Conjugant, que és gerundi

Els verbs irregulars, sobretot de la segona conjugació, generen nombrosos dubtes ortogràfics. Us plantejo dues formes de resoldre’ls: un web i un llibre.

El web que us recomano és un conjugador virtual de verbs. Tant senzill com escriure l’infinitiu del verb i us apareixerà la seva conjugació completa. Feu la prova. Introduïu-hi un verb irregular, com ara poder o voler, i veureu quan escrivim o i quan u a l’arrel.

Ara bé, si els voleu tenir tots controlats i en les vostres mans, els trobareu en  un llibre clàssic de l’aprenentatge del català, el Xuriguera (es coneix pel nom del seu autor, Joan Baptista Xuriguera).

És un manual que inclou la conjugació completa de tots els verbs catalans d’una manera clara i entenedora. Mitjançant 120 quadres de conjugacions i un índex exhaustiu al final de l’obra, no hi ha verb que s’escapi al Xuriguera. Us el recomano.

 

 

Enigmes 1: Passejant pel camí de l’ermita

 

Un home passeja pel camí que porta a una ermita. Un altre home, que anava corrent, l’avança, s’atura al seu costat, el saluda i li pregunta: “¿Tardaré molt encara en arribar a l’ermita?”. El que passejava li torna la salutació i després es queda en silenci. L’altre pensa que el primer no sap la distància que falta fins a l’ermita, s’acomiada i continua corrent.

Una mica després, quan el que corre està força allunyat, el que passejava es posa a córrer fins que atrapa l’altre i li diu: “Una mitja hora”.

¿Per què ha actuat així?

Aquest enigma és una aportació de l’Anaïs Sánchez de 3rA. Gràcies, Anaïs!

Crepuscle

Crepuscle (Twilight) és una tetralogia de novel·les de fantasia i amor per a joves. Escrites per l’autora Stephenie Meyer, es van començar a publicar en anglès l’any 2005. Els quatre llibres s’anomenen Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi i A trenc d’alba i es troben els quatre traduïts al català a l’editorial Alfaguara (de fet el primer títol s’ha traduït ja a més de vint llengües).

Què trobem dins d’aquests llibres? En primer lloc, els dos protagonistes de la història, Bella, la noia humana, i Edward, el vampir. En segon lloc, molta acció entre els protagonistes i d’altres vampirs bons i dolents i homes-llop. I finalment,  set de sang i molt d’amor etern i impossible.

 A part del llibre, ja hi ha una primera pel·lícula i probablement també s’adaptaran al cinema les tres novel·les posteriors. Però el fenomen no s’atura aquí. Al voltant de Crepuscle hi ha molts fans (com l’Aroa que cada dia porta el llibre a classe Somriure), i això ha fet que hi hagi blocs sobre el tema (com aquest o aquest) i que també s’hi hagin inspirat els dibuixants de còmic.

Eclipsi, que va ser la tercera entrega, va arribar al primer lloc de vendes als EUA, mentre que l’últim llibre de J. K. Rowling es va quedar només al segon lloc. Els vampirs van vèncer Harry Potter!

Totes les històries de vampirs beuen de la mateixa font original: la novel·la Dràcula que Bram Stoker va publicar l’any 1897. Stoker va crear un mite que porta més de cent anys influint en d’altres escriptors, cineastes i creadors de qualsevol disciplina artística. Tota una icona de la cultura contemporània.

Més informació a la Viquipèdia.

 

De la Conxinxina al Prat

“La teoria més acceptada de l’origen de la raça Prat és la proposada per Salvador Castelló, segons la qual la raça Prat provindria d’aus produïdes per encreuament amb la raça asiàtica Conxinxina, introduïda en Europa per l’almirall britànic Cecile, coneguda la seva existència als zoos de Londres, París, Hamburg, Amberes, etc. A Catalunya la van portar els avicultors que acudien a les exposicions europees, fonamentalment la de París, on compraven aviram i ous. Es tractava de la raça Conxinxina, varietat Leonada, també anomenada gallina de Shangai, i que avui dia no té cap interès des del punt de vista econòmic, per ser merament ornamental. Ens trobem als voltants dels anys 1880.”

A Raça Prat. Orígens i evolució de Jordi Torrent i Vicenç Tirado

Aquesta és una de les teories que ens parla dels orígens de la Raça Prat. La cosa no és del tot clara, però el que sí és segur és que podrem veure l’aviram potablava aquest proper cap de setmana durant la Fira Avícola. ¿Seràs tu una de les 100.000 persones que cada any visiten aquests animalons? Segur que amb aquest quadre explicatiu entendràs millor les característiques d’aquesta au tan pratenca:

“Extraterrestres” (música en mallorquí)

Si fa un temps escoltàvem música en català valencià ara ho fem en català balear. Dins d’aquest dialecte trobem tres subdialectes: el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc. Aquesta cançó pertany a la variant mallorquina. Aquest és el vídeoclip de la cançó “Extraterrestres” del disc Taxi (2004) del grup Antònia Font. Es nota molt clarament la diferència del parlar en les vocals (fixeu-vos, per exemple, en com el cantant redueix “aigua” a “aigo”) i l’ús de l’article salat es sa es ses (“en sa mà” “es meu negoci”…).

