la nit
veig el vidre entelat
escric amb el dit
bon Nadal i un desig:
Vull un tall de torró
pel pastor Rovelló.
I carbó dins d’un sac
pel Dimoni escuat.
Vull un somni de neu
per baixar amb un trineu.
I veure Baltasar
fer de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel
per fer surf amb l’estel.
Fins l’estrela d’Orient
que s’apaga i s’encén.
Vull que em dones cançons
I un sac ple de petons.
I un dibuix d’aquest món
Sense mals ni canons.
M’agrada el Nadal.
Faig petons i regals,
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal.
M’agrada el Nadal.
Un pessebre com cal,
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.
Si cliqueu AQUÍ, podeu escoltar l’acompanyament de la cançó i cantar-la a sobre. Us sembla bé????