Calaix de psicopedagogia

La rutina i l’organització poden facilitar el seu pas per l’institut.

En l’àmbit social, els joves amb TDAH solen tenir problemes per establir relacions apropiades amb figures d’autoritat i altres companys. Els joves amb TDAH solen ser tractats de desobedients o “tossuts”. Això es deu a la seva dificultat per mantenir l’atenció i a la pèrdua de parts importants d’una conversa o d’instruccions.

L’organització, l’estructura i la rutina són elements clau en les vides dels joves amb TDAH. Els pares poden ajudar els seus fills mitjançant l’establiment de rutines domèstiques i d’un entorn ordenat i organitzat. Poden ensenyar el jove a organitzar les tasques escolars i a superar la seva desorganització interna. Per exemple, l’ús d’una llista de control diària i de notes adhesives com a recordatoris visuals pot ajudar els adolescents a organitzar les seves tasques escolars. La participació en activitats extraescolars pot millorar les habilitats socials i augmentar la seva autoestima, així com ajudar-lo a alliberar l’excés d’energia.

Per seguir el ritme de la classe, els alumnes amb TDAH solen necessitar aprendre tècniques per controlar la seva pròpia atenció i comportament. El professor hauria de saber com controlar i modificar el comportament del nen o adolescent, per exemple per mitjà del reforç positiu. A més, el professor pot ajudar utilitzant bons mètodes educatius; prestant especial atenció a les normes, l’organització, la rutina; informant els estudiants per avançat del que aprendran; proporcionant instruccions escrites i orals; repassant les instruccions; enumerant els llibres i el material que es necessitaran per a una tasca; proporcionant ajuts visuals, etc.

Imagina que el professor ha demanat fer un treball en grup sobre un tema determinat. Un cop fets els grups de classe, en el vostre grup  us repartiu les diferents feines. Dos companys treballen en recollir informació d’internet; uns altres són qui pintaran els títols  i els gràfics; i la resta s’ocupa de redactar i passar els textos a l’ordinador.

Un dia abans del lliurament del treball el professor us proposa la lectura d’un llibre molt important per completar aquest gran treball que esteu fent.  En donar un cop d’ull, t’adones que el llibre té 700 pàgines… i el pitjor, és que les hauràs de llegir per a demà a la tarda!!!

Una opció tradicional… podria ser: Tu i cada un dels teus companys s’emporta el llibre a casa seva i, des del principi fins al final, renunciant a diverses hores de dormir, cadascú llegeix els 700 fulls del llibre.

Una opció més efectiva… es podria repartir a cada membre del teu grup una part del llibre, que la llegeixi i faci un esquema amb la informació rellevant. L’endemà es reuniria el grup i cada participant explicaria a través del seu esquema la seva part del llibre en uns quants minuts.

L’empatia és la capacitat d’entendre els pensaments i emocions dels altres, de posar-se en el lloc d’ells i de compartir els seus sentiments.  No és necessari passar per les mateixes vivències i experiències per a entendre millor a qui ens envolta, sinó ser capaç de captar els missatges verbals i no verbals que l’altra persona ens vol transmetre.
No es tracta d’un do especial amb el qual naixem, sinó d’una qualitat que podem desenvolupar i potenciar.

La capacitat per a l’empatia es desenvoluparà més fàcilment en aquelles persones que han viscut en un ambient en el qual han estat acceptades i compreses, han rebut consol quan ploraven i tenien por, han vist com es vivia la preocupació pels altres…

Els pares són l’eix principal i els quals cobreixen les necessitats afectives dels fills i els quals els ensenyen, no solament a expressar els propis sentiments, sinó també, a descobrir i comprendre els dels altres.

Però també a l’escola o l’institut, si els professors no sabem mostrar afecte i/o comprendre el que senten i necessiten els nostres alumnes, aquests no aprendran a expressar emocions pròpies a classe. o no sabran interpretar i sentir aspectes de la resta de companys, o compartir, o ….

D’aquí la importància d’una bona comunicació emocional en la família i en l’escola des del principi.

• Esbrinar quins són les potencialitats i interessos de l’alumne.
• Proporcionar a l’alumne respostes positives i oportunitats diverses per practicar.
• Identificar les àrees específiques en les quals té dificultat.
• Dividir les tasques en etapes més petites i proporcionar instruccions verbals i per escrit
• Proporcionar a l’alumne més temps per completar el treball o la feina escolar o les proves.
• Els alumnes amb dificultats en escriure poden usar l’ordinador amb programes especialitzats que revisin  l’ortografia, gramatical o que reconeguin el parla.
• Ensenyar destreses per a l’organització, destreses o tècniques d’estudi, i estratègies per a l’aprenentatge. Aquestes ajuden
  a tots els alumnes, i en particular a aquells amb problemes de l’aprenentatge.
• Treballar amb els pares de l’alumne per crear un pla. Per mitjà de la comunicació regular amb ells, podem intercanviar informació sobre el progrés de l’alumne.

