Jo sóc en Genís i ara us explicaré la història de la meva vida:

Jo vaig néixer a Terrassa, però visc a Sabadell al carrer Demóstones 7.

Jo visc amb la meva mare, el Xavier el meu padrastre i amb el meu germanet Dídac. Com els meus pares estan divorciats cada quinze dies me’n vaig a viure amb el meu pare, amb la Silvana ( la seva dona), el meu germà Marc ( per part del meu pare) i el meu gos Gari.

L’activitat que faig és: taekwondo. Una art marcial plena de claus  i coses per aprendre, és bastant divertit!

La millor experiència que pots tenir és la meva. Perquè tenir un germanet és lo millor. Jo quan tenia 3 anys volia tenir un germà però el Xavier (el meu padrastre) fa anys es va operar per no tindre fills, i la meva mare estava bastant trista perquè mai es quedava embarassada. Van passar 9 anys i jo veia que la meva mare estava una mica estranya. I em va dir que estava embarassada, em vaig posar molt content. Van passar 10 mesos i el 2 de gener va néixer, em vaig a posar a plorar de sobte de alegria. Ara te 1 any i 7 mesos. I això de ser el gran és una mica dur però al final t’alegres de tenir algú per passar l’estona jugant i rient!

La història de la meva família va començar quan el meu avi Alfons i l’àvia Angelina, és van conèixer i van ser molt bons amics. Volien alguna cosa mes que ser amics i van decidir casar-se. Van tenir 3 filles: la meva tieta Maria Àngels ( la més gran), La meva tieta Emparo (la mitjana), i la meva mare Anna. La meva mare va conèixer el meu pare i es van enamorar. Van passar uns quants anys i em van tindre a mi. Desprès van passar 2 anys i el meu pare i la meva mare es van divorciar. Llavors la meva mare va conèixer el Xavier i és van casar. Van passar 9 anys i van tindre el meu germanet Dídac.

El valor és la meva família és lo més important que tinc i la meva creença és la reencarnació.

Jo he viatjat a Tossa de mar moltes vegades i m’agrada molt anar-hi sobretot al castell, al trenet, i la llanxa ràpida. És un lloc turístic, molt bonic per passar les vacances.

La anècdota més graciosa que he tingut va ser quan el meu germanet Dídac estava jugant al menjador i jo m’anava a jugar al parc. La meva mare estava netejant el balco i el Dídac la va tancar. La meva mare no sabia que fer i sort que la Rahma passava per allà la va cridar i ella em va venir a buscar. Per sort jo portava claus i la vaig obrir.

El meu menjar preferit és l’entrecot amb patates fregides.

Em vaig entristir una mica quan el Jairo i jo érem els millors amics i em va dir que s’aniria del col·legi.

També la cosa més trista que m’ha passat ha sigut quan el meu Germanet Dídac es va enganxar el dit amb una taula.