Després d’alguns anys de donar classes, exactament vint-i-sis, no he sabut trobar la fórmula o “pòcima” màgica per obtenir l’èxit escolar.
Podem veure que el rendiment acadèmic depèn de múltiples causes que constitueixen una complicada xarxa en la qual és molt difícil precisar la importància concreta de cadascun d’aquests factors. Podríem definir-ho amb la frase de que “cada alumne és un món”.
Dels diversos factors que podem trobar (intel·lectuals, de personalitat, d’hàbits d’estudi, d’interessos professionals, del clima familiar, de les amistats, de l’entorn social, …) puc dir que són els hàbits d’estudi els quals tenen major capacitat predictiva seguits de les aptituds intel·lectuals.
També puc confirmar la idea que els resultats obtinguts en les proves de intel·ligència o aptituds no expliquen per si mateixos l’èxit o el fracàs escolar, sinó més aviat les diferents possibilitats d’aprenentatge que té l’alumne. Per tant, hi ha una relació significativa entre aptituds intel·lectuals i rendiment, on el valor fonamental resideix en la constància de la seva presència més que en la capacitat predictiva d’aquestes aptituds. Tanmateix, els interessos professionals i el clima escolar no tenen un valor predictiu sobre el rendiment acadèmic de l’alumne.
Finalment, remarcar que si són els hàbits d’estudi els factors que tenen un major poder predictiu del rendiment, ens convida a insistir en la importància de millorar tots els aspectes relatius a l’estudi que, sens dubte, es traduirà en resultats escolars més satisfactoris.
Però aquesta idea no és nova, com ja deia el meu avi que: «…el treball substitueix al talent, o millor dit, crea el talent». Només em queda afegir que a tots ens correspon sumar esforços per a millorar les condicions educatives dels estudiants.