Els problemes de l’aprenentatge poden causar que tinguis dificultats per aprendre o utilitzar certes destreses. Les destreses afectades amb major freqüència són: lectura, ortografia, escoltar, parlar, raonar, i matemàtica.
No hi ha cap “cura” per als problemes de l’aprenentatge. Ells són per a tota la vida.
Amb l’ajuda adequada, els problemes de l’aprenentatge poden superar-se amb èxit.
No hi ha cap senyal únic que indiqui que una persona té un problema de l’aprenentatge. Però, aquest són possibles indicis:
. Pot tenir problemes en aprendre l’alfabet, fer rimar les paraules o connectar les lletres amb els seus sons.
. Pot cometre errors en llegir en veu alta, i repetir o detenir-se sovint.
. Pot no comprendre el que llegeix.
. Pot tenir dificultats amb lletrejar paraules.
. Pot tenir una lletra desordenada o prendre el llapis de manera inadequada.
. Pot tenir dificultats per expressar les seves idees per escrit.
. Pot aprendre el llenguatge en forma endarrerida i tenir un vocabulari limitat.
. Pot tenir dificultats en recordar els sons de les lletres o escoltar petites diferències entre les paraules.
. Pot tenir dificultats en comprendre bromes, historietes còmiques il·lustrades, …
. Pot tenir dificultats en seguir instruccions.
. Pot pronunciar malament les paraules o usar una paraula incorrecta que sona similar.
. Pot tenir problemes en organitzar el que ell o ella desitja dir o no pot pensar en la paraula que necessita per escriure o conversar.
. Pot no seguir les regles socials de la conversa, tals com prendre torns, i pot apropar-se massa a la persona que l’escolta.
. Pot confondre els símbols matemàtics i llegir malament els número.
. Pot no poder repetir una història en ordre.
. Pot no saber on començar una tasca o com continuar des d’allà.

De tant en tant, és necessari reprogramar-nos la vida; parar el tren, baixar-nos a l’estació, descansar i reflexionar una miqueta, i tornar agafar el tren.

Al llarg del viatge, haurem de compartir, a través de diferents formes… Entre aquestes formes, es troba un acte molt antic: regalar.

Regalar és recordar, oferir, reconèixer les persones, fer-los atenció i fer-les sentir “presents”. Els regals tenen ànima pròpia, marquen la ment i l’esperit de les persones amb records duradors.

L’inici de curs vol dir: agendes plenes de deures, conflictes entre companys de classe,  ensurts, emocions violentes reiterades, baralles familiars, dijustos, i moltes coses més de la vida.

O també, vol dir: tornar a veure els companys de classe, a passar-ho bé aprenen conceptes nous, a conèixer noves amistats, a participar a classe, a descobrir noves experiències, a compartir amb la família les activitats fetes, a riure i moltes coses més de la vida.

És normal, proposar-se metes en començar el nou curs, però quan són massa ambicioses i no es poden complir produeixen angoixa; hem de ser realistes i adoptar una forma de ser autoexigent dins les nostres possibilitats, no amb expectatives massa altes, ni massa perfeccionistes i ni massa competitives.

Exercir l’autoritat en l’institut no és manar, és organitzar, respectar als alumnes i fer-se respectar.

Alguns adolescents en l’actualitat no tenen referents per a identificar-se, desconeixen les jerarquies i la necessitat del compliment de regles per a la convivència.

A casa han perdut la comunicació; els pares no tenen temps per a escoltar als fills i estan massa cansats per a mantenir l’organització de casa seva i per a complir i fer complir els rols. Una casa és com un vaixell, ha de tenir un timó ferm per a no anar a la deriva i a més una organització que permeti complir a cadascú la seva tasca amb disciplina i entusiasme. Exercir l’autoritat no habilita a cridar o a insultar ni a faltar el respecte als fills.

Perquè els professors puguin mantenir la disciplina en classe, haurien d’identificar als caps disruptius que lideren al grup, i situar-los en els primers seients, per a mantenir el control i al mateix temps tenir l’oportunitat de fer-los participar en classe incentivant el seu interès i la seva motivació. Des del primer dia els professors haurien de fixar les normes clares de comportament, i sempre donar exemple, perquè els adolescents s’identifiquen amb ells.

Què fàcil és la teoria, però posar-ho en pràctica?

El riure és una potent eina curativa. Riure amb tot el cos provoca la participació de 400 músculs, s’alliberen endorfinas (1), se segrega adrenalina (2), es ventilen els pulmons, es relaxen els músculs, es tranquil·litzen els nervis, augmenta el desig, alleuja les digestions, retarda l’envelliment i augmenta la vitalitat general. És un estímul eficaç contra el stress, la depressió i la tristesa.

Els nens riuen més que els adults, que solen estar massa seriosos. Una forma de motivar el riure és fer ganyotes enfront del mirall i el sol fet d’estendre el llavis en un gest de franc somriure produïx en l’organisme secreció d’hormones sanadoras (3).

Creus que aplicar i promoure l’ús del riure i l’humor com a mitjà per a millorar la salut física, mental i emocional dels nostres alumnes fa augmentar l’estudi, reduir conflictes interpersonales i millorar l’ambient de treball a classe?.

(1) http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=1646

(2) http://es.wikipedia.org/wiki/Adrenalina

(3) http://www.solociencia.com/medicina/sistema-endocrino-hormonas.htm

La clau per a ser feliç sembla estar a assolir o executar petites accions que fan la diferència.

Idees:

– No donar-li massa voltes a les coses.

– No quedar-se pensant en les coses negatives.

– Gaudir dels moments simples.

– Pensar a un bon record quan s’estigui trist.

– Escollir cada nit algun episodi agradable del dia.

– …

No es tracta d’arribar al cim de la muntanya ni de passejar al voltant de la muntanya: la felicitat és l’experiència d’escalar fins al cim. EL sentit de felicitat, segons els especialistes, està en l’interior de cadascun.

I si la felicitat sembla estar dintre d’un, caldrà conèixer-se prou perquè aquesta emergeixi, estàs d’acord?