De Nador a Vic

Hola Laila,

 A classe de 2n d’ESO, en acabat d’haver llegit el teu llibre De Nador a Vic, hem parlat una mica d’allò que ens ha semblat més interessant, tant del llibre com de l’autora.

Del llibre ens ha agradat la manera d’explicar les coses, amb claredat i amb un llenguatge molt familiar. Amb aquest estil aconsegueixes que tot s’entengui amb facilitat.

Respecte a tu, l’autora, hem destacat la teva actitud valenta en voler practicar l’atletisme o en voler estudiar quan estaves embarassada. Però, com pots imaginar, els temes que ens han donat més peu a parlar-ne han estat els diferents costums d’aquestes dues cultures oposades i les dificultats i les alegries de l’adaptació al canvi.

laila-mans2-copia.jpg

Finalment, i com a petit detall per a tu, hem fet una fotografia d’algunes de les nostres mans al voltant de la teva història, com a símbol de la unió entre les cultures. “El somni no és pas fàcil, però és possible”. Esperem poder-te conèixer ben aviat.

Conjugant, que és gerundi

Els verbs irregulars, sobretot de la segona conjugació, generen nombrosos dubtes ortogràfics. Us plantejo dues formes de resoldre’ls: un web i un llibre.

El web que us recomano és un conjugador virtual de verbs. Tant senzill com escriure l’infinitiu del verb i us apareixerà la seva conjugació completa. Feu la prova. Introduïu-hi un verb irregular, com ara poder o voler, i veureu quan escrivim o i quan u a l’arrel.

Ara bé, si els voleu tenir tots controlats i en les vostres mans, els trobareu en  un llibre clàssic de l’aprenentatge del català, el Xuriguera (es coneix pel nom del seu autor, Joan Baptista Xuriguera).

És un manual que inclou la conjugació completa de tots els verbs catalans d’una manera clara i entenedora. Mitjançant 120 quadres de conjugacions i un índex exhaustiu al final de l’obra, no hi ha verb que s’escapi al Xuriguera. Us el recomano.

 

 

L’ús de per i per a

Dins de les preposicions, n’hi ha dues de febles que generen algunes dubtes: per i la seva germana la preposició composta per a. ¿Com les podem distingir?

Utilitzem per quan volem expresar:
        Causa, mitjà o mode: Ho ha fet per diners. S’ha d’enviar per fax. Ho saben per experiència.
Algunes designacions de lloc i temps: Vam tornar per l’Arrabassada. Vindran per Pasqua.

En canvi, usem per a per indicar:
         Finalitat o destinació: Aquest ordinador serveix per a tothom. El meu germà ha pintat una aquarel·la per a l’avi.

Ara bé, s’accepta per davant d’infinitiu, tant si volem expressar causa com destinació:
Vindrem per veure el nou local.
Penso que parles per parlar.

Si voleu practicar-ho, podeu fer-ho amb aquesta activitat creada per a tots vosaltres.

Enigmes 1: Passejant pel camí de l’ermita

 

Un home passeja pel camí que porta a una ermita. Un altre home, que anava corrent, l’avança, s’atura al seu costat, el saluda i li pregunta: “¿Tardaré molt encara en arribar a l’ermita?”. El que passejava li torna la salutació i després es queda en silenci. L’altre pensa que el primer no sap la distància que falta fins a l’ermita, s’acomiada i continua corrent.

Una mica després, quan el que corre està força allunyat, el que passejava es posa a córrer fins que atrapa l’altre i li diu: “Una mitja hora”.

¿Per què ha actuat així?

Aquest enigma és una aportació de l’Anaïs Sánchez de 3rA. Gràcies, Anaïs!

Llegendes mitològiques

La nostra cultura ha heretat molts mites i llegendes de les civilitzacions antigues, principalment de l’hebraica i la grega.

Una de les properes activitats de classe serà cercar-ne una i explicar-la als companys.

Per a fer aquesta activitat et recomano primer que llegeixis l’article sobre mitologia de la Viquipèdia, i després que triïs una llegenda mitològica que trobis interessant i la preparis per a l’exposició. A classe donarem més indicacions.

La llegenda no ha de ser necessàriament grega ni romana, però d’ells en tenim moltes. En aquest web en trobaràs algunes. En pots trobar moltes més per Internet o bé en qualsevol enciclopèdia.

Crepuscle

Crepuscle (Twilight) és una tetralogia de novel·les de fantasia i amor per a joves. Escrites per l’autora Stephenie Meyer, es van començar a publicar en anglès l’any 2005. Els quatre llibres s’anomenen Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi i A trenc d’alba i es troben els quatre traduïts al català a l’editorial Alfaguara (de fet el primer títol s’ha traduït ja a més de vint llengües).

Què trobem dins d’aquests llibres? En primer lloc, els dos protagonistes de la història, Bella, la noia humana, i Edward, el vampir. En segon lloc, molta acció entre els protagonistes i d’altres vampirs bons i dolents i homes-llop. I finalment,  set de sang i molt d’amor etern i impossible.

 A part del llibre, ja hi ha una primera pel·lícula i probablement també s’adaptaran al cinema les tres novel·les posteriors. Però el fenomen no s’atura aquí. Al voltant de Crepuscle hi ha molts fans (com l’Aroa que cada dia porta el llibre a classe Somriure), i això ha fet que hi hagi blocs sobre el tema (com aquest o aquest) i que també s’hi hagin inspirat els dibuixants de còmic.

Eclipsi, que va ser la tercera entrega, va arribar al primer lloc de vendes als EUA, mentre que l’últim llibre de J. K. Rowling es va quedar només al segon lloc. Els vampirs van vèncer Harry Potter!

Totes les històries de vampirs beuen de la mateixa font original: la novel·la Dràcula que Bram Stoker va publicar l’any 1897. Stoker va crear un mite que porta més de cent anys influint en d’altres escriptors, cineastes i creadors de qualsevol disciplina artística. Tota una icona de la cultura contemporània.

Més informació a la Viquipèdia.