DISTRIBUCIÓ D’INTERVENCIONS I HORARIS:
Dimecres, 30 de juny tarda
Sessió 1: De les 16 – 17,45 ESCOLA ARRELS DE SOLSONA
Sessió 2: De les 18,15 – 20 ESCOLA SANT JORDI DE LLEIDA
Dijous, 1 de juliol matí
Sessió 3: De les 9 – 11,30 ZER GUICIVERVI (L’URGELL)
Sessió 4: De les 12-14,30 INSTITUT L’ESTATUT DE RUBÍ
Divendres, 2 de juliol matí
Sessió 5: De les 9 – 11,30 Escola MONT-ROIG DE BALAGUER
Sessió 6: De les 12 – 14,30 Escola DE RELLINARS
Sessió 1: Documental «Naixement de Solsona»
FORMADORES:
Maria Teresa Viladrich i Nadal i Montse Codina i Tristany
DESCRIPCIÓ: La idea és treballar la història de Solsona d’una manera motivadora, engrescadora i vivencial, on tots els alumnes, amb les seves peculiaritats, puguin aprendre els fets produïts en els segles que volem treballar per fer possible el naixement de la nostra ciutat.
S’iniciarà amb una motivació externa convidant-los a investigar sobre les restes d’un pergamí trobat en un edifici antic. A partir d’aquest moment, els inicis de la creació de la ciutat de Solsona es converteixen en el fil conductor de tot el projecte.
Els alumnes seran petits historiadors capaços de cercar informació, investigant llocs de Solsona que encara es conserven, essent creatius per confeccionar uns guions que esdevindran escenes d’un documental dels segles X , XI i XII d’aquesta ciutat. Tots els alumnes tindran el seu protagonisme i la seva tasca a realitzar.
Sessió 2: Per què el treball per projectes?
FORMADORES:
Equip de parvulari de l’escola Sant Jordi de Lleida
DESCRIPCIÓ: A partir de l’experiència del Parvulari de l’escola Sant Jordi, endinsar-se en la metodologia de projectes i descobrir quins valors hi ha al darrera d’aquest treball i quines estratègies es poden utilitzar.
Mostrarem projectes diversos: projectes d’aula, projectes més transversals i petits projectes fets al Parvulari.
OBJECTIUS:
· Justificar el treball per projectes, descriure quins són els valors que acompanyen aquest treball.
· Compartir la nostra experiència al voltant dels projectes per tal d’engrescar a altres mestres a desenvolupar aquest treball a les seves aules.
· Analitzar treballs realitzats per descobrir què hi ha al darrera del treball per projectes.
Sessió 3: Implementació de noves metodologies a la ZER Guicivervi
FORMADORA:
Gemma Ricart Vives
DESCRIPCIÓ: S’explicarà com ens vam plantejar un canvi metodològic a la ZER Guicivervi i quin calendari d’actuacions ens vam programar.
Es mostraran algunes de les experiències dutes a terme durant els dos cursos que s’ha iniciat el canvi.
Es valorarà què es pot fer per integrar i conscienciar el claustre sobre la línia metodològica que se segueix a la ZER.
CONTINGUT: Plantejar com es pot dur a terme un canvi metodològic en una ZER, presentar un calendari per a un canvi metodològic i explicar experiències dutes a terme.
Sessió 4: Treball cooperatiu en el marc del projecte 1×1
FORMADORS:
Josep Lluís Estaña i Pepi Garrote de l’Institut L’Estatut de Rubí
DESCRIPCIÓ: Presentació d’exemples pràctics de treball cooperatiu desenvolupats amb alumnat del projecte 1×1.
Els treballs són bàsicament de les matèries de ciències naturals i matemàtiques.
OBJECTIU: El nostre objectiu és donar a conèixer el canvi en l’enfocament organitzatiu i metodològic que hem fet en el nostre centre. Aquest canvi s’ha produït com a resultat de la l’entrada en el projecte 1×1.
CONTINGUTS: L’equip de professors. Estratègies organitzatives per treballar en grups cooperatius. Exemples pràctics desenvolupats amb l’alumnat de 2n d’ESO del projecte 1×1.
Sessió 5: El treball per ambients a l’educació infantil
FORMADORES:
Equip de parvulari de l’escola Mont-Roig de Balaguer
DESCRIPCIÓ: El treball per ambients és una metodologia que fomenta l’autonomia dels infants i té en compte els seus interessos ja que ells/es mateixos/xes poden elegir cada dia a quin ambient volen assistir. Es fa un treball internivells de manera que l’alumnat comparteix espai amb nens i nenes més grans o més petits. Aquest curs disposem de 7 ambients:
1. El teatre: amb l’ajuda del maquillatge, els miralls, les disfresses, l’alumnat aprèn a reconèixer la seva imatge, alhora que manifesta emocions, sentiments…
2. El de l’art pla i el de l’art amb volum: En els dos ambients, l’alumnat disposa de material divers (llapis de colors, ceres, pintures, cavallets, material reciclable com tubs de cartró, tetrabriks de llet…) i fa la seva producció en dos o tres dimensions, fomentant així la creativitat.
3. El casal: els nens i nenes disposen d’una barra de bar on s’estableixen jocs d’imitació, d’un espai on poden jugar a jocs de taula tradicionals i així treballar aspectes com la numeració, el càlcul…i també hi ha un espai per a l’ordinador i per a la lectura amb accés a revistes i diaris.
4. L’ambient de les construccions: els nens manipulen, experimenten i fan construccions amb material divers. L’ambient els ajuda a estructurar l’espai, a millorar el coneixement geomètric i lògico-matemàtic, així com a col.laborar amb els seus companys/es i participar en una construcció conjunta.
5. L’ambient de l’esmorzar: amb l’ajuda d’alguns familiars, els infants preparen la macedònia per a la resta de companys/es, alhora que poden comptar, tocar, classificar…aprenent a realitzar i a valorar tasques domèstiques com ara: netejar, escombrar, posar el rentaplats i la rentadora, treure la brossa…Tot té una intencionalitat educativa. En aquest ambient, pares, padrins…ajuden els infants en les tasques que els poden resultar més complicades com pelar la fruita.
6. La casa: és un ambient ideal per afavorir l’expressió oral mitjançant les possibilitats simbòliques que ofereix el joc, representar la importància de la cura de les persones o identificar-se amb diferents rols i, si cal, qüestionar-los.
Sessió 6: La vida de l’aula, els continguts, les competències i les persones
FORMADORA:
Carme Pablo Puig de l’Escola Rellinars
DESCRIPCIÓ: Aquesta experiència docent és fruit de la reflexió tant personal, com en el si del claustre de l’escola i amb la participació en diversos equips de formadors de l’ICE de la UAB. L’explicació també aportarà reflexions dels propis alumnes.
OBJECTIUS:
Imaginar l’aula com un espai i un temps adequats per pensar, actuar i comunicar amb la intenció de comprendre el món, tot fomentant un esperit ciutadà. Les competències, l’ús adequat dels continguts i de l’avaluació.