Up a up

Aquesta tarda hem anat a l’institut i l’Eduard Boleda ens ha presentat el seu mètode: Up a up!!!!

IMPRESSIONS DE L’ALUMNAT DE CI:
– Ens va agradar molt!!!
– Ens van agradar els tocs que feia amb la pilota.
– La música que sonava ens féia venir son.
– Ens va agradar molt la interpretació.
– El joc de l’Eduard amb la pantalla (sortir-entrar…) també ens va agradar molt.
– Va ser molt divertit els errors del “mètode”
– Van haver estones una mica avorrides però el resultat va ser positiu.

IMPRESSIONS DE L’ALUMNAT DE CM.
– Un xic avorrit
– Molt bonica però un pèl llarga o no.
– Divertida.
– Curiosa.
– Original.
– Molt ben preparat el muntatge.
– El repertori molt semblant.

Les quatre estacions de Vivaldi

Vivaldi va néixer a Venècia fa uns 330 anys. En la seva família molts eren músics entre ells el seu pare que va decidir que Vivaldi aprengués música des de molt petit, però també va voler que fos capellà.


Vivaldi era molt obedient i va estudiar les dues professions encara que finalment es va dedicar a la música.
El que més li agradava era compondre i tocar el violí i així va compondre més de 600 obres en les que solia tocar ell.
Com que li agradaven molt els nens, Vivaldi es va fer professor de música.

En el seu concert de “Les Quatre Estacions” Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda, violí, viola, violoncel i contrabaix.


Així, “La tardor”, que és el concert núm. 3 en Fa Major, op.8, RV 293, està format per
1r. moviment: Allegro
2n. moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro

Allegro:Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s’estan endormiscant. Amb la son s’acabarà la festa.

Adagio molto: S’acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.

Allegro: Els caçadors, a l’alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S’aturen, albiren un animal, avancen. L’animal no s’adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s’hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.

Tenint en compte la descripció. Gaudeix d’aquest vídeo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fCEB4v3o-50[/youtube]

A més a més si en teniu ganes podeu veure aquest conte amb música de Vivaldi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=a_DL5Q8EY7g#t=254[/youtube]

A més a més si vols seguir un tros de la partitura clica aquí:

Audició: Up a up! El mètode

El dia 17 d’octubre, d’aquí menys de dues setmanes tots els nens i nenes de l’escola ens n’anirem al gimnàs de l’Institut a escoltar una molt bona audició: “Up a Up. El mètode.”

“Up a Up. El mètode.” és un espectacle d’un sol actor. Bé, un sol músic. Bé, un aprenent de músic que esdevindrà un gran músic. Bé, uns quants músics, o uns quants actors, o una orquestra sencera, o…

A “Up a Up. El mètode.” l’Eduard Boleda ens convidarà a veure la seva última adquisició: un mètode revolucionari que promet, en poc menys d’una hora, fer realitat la teva passió. La passió de l’Eduard és el futbol, i vol que l’acompanyem en aquest aprenentatge que pretesament el convertirà en el nou Messi. Aquests mètodes, però, no sempre fan el que prometen, i a l’Eduard li acabaran endossant una viola on diferents professors el guiaran pel camí del bon concertista. Però no tot és tan fàcil: accidentalment l’Eduard es ficarà dins el mètode, fent fora el professor. El món virtual i el real s’acabaran barrejant fins que no sapiguem quin és l’Eduard que tenim davant dels nostres ulls. Això sí, tal com promet el mètode, en poc menys d’una hora l’Eduard (o algun dels Eduards) acabarà tocant la viola en una orquestra professional!
De moment, per a matar el cuquet veurem el vídeo promocional…
… us agrada???

Up a Up: el mètode from nata lloreta on Vimeo.

Un te a la menta: Músiques de Magrib.

El dia 14 de novembre els nens i nenes de CS ens n’anirem al Caixafòrum a escoltar i gaudir d’una audició que ens traslladarà al Magrib

El terme Magrib, que en àrab significa literalment ‘ponent’, és a dir, ‘el lloc per on es pon el sol’, serveix per designar la part occidental del món islàmic, per oposició a l’Orient o llevant, el Maixriq, que comprèn els països més pròpiament àrabs (els estats de la península Aràbiga, Síria, Palestina, Jordània o l’Iraq, així com Egipte). En un sentit històric estricte, el Magrib inclou els territoris del Marroc, Tunísia i Algèria, però actualment es tendeix a incloure-hi també Mauritània, el Sàhara Occidental i Líbia, tal com podem veure en el mapa següent.

 

 

 

 

 

 

Tot seguit podeu consultar una guia didàctica per a saber més coses.

TE A LA MENTA

I l’espectacle…
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/tmmB8zJjn_c” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

En aquesta audició podrem escoltar una cançó d’origen del Magrib però que a la Península ha estat molt estesa i interpretada i cantada amb moltes lletres. Aquesta cançó és la TARARA.
La Tarara originàriament ve d’un poema de Federico García Lorca que diu:

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.

Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

D’aquest poema se n’ha fet moltes versions. Com totes les cançons de transmissió oral hi ha un gran nombre de versions. Aquí us en proposem unes quantes per a escoltar.
Antonio Vega
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/Y0OAnv7jzZM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Orquestra Chekara Flamenca
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/XDeRbhOWZvg” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Pep Gimeno “Botifarra”

Dansa: Els set salts

Els set salts, és una dansa tradicional del Bearn (o Biarn), Occitània i a una part del País Basc francés. Pertanyien a una familia de danses anomenades “Sauts” o “Jauzi”. Totes són danses en cercle però els balladors no es donen mai la ma. D’aquesta família sentirem a parlar de “Set Sauts”, “Mariana”, “Dus”.. al Bearn, o de “Zaspi Jauziac”, “Aitzina pika”… al País Basc.

La particularitat d’aquest tipus de danses és que tot i ballar sòl (sense contacte físic amb ningú) però dins d’una rotllana, és a dir, en relació permanent amb el grup de balladors.

Però com es ballen els set salts?

En aquest vídeo hi trobareu l’explicació de la dansa, d’harmonikando.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IiYIFpQs4Mc#t=211[/youtube]
Aquí teniu la partitura, és molt senzilla. Que en gaudiu!!

AUDICIÓ DRAMATITZADA: La primavera de Vivaldi

En la curiositat d’aquest mes vam treballar una de les audicions més escoltades a les escoles del món: Un fragment de la primavera d’Antoni Vivaldi (Les quatre estacions).
Cada classe hem interpretat aquesta audició de diferents maneres i utilitzant diferents materials.
Aquesta audició és un rondó. Cada frase descriu un element de la primavera.
La frase A representa la Primavera en el seu estat més pur.
La frase B representa el vol i cants dels ocells.
La frase C representa els corrents d’aigua.
La frase D representa una tempesta.
La frase E representa el naixement de la flor.
Nosaltres, tot això ho hem dramatitzat de la següent manera:

primavera_01 per gcaldero


primavera_02 per gcaldero


primavera_03 per gcaldero