Aquest poema és pausat, també té rimes. A part d’això té personificacions i comparacions. No té camp metàfora, només té dues estrofes, tot i que té bastant puntuació. El ritme que té és lent i no és gaire fluid. El que fa el poema és expressar els sentiments. Crec que la Joana s’ha inspirat en el tema més sentimental. La rima que té és consonant perquè rimen vocals i consonants de les paraules, al final dels versos. Per acabar crec que l’enigma que amaga és l’amor que algú sent per algú altre i no sap com fer-li saber. Per finalitzar m’ha agradat perquè el poema, com bé he dit abans, parla de sentiments, i és bonic com els expressa. Penso que aquest poema pot anar al nostre catàleg.
Delia Torres Cabacas.
