El rellotge reflectit al mirall

marca les hores irreals d’una tendresa

falsa. Però sembla amor

el massatge dels dits flonjos al cap,

el tacte ferm i sensual

dels polzes vora l’orella, la veu melosa

quan em demana si l’aigua

surt massa freda. Sembla amor

quan m’eixuga els cabells

amb la tovallola i em convida

a canviar de cadira, quan em ressegueix

el clatell amb la navalla esmolada,

quan s’inclina per ajustar millor

la patilla. Sembla amor

quan s’atura un moment i sospira

pensant que demà, a la fi, és diumenge.


Amadeu  Vidal Bonafont