D’històries n’hi ha de molts tipus, però una història tant bonica i trista com aquesta…

… i amb una cançó tant delicada poques vegades la trobarem.

Primer escolta la caçó i després clica sobre la imatge de la princesa per entrar en el seu món.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jKruPgAMlkE[/youtube]

Vivaldi va néixer a Venècia fa uns 330 anys. En la seva família molts eren músics entre ells el seu pare que va decidir que Vivaldi aprengués música des de molt petit, però també va voler que fos capellà.

Vivaldi era molt obedient i va estudiar les dues professions encara que finalment es va dedicar a la música.
El que més li agradava era compondre i tocar el violí i així va compondre més de 600 obres en les que solia tocar ell.
Com que li agradaven molt els nens, Vivaldi es va fer professor de música.

En el seu concert de “Les Quatre Estacions” Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda, violí, viola, violoncel i contrabaix.

Així, “La tardor”, que és el concert núm. 3 en Fa Major, op.8, RV 293, està format per
1r. moviment: Allegro
2n. moviment: Adagio molto
3r. moviment: Allegro

Allegro:Els camperols celebren la bona collita amb cants i ballant amb la música que interpreta una petita orquestra. Aixequen la bóta de vi. Beuen, estan contents. La música i la ballaruga continuen. Es van animant fins que una música més suau ens anuncia que s’estan endormiscant. Amb la son s’acabarà la festa.

Adagio molto: S’acaba el ball. Els músics toquen ja per última vegada. Els ha vençut la son i tots reposen. La música suau, lenta i dolça ens evoca la llarga nit.

Allegro: Els caçadors, a l’alba, surten al bosc, dalt dels cavalls. S’aturen, albiren un animal, avancen. L’animal no s’adona de la presència dels caçadors i travessa el bosc. En acostar-s’hi els caçadors, se sent atrapada i corre a amagar-se. Amb escopetes i gossos la segueixen. Li disparen i la fereixen. Li segueixen el rastre. Sense forces vol fugir, però capturada mor.

Tenint en compte la descripció. Gaudeix d’aquest vídeo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fCEB4v3o-50[/youtube]

A més a més si en teniu ganes podeu veure aquest conte amb música de Vivaldi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=a_DL5Q8EY7g#t=254[/youtube]

A més a més si vols seguir un tros de la partitura clica aquí:

Ja podeu gaudir de la curiositat del mes i fer els vostres comentaris en aquest article!!!

Clica aquí per veure-la.

El dia 14 de novembre els nens i nenes de CS ens n’anirem al Caixafòrum a escoltar i gaudir d’una audició que ens traslladarà al Magrib

El terme Magrib, que en àrab significa literalment ‘ponent’, és a dir, ‘el lloc per on es pon el sol’, serveix per designar la part occidental del món islàmic, per oposició a l’Orient o llevant, el Maixriq, que comprèn els països més pròpiament àrabs (els estats de la península Aràbiga, Síria, Palestina, Jordània o l’Iraq, així com Egipte). En un sentit històric estricte, el Magrib inclou els territoris del Marroc, Tunísia i Algèria, però actualment es tendeix a incloure-hi també Mauritània, el Sàhara Occidental i Líbia, tal com podem veure en el mapa següent.

Tot seguit podeu consultar una guia didàctica per a saber més coses.

TE A LA MENTA

I l’espectacle…
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/tmmB8zJjn_c” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

En aquesta audició podrem escoltar una cançó d’origen del Magrib però que a la Península ha estat molt estesa i interpretada i cantada amb moltes lletres. Aquesta cançó és la TARARA.
La Tarara originàriament ve d’un poema de Federico García Lorca que diu:

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.

Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.