Aquesta és la lletra de la cançó:

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d’aigua dins s’hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s’exploten tots es genitals.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d’aigua dins s’hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

Aloma de Mercè Rodoreda

Aloma (1938) és l’única novel·la de l’etapa de joventut de Mercè Rodoreda que ella mai rebutjà. Segons ella mateixa, és la primera obra de qualitat de la seva producció literària. Va guanyar el Premi Crexells de 1937.

És una novel·la psicològica i alhora simbòlica que narra la història d’una adolescent que fa la seva entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses dissortades, que són l’argument central de l’obra. Aloma és la primera heroïna de les moltes que hi haurà a les obres de Rodoreda. Aquests personatges femenins tenen com a característiques bàsiques el dolor, el desencís, la soledat i el somni. En el cas d’Aloma, ens trobem amb una situació-límit que és superada per un episodi d’amor. Aloma, “com una ombra dins la nit que l’acompanya” planta cara finalment al seu futur.

Rodoreda va revisar (de fet, reescriure) Aloma l’any 1968, quan era a l’exili a Ginebra.

Actualment, i dins de l’Any Rodoreda, es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya el muntatge musical que Dagoll Dagom ha fet d’Aloma. Aquí trobareu la cançó estrella de l’espectacle: “Per un xic de tendresa”:

Instruccions per al treball de lectura

 

“Els llibres tenen ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”

L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón

 

Aquí trobareu les instruccions per tal de fer un bon treball després d’una bona lectura.

Jugar al Bocamoll des de casa

Amb el mot compost bocamoll ens referim bàsicament a algú que diu amb massa facilitat allò que caldria callar, algú que tot ho xerra. Xerraire, fluix de llengua, trompeta o indiscret en serien sinònims.

Però Bocamoll és també un concurs de TV3 presentat per Espartac Peran i que juga amb la llengua i la cultura catalana amb una finalitat amena, lúdica i divertida. Cada dia s’enfronten tres parelles i es disputen 1.000 € de premi.

Aquest programa s’emet diàriament a TV3 (20:20 h) i segur que molts de vosaltres ja el coneixeu. Però el que potser no sabeu és que també es pot jugar al Bocamoll des de casa, amb l’ordinador. Es poden fer partides individuals o bé en xarxa, competint amb d’altres jugadors com vosaltres. Des de casa també es juga a les cinc mateixes proves que té el format televisiu: a corre-cuita, les paraules de la tribu, el triangle, missatges i  on ho poso.  No és fàcil, però s’aprèn molt! El joc del Bocamoll per Internet el trobareu aquí.

Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons

 castanyer.jpg

Aquesta setmana parlarem de la tardor. Ho farem, bàsicament, a partir de les obres que tot seguit indiquem, un llibre i alguns blocs:

Costumari popular del Prat de Llobregat. Equinocci de tardor, de M. José Baños i Núria Trilla (Ajuntament del Prat de Llobregat, 1987).

 

–  Els blocs referits al refranyer del divulgador de paremiologia (estudi dels refranys) més important de Catalunya, en Víctor Pàmies i Riudor. Alguns d’ells són: Refranyer català-castellà i Refranyer temàtic.

 

 

 

 Comencem per un dels més humils protagonistes d’aquestes dates: la castanya. Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya (fruit del castanyer, Castanea Sativa) és un dels productes per excel.lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s’utilitzaven torretes de fang.

A l’actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l’època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts de la ciutat, moltes d’elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d’obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.

Abans les castanyeres anunciaven el negoci amb un crit especial que feia: “Calentes i grosses;  qui en vol, ara que fumen?” I la mainada, per fer-les enrabiar, els cridava: “Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”

A la majoria dels pobles de la comarca del Baix Camp, terra de castanyers,  la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades (Prades, Capafonts, Vilanova de Prades…), tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.

A Prades, anys enrere, després de dinar, un home amb un carro voltava pels carrers del poble i recollia llenya i castanyes per les cases. Al capvespre, encenien una foguera a la plaça amb la llenya que havia arreplegat i, al caliu, torraven les castanyes. La gent se les menjava al voltant de la foguera mentre bevia vi blanc.

A diversos pobles, el dia de Tots Sants, els cafès posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada col.lectivament. En algunes ocasions, aquestes castanyes eren procedents d’una capta que s’havia organitzat anteriorment per les cases del poble. Els costums de captar llenya i sobretot castanyes són característics, com és lògic, dels pobles on es produeixen; perquè, en aquests pobles, la majoria de les cases tenien castanyes pròpies.

A Reus la castanyada s’havia celebrat el dia dels difunts (2 de novembre), cosa que sembla força sorprenent, perquè a quasi tot arreu es fa el dia abans. Els reusencs “menjaven castanyes de Prades, torrades al foc de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa. Ja tips i vençuts per la son els menuts se n’anaven a dormir, no sense abans haver deixat pels racons un grapadet de castanyes per les animetes dels difunts, que a la nit acudien a recollir-les, deixant en substitució un tros de confitura”.

Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes, i d’altres organitzades per particulars, entitats i associacions, o per les discoteques, que des de fa uns anys ofereixen al seus clients noves versions de la castanyada.

Castanyades al Prat de Llobregat enguany.

 

_______________

Ara anem a fer servir una mica la castanya que tenim sobre les espatlles:

Activitats per a 2n d’ESO

Activitats per a 3r d’ESO

(La imatge superior d’aquest text correspon a un dels arbres més macos de Catalunya: el castanyer de les nou branques de Viladrau).