Calaix de psicopedagogia

Després d’alguns anys de donar classes, exactament vint-i-sis, no he sabut trobar la fórmula o “pòcima” màgica per obtenir l’èxit escolar.

Podem veure que el rendiment acadèmic depèn de múltiples causes que constitueixen una complicada xarxa en la qual és molt difícil precisar la importància concreta de cadascun d’aquests factors. Podríem definir-ho amb la frase de que “cada alumne és un món”.

Dels diversos factors que podem trobar (intel·lectuals, de personalitat, d’hàbits d’estudi, d’interessos professionals, del clima familiar, de les amistats, de l’entorn social, …) puc dir que són els hàbits d’estudi els quals tenen major capacitat predictiva seguits de les aptituds intel·lectuals.

També puc confirmar la idea que els resultats obtinguts en les proves de intel·ligència o aptituds no expliquen per si mateixos l’èxit o el fracàs escolar, sinó més aviat les diferents possibilitats d’aprenentatge que té l’alumne. Per tant, hi ha una relació significativa entre aptituds intel·lectuals i rendiment, on el valor fonamental resideix en la constància de la seva presència més que en la capacitat predictiva d’aquestes aptituds. Tanmateix, els interessos professionals i el clima escolar no tenen un valor predictiu sobre el rendiment acadèmic de l’alumne.

Finalment, remarcar que si són els hàbits d’estudi els factors que tenen un major poder predictiu del rendiment, ens convida a insistir en la importància de millorar tots els aspectes relatius a l’estudi que, sens dubte, es traduirà en resultats escolars més satisfactoris.

Però aquesta idea no és nova, com ja deia el meu avi que: «…el treball substitueix al talent, o millor dit, crea el talent». Només em queda afegir que a tots ens correspon sumar esforços per a millorar les condicions educatives dels estudiants.

Tot canvia. Dintre d’un temps no molt llunyà segurament molts estudiants s’inscriuen en cursos que entre les matèries que s’estudiaran destacaran: autoestima, empatia, amistat, amor, els assoliments personals, la creativitat, l’espiritualitat, l’humor… Cursos en els quals aprendran com canviar la seva visió del món i els seus estats d’ànim per a augmentar la seva felicitat.

La psicologia positiva es centra en la felicitat, l’autoestima i la motivació i aquestes característiques influïxen en l’ànim de les persones ajudant que aconsegueixin l’èxit i que encarin la vida amb alegria.

Com a professionals de l’ensenyament, cal enfocar les nostres classes creant un pont, unir l’accessibilitat i la diversió de l’autoajuda amb la rigurosidad i la substància de la matèria impartida, és important trobar-li el costat positiu a tot.

Des de fa temps, hi ha instituts on es proposen aquests crèdits variables. Però, que hagi de formar part del curriculum un curs per a ser feliç, ens fa pensar i reflexionar, no sé l’efectivitat que tindran aquestes matèries o cursos, però qualsevol recurs que pugui ajudar que siguem més feliços i estiguem més satisfets amb les nostres vides és benvingut.

Sóc el tipus més afortunat del món. Mai no vaig tenir realment una feina…. Vaig ser jugador de tenis, després entrenador, després representant i també periodista esportiu. El tenis professional ha estat la meva vida. Ni una vegada ho vaig sentir com un treball o feina…

Què serà per a tú la feina?

1. Una cosa que serveix per guanyar diners?
2. Una activitat on pots aplicar els teus coneixements?
3. Una manera de capacitar-te?
4. Un lloc on aniràs cada matí?
5. Una cosa que has d’heretar?
6. La teva forma de contribuir amb alguna cosa?
7. Una oportunitat de conèixer gent?
8. Un pas més cap a una altra cosa?
9. Una manera d’obtenir reconeixement?
10. Res de tot això?

No podem saber de què treballaran, ni què representarà pels nostres alumnes en el futur, ni sí serà per ells alguna cosa de tot això… Però sens dubte,  ocuparà gran part de la seva vida. És important orientar-los i que valorin la importància d’aquesta decisició.

