GALERIA FOTOGRÀFICA DE LA FESTA
P3: EL TREN PETIT
Els nens i nenes de P3 ens hem convertit en un tren petit. El tren engega amb un cop de pito i surt de l’estació. Comença a poc a poc i es va envelant, però de sobte, una pujada fa que torni a anar una mica més lent. Finalment, a la baixada, es torna a envelar fins que, de mica en mica va frenant, per parar a la següent estació.
P4: EL DRAC ADORMIT (“La creació” de Haydn)
Hi havia una vegada un poble que tenia una cova. En aquesta cova hi vivia un drac adormit a qui mai havia vist ningú. Ningú sabia com era i tota la gent del poble, encuriosida, cada dia s’acostaven al llac, de puntetes i sense fer gaire soroll per no despertar-lo, a veure si podien veure aquell drac de qui tothom parlava. Però mai el veien i se’n tornaven cap a casa dient: no parleu fort, no trepitgeu fort que, si es despertés, ai! què ens faria!. Fins que un dia el drac es va despertar! Tothom es pensava que seria un drac lleig, malcarat i pudent, però van quedar tan i tan sorpresos en veure que, en realitat, aquell drac era guapo, trempat i que feia olor de colònia que van estar unes quantes hores amb un pam de boca oberta! El drac, va quedar tan parat de veure tota aquella gent amb la boca oberta, que se’n va tornar cap a la cova i es va tornar a adormir.
P5: PASSEIG EN TRINEU (Leolpold Mozart)
Avui és la nit de carnaval i a palau fan ball. Tota la gent de la cort hi està convidada i també els nobles i els prínceps d’aquelles contrades. Ens enfilem al trineu, al dels cavalls. Un gossos criden perquè no saben què està passant amb tan de moviment. Els cavalls renillen i comença el viatge cap a palau. El conductor fueteja els cavalls i els cascavells d’aquests van dringant mentre dura el viatge.
Ja som a palau. Quan ha arribat tothom i ja no hi falta ningú comença el ball. És un ball molt important el de la nit de carnaval, a més, el rei i la reina han encarregat la música a un gran músic, Leopold Mozart: ell encara no ho sap, però serà el pare d’un altre gran músic, d’un geni: Wolfgang Amadeus Mozart.
S’ha acabat el ball i ens en tornem a cap a casa.
PRIMER: ELS ENFADATS I ELS BURLETES (“Mis botas” de Marc Parrot)
Una vegada hi havia uns senyors i unes senyores que sempre estaven enfadats i, en canvi n’hi havia uns altres que sempre estaven contents. Als contents els feia gràcia veure les cares avorrides dels enfadats i, sempre que els veien es burlaven d’ells. Llavors, els enfadat encara s’enfadaven més i els burletes encara se’n burlaven més perquè la seva cara cada vegada era més graciosa.
SEGON: LES SERPS QUE TENIEN POR DELS NENS (Fragment de “Carmina Burana de Carl Orff)
Hi havia una vegada unes serps una mica diferents, unes serps que tenien por dels nens. Un dia van decidir que, perquè els nens no els fessin res, quan se’n trobessin algun es farien les mortes i així els nens ja no voldrien saber res d’elles i no les molestarien.
TERCER: ELS TREBALLADORS (Fragment de l’Òpera “Carmen” de Georges Bizet)
Els alumnes de tercer s’han transformat en treballadors d’una fàbrica molt especial.
Es lleven, es preparen per marxar cap a la feina i comencen a caminar. Un cop a la fàbrica, tothom està molt concentrat amb la seva feina. Al final de la jornada tots estan molt contents de la feina que han fet i marxen saludant els seus companys. De sobte, alguna cosa estranya passa: tothom es queda quiet, com si un ésser fantàstic els hagués aturat; així és, aquest personatge especial va convidant a tothom a ballar, la fàbrica s’ha convertit en un palau i som al ball reial. És fantàstic, però tot té el seu final. Tornen a la realitat, tornen a ser els treballador de la fàbrica que han plegat i s’estan saludant abans de marxar cap a casa. El somni s’ha acabat, però demà aniran més contents que mai a treballar.
