Qui sóc

Χαίρετε, φίλοι

Benvinguts al meu bloc, un bloc que té com objectiu la recerca sobre la música de la Grècia clàssica. El meu nom és Marina Salas Zamora i actualment estic realitzant els estudis de batxillerat humanístic a l’institut Isaac Albéniz de Badalona. Per altra banda, també estudio contrabaix al Conservatori professional de música de Badalona. Amb l’obertura d’aquest bloc, doncs, vaig encetar un nou camí per a la realització del meu treball de recerca, sota la direcció i col·laboració de la meva tutora Teresa Devesa i Monclús.

La decisió que la música de l’Antiga Grècia esdevingués el tema principal del meu treball de recerca és fruit d’una llarga pluja d’idees. Tradicions i costums de Badalona, la importància de la música en moments claus de la història, la relació entre el vi i la música…, van ser alguns dels temes que em vaig plantejar en aquell estiu de reflexió. No va ser fins que vaig començar el curs de primer de Batxillerat i, per tant, l’assignatura de Grec, que vaig descobrir un nou món que m’interessava i del qual en podia treure suc. D’aquesta manera vaig determinar, amb l’ajuda de la meva mare, a qui agraeixo plenament la seva col·laboració en la recerca, que música i món clàssic havien de combinar-se i alhora fusionar-se en el meu treball. Amb aquest projecte em proposo descobrir un estil de música poc conegut en la societat actual i, per tant, aportar un gra de sorra més en aquesta gran fita que és el coneixement del món grec antic. Possiblement no és un tipus de música que agradi a tothom, però per als fanàtics d’aquesta branca artística, com ho sóc jo, disposats a conèixer un ampli ventall de varietats musicals, aquesta investigació suposarà una eina apropiada per ampliar aspectes d’un gènere no gaire estudiat fins ara.

Per acabar, faré una petita síntesi sobre el motiu pel qual vaig escollir que el meu bloc portés aquest nom, “Siringa, la música de l’Antiga Grècia”. Un cop vaig decidir presentar el meu treball de recerca en format digital, havia de plantejar un nom que s’ajustés a la temàtica del bloc; un nom que cridés l’atenció a tot aquell que el llegís, en definitiva, un nom poc corrent. La meva tutora em va parlar sobre un mite que apareixia a l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi que llegeixen els alumnes de 4t, Siringa (Σΰριγξ), relacionat amb l’ésser mitològic Pan (Πάν), déu dels pastors, dels ramats de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. De fet, si us fixeu en la imatge de capçalera del bloc trobareu un dels quadres de François BoucherPan i Siringa,  que data del 1759 i que actualment es troba a la National Gallery de Londres. Removent arxius per la xarxa, vaig trobar aquesta obra d’art, a la que personalment he agafat molta estima, ja que, a banda d’il·lustrar el títol del meu treball en una sola imatge, la seva combinació de colors transmet realisme, però a la vegada, t’endinsa en un món fantàstic. En aquesta, veiem com Pan intenta abastar, sense èxit, Siringa, una de les nàiades, divinitats menors filles de Zeus, Posidó o del déu del riu, que personificaven les fonts, a les quals s’atribuïen qualitats curatives i que vivien a les gelades muntanyes de l’Arcàdia. Era seguidora, per la seva virginitat, de Diana i vestia igual que la dea, per això, qualsevol l’hauria pogut confondre amb ella i creure-la la filla de Latona. Un dia Siringa baixava del mont Liceu, quan es va creuar amb Pan que es va enamorar d’ella i la va perseguir fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, en veure que no podia travessar les aigües, va demanar a les seves germanes cristal·lines que la transformessin i Pan, quan pensava que ja tenia Siringa, va agafar unes canyes de les que creixien als pantans, però que en realitat eren la nàiade, i, en sospirar, la vibració de l’aire dins la canya va provocar un so subtil, molt semblant al d’un lament. Així es va inventar la siringa, en record a la nimfa, més coneguda en català com a flauta de Pan, bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons. [Descripció del mite basat en l’adaptació Narracions de mites clàssics de Margarida Capellà]

Si mireu al voltant d’aquestes lletres, veureu un munt de siringues que emmarquen i il·lustren les meves paraules. Espero que el seu so lleu, com un sospir, m’inspiri al llarg de tota la recerca.

Un comentari a “Qui sóc

Respon a Teresa Devesa i Monclús Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *