Em dic Taula Roure Pi-melis i vaig néixer a Barcelona ara farà cinc anys. Sóc una taula, un moble, a la parada que l’avi Cintet té als Encants, aquell mercat de vell que hi ha a la Plaça de les Glóries Catalanes. I mentre espero si algún comprador s’enamora de mi, us explicaré aquests cinc anys de la meva vida.

Tot va començar, quan estava jo a una botiga del centre de Sabadell. De seguida que vaig néixer em van portar allà, vaig estar uns quants dies i  un home  va venir, em va mirar molt detingudament , i de sobte li vaig agradar tant que em va comprar i em va portar a casa seva.

Era una casa molt desastrosa, estava tot per terra, no hi havia portes i només hi havia 3 mobles, van passar uns quans dies i ho vaig entendre tot. Estaven reformant la casa, al cap de tres setmanes ja estava tot arreglat. Era una casa molt bonica. Allà vaig estar 2 anys,  quan faltava poc per que complís els 2 anys i mig l’home em va agafar i em va portar a unes escombreries i just  quan m’anava a llançar, una dona ja velleta li va dir a l’home que no em tirés que ella em volia.

I jo em vaig anar amb aquella velleta que semblava molt amable a l’arribar a casa vaig veure que tenia com mascotes un gat, un gos i un peix. El gat i el gos estaven tot el dia barallant-se i passaven per sobre meu i en feien molt de mal. La velleta ho veia i no feia res, un dia em va possar la peixera a sobre. El gat venia i intentava agafar el peix per menjar-s’el i em donava moltes esgarrapades em feien molt de mal. I així va passar un any més, quant vaig complir els 3 anys tenia més esgarrapades que el moble que tenia davant que portava 5 anys allà.

 Un dia es va cansar de mi, tenia tantes esgarrapades que no semblava ni una taula. I em va tirar, sort que després va passar l’Avi Cintet i em va agafar, em va arreglar, i vaig quedar com nova. I allà vaig passar 2 anys més,  l’avi Cintet em cuidava molt bé, però …… aqui estic esperant que algú s’enamori de mi.

FI             Yerena

 L’avi Cintet