Algunes qüestions a plantejar:

– Si el treball representa gran part de la nostra vida, poden
ambdós (vida i feina) estar dissociat?

– Si desitgem una vida de qualitat, com hauria de ser la nostra feina?

Si a la teva classe o a la teva feina necessites:

* Poder palar més obertament

* Dir “no”  sense sentir-te culpable

* Desenvolupar la teva confiança

* Demanar el que desitges sense sentir-te incòmode

* Millorar la teva participació en les classes

* Entendre i defensar els teus drets

* Donar la teva opinió sense sentir-te malament

* Assolir millor clima i col·laboració de la classe

* Rebre crítiques sense posar-te a la defensiva

* Actuar amb calma davant company/es agressives o passives

* Valorar les teves necessitats i les dels altres

* Escoltar amb empatia sense deixar de sostenir la seva posició

Pots aprendre una habilitat anomenada “asertivitat”. Treballar efectivament requereix comunicar els nostres punts de vista sense ser agressius i contemplar els dels altres sense ser passius. Requereix confiança per a dir el que pensem o el que fem, tant com per a escoltar el que pensen de nossaltres. Per a poder fer-lo, hem d’aprendre a ser “assertius”

Segurament hem viscut i  hem après moltes conductes -passives o agressives- davant situacions conflictives. No obstant això, aquestes conductes poden ser reemplaçades per altres assertives, que ens permetin assolir millors resultats. La asertividad no només és molt útil en l’institut, sinó que és fonamental per a la nostra vida… ja que és l’habilitat per a posar límits: no el tipus de límits que ens “defensen”, sinó aquells que ens “defineixen” com persones!

Existeixen moltes persones que, quan estan en desacord, lluiten o fugen.

La lluita pot vestir-se de moltes maneres, que van des de la violència o les expressions de fúria i odi, fins al sarcasme subtil, les respostes incisives, les rèpliques enginyoses o l’humor despectiu.

La fugida també assumeix formes diverses. Una d’elles consisteix simplement en retirar-se, sentint llàstima per un mateix. Una altra, és l’adoptada per persones que fugen fent-se cada vegada més fredes i indiferents, eludint la participació i la responsabilitat.

Per a enfrontar amb efectivitat un desacord, no n’hi ha prou amb la intel·ligència: cal una mica paciència, d’autocontrol i de valentia. Es requereix, en resum, una considerable maduresa, la qual només s’arriba a través d’un adequat procés de desenvolupament personal.

És important escoltar als altres. Per què, on nosaltres només notem…

…”un soroll estrany”; el mecànic escolta en el motor del cotxe que l’alternador està trencat?

…”un gust agredolç”; l’enòleg sent colors, aromes, sabors i sensacions tàctils?

…”una rara melodia”; el músic troba harmonies, arranjaments instrumentals i variacions de tempo?

Per què ambdós, nosaltres i ells, veiem la mateixa cosa… de manera diferent?

La raó d’això, és que tant el mecànic, com l’enòleg i el músic… tenen “apreciacions” que nosaltres no tenim. I aquestes apreciacions els converteixen en observadors diferents del món.

Molt sovint no veiem sobre les nostres pròpies accions, sobre la manera de relacionar-nos, sobre les nostres capacitats, sobre les nostres emocions, sobre els nostres propis resultats i límits, etc;  és necessari compartir amb els pares, els germans, els bons companys, els amics o la gent de confiança i escoltar els seus punts de vista i les seves opinions, perquè les seves apreciacions de cadascú sobre el nostre llenguatge, les nostres emocions i el nostre cos, ens permeten “veure” la vida no de manera única.

Això, pot ajudar-nos a canviar la nostra pròpia mirada, a adonar-nos de moltes més alternatives de les quals creiem tenir davant d’una determinada situació. Quan penses que “no pots fer res”, quan enfrontes una situació que “et supera”, o quan penses que ja has provat “tot” per solucionar els problemes… és precisament aquí on escoltar als altres té la seva major importància, perquè transforma la nostra mirada i ens dóna un major poder d’acció.