QUART: ZARATUSTRA (Introducció d’“Així parlà Zaratustra” de Richard Strauss)
Vet aquí una vegada en un país que és deia Pèrsia hi vivia un senyor, Zaratrustra.
Al poble de Zaratrustra hi havia un llac. Zaratrustra tenia moltes idees i li agradava pensar molt, però tenia moltes visites d’amics i no ho podia fer, tothom el molestava. Així que, quan tenia 30 anys, va pensar que marxaria, i així ho va fer, se’n va anar a les muntanyes per poder estar tranquil. Va buscar un lloc per l’aixopluc i va trobar una cova. Es va instal·lar al fons de la cova i allà va començar a pensar durant 10 anys. Però, com subsistia? Tenia dos amics:
L’àliga, l’animal més poderós, li portava l’aigua.
La serp, l’animal més intel·ligent, li portava el menjar.
Així que li portaven l’aigua i el menjar i a més a més no el molestaven.
Quan havien passat 10 anys volia sortir de la cova i poder explicar als seus amics i familiars tot el que havia estat pensant. Però no va poder, s’havia transformat, havia canviat molt. Tenia els cabells molt i molt llargs, li arribaven a terra, les ungles súper, súper llargues, la barba llarguíssima, la pell molt blanca com els núvols del cel perquè no li tocava el sol, els ulls grossos com un mussol d’estar a la foscor…
La primera vegada que va voler sortir dos raigs de sol li entraren a un ull i a l’altre ull. Va tornar novament al fons de la cova. La segona vegada igual. Per fi, va sortir i es va quedar tot el dia contemplant-ho tot, el seu poble, el riu, el llac, va estar molta estona observant el meravellós paisatge. Quan ja es va sentir bé, va anar a explicar a tothom tot allò que havia estat pensant.
CINQUÈ: LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (Stravianky)
Aquest any la primavera al bosc ha començat amb una gran tempesta. Els animalons passegen tranquils pel bosc i senten com s’acosta la tempesta. De sobte un tro molt fort desencadena la tempesta i els animalets intenten amagar-se, però no poden, no hi ha res per fer-ho, llavors comencen a córrer per poder aixoplugar-se en algun altre lloc.
Finalment la tempesta s’allunya, torna la calma al bosc i els animalons continuen el seu passeig.
SISÈ: PEER GYNT (Edward Grieg)
Història de Grieg: la seva mare era pianista i li ensenyava a tocar el piano. Com que ho feia molt bé, li van buscar un professor i el van trobar a Alemanya. Quan va acabar els estudis va començar a fer concerts per tot el món. Passat un temps va tornar al seu país. Allà li van explicar que el seu amic s’estava morint i el va anar a veure. El seu amic li diu que es llegeixi un llibre, la història de Peer Gynt, i que faci una escola de música perquè als altres nen no els passi com a ell que hagin de marxar del seu poble per estudiar música. Grieg, al llegir el llibre es va adonar que se sentia molt identificat amb Peer Gynt.
Història de Peer Gynt:
Capítol I: matí
Peer Gynt ha de marxar del seu poble i puja dalt de la muntanya, de nit, per veure’l per última vegada abans de marxar. Encara no s’ha fet de dia i, de mica en mica, va veient com, amb la sortida del sol, va clarejant i finalment pot veure el paisatge fantàstic que es veu des de dalt de la muntanya.
Capítol II: mort de la mare
Peer Gynt ha de tornar al seu poble. Ha fet tard; es va poder acomiadar del poble, però no ha estat a temps de acomiadar-se de la seva mare. Quan arriba ja és morta.
Capítol III: ball i rapte
Peer Gynt i la princesa estan molt enamorats, però Peer Gynt no és noble i el rei i la reina no volen que es casin.
Peer Gynt s’escapoleix i entra al ball reial. Busca la princesa i, quan la troba, entremig de tota aquella gent, la rapta i se l’emporta.
Capítol IV: persecució
Peer Gynt i la princesa s’han escapat del ball, volen fugir junts, però els soldats del rei els hi ho volen impedir. Hi ha una llarga i dura persecució, però finalment Peer Gynt i la princesa s’escapen dels soldat, fugen junts i, qui sap on, són feliços per sempre més.
Les actuacions de tots els cursos em van agradar molt.