Ja teniu penjada la curiositat d’aquest primer mes de l’any. Per visualitzar-la podeu anar a la pàgina superior “Curiositats del mes” o bé cliqueu aquí. Deixeu la vostra opinió!!!

Des d’aquest article podeu fer els comentaris sobre la curiositat d’aquest mes que ja sabeu on trobar-la o, sinó cliqueu AQUÍ.
Podeu fer el comentari del 1r vídeo els dos segons, sssssssssssssshhhhhhhhhhh!!! (són sorpresa)

Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741, Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra.

Compositor italià (1678-1741).

El seu pare va ser forner i més tard violinista de Sant Marc a Venècia i, a partir de 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on va néixer, després de fer diversos viatges. Va escriure més de cinc-cents concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue, i quaranta òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut pel nom del «capellà roig» a causa del color dels seus cabells.

Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paisatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.

Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. «El cant dels ocells», els «lladrucs d’un gos», en el concert titulat «La primavera», per exemple. Les imitacions de la natura eren habituals en l’època de Vivaldi.

Començarem doncs per la Tardor:
Aquesta és la vertadera història:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wdvJ8_RfBa0&feature=fvwrel[/youtube]

I aquí tenim les audicions moviment per moviment:
1r moviment

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XZ6NC0tJ_dA&feature=relmfu[/youtube]

2n moviment

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1Eh-SCqsn8g&feature=relmfu[/youtube]

3r moviment

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=d-h-rfKq9zI&feature=relmfu[/youtube]

Ja podeu escriure els vostres comentaris sobre la curiositat d’aquest mes. espero que us agradi força.