Una de les coses que ens va cridar l’atenció ahir al museu Abelló és que els quadres que pintava eren molt grans. Això ens ha fet pensar que nosaltres sempre fem els nostres quadres en petit format i avui hem decidit fer un quadre ben gros com el senyor Abelló. Aquesta activitat l’hem fet amb mig grup per tant tots ho hem viscut d’una manera diferent! primer hem recordat que a en Joan Abelló li agradava pintar de molts colors, després hem decidit dibuixar el que volem pintar perquè no es barregin els colors, però ningú sabia fer dibuixos tan grans i hem decidit anar fent ratlles.

El David ha passat per allà i ens ha ajudat a fer més espais per anar pintant … ens encanta tenir visites!

Finalment pujats a la taula per arribar més alt hem anat pintant tots els espais que ens han sortit de diferents colors. Però aquí tenim feina per dies!!! quan l’acabem esteu tots convidats a veure’l!

Avui hem anat d’excursió a la casa del pintor Joan Abelló a Mollet i ens han acompanyat la Isa, la Clara i el Ramón que ens han fet passar una molt bona estona gràcies a tots tres!!!

De ABELLÓ

Allà ens han explicat un munt de coses sobre aquest pintor com que li agradava pintar de molts colors, que pintava els sostres pujat a una escala, o que va morir com han dit els pintors “quan ja era vellet, no tenia pel i la panxa era molt grossa”, i d’això només fa dos anys! hem pogut veure algunes de les col·leccions del senyor Abelló i un munt de quadres i escultures que ens han deixat bocabadats!

Mireu mireu!

Avui ens ha vingut a veure la Conchi i el Mikel i sabeu que? ens ha ensenyat a pintar amb bombolles! hem sortit al pati i hem fet bombolles que en caure al paper oooooh! pintaven!

Ens ho hem passat super bé!

Després hem provat a barrejar colors i em aprés que amb el groc i el blau surt el verd!

Amb canyes hem bufat en bols amb l’aigua de colors i ens han sortit muntanyes i muntanyes de bombolles i amb l’aigua que anava caient hem pintat el paper.

Evidentment hem gastat molta energia amb tota aquesta activitat, però la Conchi, que pensa en tot, ens ha portat un pa de pessic boníssim amb una mica de xocolata per recuperar forces. MMMMM ens hem llepat els dits!

Mireu, mireu les fotos de la sessió!

El museu Abelló (on anirem d’excursió el proper dimarts) ens ha cedit en préstec un armari. Al principi no sabíem que era, ens ho hem estat mirant i hem anat dient que podia ser (una pissarra, una caixa, …)

De ABELLÓ

Després poc a poc l’hem anat destapant fins que ….

De ABELLÓ

ÉS UN ARMARI! I OH! SORPRESA! algú des de dins ens deia coses, però… només ho sentia l’Abigaïl, com han dit els pintors “clar, perquè té vergonya”, doncs si! aquest personatge és molt vergonyós i ens ha deixat un vídeo.

De ABELLÓ

Era el ratolí del senyor Abelló! Ens ha presentat un pintor Joan Abelló i ens ha explicat que dins l’armari podíem trobar les seves col·leccions i altres coses que poc a poc anirem descobrint.

De ABELLÓ

Aquest matí ens ha visitat la Txell i la Mariona (tieta i mare de l’Aina) ja que resulta que la Txell sap força cosa sobre el tema dels pintors i ha vingut a ensenyar-nos una nova tècnica de pintar.
Primer hem pintat un full tot groc (amb ceres), després l’hem escampat amb el dit. El següent pas ha estat pintar amb altres colors al damunt: blau, vermell i rosa i també els hem barrejat amb els dits, això ens ha costat una mica, però ens hem concentrat molt i ens hem ensortit. Finalment amb un escura dents hem fet el nostre dibuix i ens han quedat molt xulos!
Moltes gràcies a la Txell i a la Mariona per fer-nos passar tan bona estona! torneu quan vulgueu!!!
clikeu a la foto per veure com ha anat la sessió!

Txell – Mariona

Hem après una nova paraula, o com a mínim ens hi estem familiaritzant, aquesta paraula és AUTORETRAT, després de molt pensar que podia significar hem descobert que un autoretrat és quan un pintor es pinta a si mateix i això és el que hem fet, ens hem mirat detingudament al mirall i pintat allò que hi vèiem, això ha estat el més difícil ja que alguns tiràvem pel dret i pintàvem peus i tot, sort que tenim uns companys molt atents que ens han ajudat ha adonar-nos que els peus no hi eren al mirall.