Estàs d’acord que aquest intercanvi d’observacions et permetrà millorar com a  persona?

Si et costa…

• Demanar un mocador de paper… i acceptes continuar amb el nas tapat.
• Reclamar en un examen … i et baixen la nota.
• Demanar una explicació que no entens … i saps que no podràs fer els exercicis.
• Rebutjar una petició d’un company/a … i no tens ganes de fer-ho.
• Reclamar quan alguna cosa et molesta … i deixes que la teva irritació creixi per dintre.
• Exigir que es compleixi el promès… i esperes eternament.
• Donar una opinió contrària… i segueixes sentint insatisfacció.

Tots aquests són símptomes molt clars de “temor al conflicte”: una por molt comuna que fa que evitem discutir, confrontar, demanar, exigir, reclamar, opinar… davant situacions que ens afecten, per temor a generar pitjors conseqüències!

Com no ens sentim segurs de saber què fer, no fem res… i acabem sentint-nos pitjor. El temor al conflicte és un cercle viciós.

Un cercle que podem trencar… si aprenem a negociar! Podem guanyar molt (relacions, coherència, respecte, harmonia, estima, tranquil·litat…) si tenim l’habilitat de trobar sempre la millor alternativa davant les situacions que enfrontem.

“El nostre desafiament no consisteix a eliminar el conflicte, sinó en transformar-lo” William Ury.

Qui ets quan ningú no et mira?

Potser siguis un gran cantant sota la dutxa o algú que menja compulsivament mirant la tele o algú que plora mirant pel·lícules o algú molt desorganitzat…

Hi ha tantes coses que ens agraden fer, i tantes altres coses que fem sense pensar quan ningú no ens mira!

Tanmateix, això no significa que tot el que fem ens agradi: segurament hi ha coses que ens agradaria fer de forma diferent.

Qui ets amb els altres?

És aquí quan comences a preguntar-te: que vull que vegin de mi? i sobretot, que vull que no vegin? Et mostres sempre somrient? Estàs sempre disponible? Ets un ” superprofe” o “superalumne” 0 “superfill”? Ets reservat? Estàs sempre molt ocupat?

Hi ha tantes coses que ens agraden fer i tantes altres coses que fem sense pensar quan estem amb els altres!

Tanmateix, això no significa que tot el que fem ens agradi: segurament hi ha coses que ens agradaria fer diferents.

Ser o no ser… tu mateix!

Totes les coses que fem i les que deixem de fer poden estar obrint-nos portes en la nostra vida o tancant-les!

Ser un mateix és la primera condició per assolir la felicitat.
Res no pot donar-te més satisfacció que arribar a ser qui tu desitges.

No has pensat mai dedicar-te una estona al dia, és una experiència d’aprenentatge que et permet descobrir (o redescobrir) importants aspectes de la teva persona.

Troba eines per espavilar-te en situacions que fins avui et resultaven incòmodes o difícils de suportar. És un camí per conèixer-te i estimar la persona que ets!

Treballa especialment sobre les àrees i habilitats que resulten fonamentals per aprendre a aconseguir els teus objectius, per relacionar-te efectivament i afectivament amb tu i els altres, i per obtenir la calma que necessites per retrobar-te.

Idees de treball o de debat amb els alumnes:

• Representar relacions (petició, disculpa, acomiadar-se, …).
• Fer un pla de treball personal.
• Explicar situacions que s’han trobat de demanar i donar ajuda.
• La meditació.
• Diari personal: La relació amb nosaltres mateixos.
• Les comunicacions: relació amb els pares.
• Obstacles personals per assolir metes.
• La importància de dir No.
• El perfeccionisme, la culpabilitat Com superar-les?
• La por del desconegut. Quins hàbits m’impedeixen concretar els meus projectes? La importància de viure aquí i ara.
• Definir: La seguretat i la rigidesa.
• Redacció: Balanç personal.