Al lector de poemes

Primerament parlaré del tema. El tema que tracta és dels llibres, però l’enigma que hi ha amagat és la lectura i, més concretament, l’admiració de com, a vegades, et pots sentir llegint. Penso que aquest tema t’ho descriu molt bé, és a dir, que les paraules que ha utilitzat la Joana Raspall en quest poema fa que sàpigues quin enigma hi ha amagat.

Del llenguatge vull dir que casi tot el poema està ple de personificacions i per mi és més bonic perquè està escrit amb paraules que, la veritat, són molt poètiques. Una personificació que m’agrada molt és aquesta: “El vers té pes i ales” m’ha recordat a quan els versos estan molt ben escrits i et fan adonar de coses del dia a dia o de coses que somies.

Per mi aquest poema és instructiu perquè d’alguna manera t’explica com llegir un poema. Tot i això, també podria ser una mica descriptiu. A més a més vull dir que a mi els poemes m’agraden més descriptius perquè m’assabento millor del tema que està parlant i em costa menys trobar els enigmes.

El ritme, evidentment, és lent. Pot ser que sigui lent pels versos, però jo penso el contrari. Crec que és lent pel tema que hi ha de rere fons perquè quan llegeixes et pots sentir de mil maneres, a mi em passa i aquest poema tracta dels sentiments que pots tenir llegint i per això has de llegir aquest poema, en especial, més calmat i tranquil.

Definitivament vull dir que la rima és assonant perquè no rimen totes les paraules. També alguns versos són més llargs que d’altres i, potser, és més difícil de que rimin. Jo crec que en aquest poema la Joana Raspall ha volgut que no rimi tot per complicar més trobar del que parla, dels enigmes o aspectes del llenguatge.

Andrea Moya Estrada.