Un altre bloc d'XTECBlocs
Recursos pel profesorat
Putecari brut
18 anys
Putecari brut,
perqué no et pentines
que encomenes pois
a les medecines.
Putecari brut
calces de granota
quan no té diners
fa mala carota.
Sento la mar
18 anys
Sento
la mar endins,
la mar blava,
la mar tendra,
la mar que ha dut la història
i el català llenguatge
a ma petita terra.
Sento
la mar endins,
la mar de mes riberes de cristall,
la mar que aixeca en vol
milers de gavines,
la mar d’on tot ve i on tot retorna,
la mar de ma infantesa i
de ma vida.
Sento
la mar endins
i el desig de
salpar altra vegada.
Rafael Caria
Passa un obrer
18 anys
Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L’Estat és una gran paraula.
Joan Brossa
Les mans de la perruquera
18 anys
El rellotge reflectit al mirall
marca les hores irreals d’una tendresa
falsa. Però sembla amor
el massatge dels dits flonjos al cap,
el tacte ferm i sensual
dels polzes vora l’orella, la veu melosa
quan em demana si l’aigua
surt massa freda. Sembla amor
quan m’eixuga els cabells
amb la tovallola i em convida
a canviar de cadira, quan em ressegueix
el clatell amb la navalla esmolada,
quan s’inclina per ajustar millor
la patilla. Sembla amor
quan s’atura un moment i sospira
pensant que demà, a la fi, és diumenge.
Amadeu Vidal Bonafont
Grans magatzems
18 anys
Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
¿Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.
T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. ¿Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.
I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.
Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica…
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.
Narcís Comadira
Drap de la pols, escombra, espolsador
18 anys
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers al camp de batalla.
Marçal, Maria Mercè
Sàpigues company
18 anys
Sàpigues company,
tu que ets conscient
que no tot és por,
que no tot és plany,
que no tot són crits
i ràbies i cops.
Ni desig d’amor
ni amor compartit.
Cal pensar també
i molt aviat
en aprendre bé,
amb vocació
i aplicadament,
un ofici clar,
un treball decent.
Company, cal servir
segons els teus dons,
sense vanitat.
Si no, què seràs?
Un número més,
un paràsit més,
una nosa més.
Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder d’un sol
o el poder de molts,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu ,
a profit dels teus,
a profit de tots.
Tot depèn de tu
i de cadascú.
Pere Quart
Webs de recursos pel professorat
www.xtec.cat/tutoria (documents de suport a l’orierntació per professorat de secundària)
http://phobos.xtec.net/tutoria/wiki/index.php/Portada
www.xtec.net/tutoria/orienta/recursos/index.htm
www.profes.net (banc de recursos per educar en valors)
www.edualter.org/index.htm (interculturalitat, documents i proposdtes pedagògiques)
http://perso.wanadoo.es/angel.saez/index.htm (articles, qüestionaris, etc.)
“La felicitat, un desig de tothom”
18 anys
La felicitat, tot i ser un desig de tothom, els anys van passant i aquell desig no acaba de ser una realitat. Quan érem petits teníem les preocupacions del joc, del col·legi. Volíem ser grans pensant que llavors seríem feliços. En ser més grans varen començar els maldecaps de l’ofici, del treball, de la família….
Quan ens fem vells, el “si no fos”, les cames que no tiren, la vista que s’escurça, el cor que flaqueja… Total, que mai no acabem de ser feliços. Llavors hem de creure que aquell desig és quelcom impossible d’obtenir?
Sí i no. En primer lloc és molt difícil una felicitat completa. Amb tot, la felicitat és una cosa que, com a mínim una part, se l’ha de fer cadascú. Hem vist gent pobre, malalta amb molts maldecaps, i al mateix temps molt conformada i fins i tot contenta; i al revés.
Coneixem persones riques, amb bona salut i sense preocupacions que, no obstant, afirmen que estan ben avorrides de la vida. Només són felices aquelles persones que han perdut la por al dolor, a l’esforç, al treball, a l’estar al servei dels altres. L’experiència ho confirma.
“Va baixar tot”
18 anys
A vegades, quan una persona s’enfada i discuteix amb una altra, després la gent sol dir: “ va baixar tot!”.
Què és el que va baixar ¿ Certement que en aquests casos, quan les persones perden el control del que diuen “baixen”moltes coses. Baixa, per exemple, la mes elemental educació perquè es diuen enfinall de disberats i peraules que fa llastima de sentir.
Baixa també la dignitat de qui les pronuncia; baixa, en fi, el cap de qui l’escolten, que es donen vergonya de topar-se amb una persona tant repugnant.
Quan algú s’enfada pel que sigui , amb raó o sense i perd els estreps començant a cridar sense to ni so, solen baixar moltes coses importants.
Precisament estem en un temps en que tot més aviat “ puja”i, en canvi, hi ha algunes persones que s’entenen en baixar d’educació , de respecte als altres.
Ja seria hora que això també pugés i tots plegats aprenguéssim a dominar la llengua i el geni.
Comentaris recents