El meu nou espai!

El Conseller del Departament d’Educació, Sr.Maragall,  ha proposat a les famílies una nova manera de conciliar la vida familiar en temps de crisi. Tal com ho llegiu;  ha proposat a les famílies, que en la setmana blanca del temps de febrer, és una època ideal per poder passar uns dies en família i esquiant. Ho heu llegit bé, sí, esquiant!

Jo m’imagino, que el nostre conseller deu ser un gran amant dels esports de risc  ( així ho demostra amb les seves grans aportacions al món educatiu, que fan trontollar tots els agents del sistema educatiu), i com a practicant d’aquest esports, no vol altre cosa, que portar a les famílies, molt debilitades econòmicament, a realitzar una petita estada d’una setmana, practicant l’esport, que segons ell, tants adeptes té en la població catalana. Segons ell, un 5% de les escoles realitzen la, ja tan popular, setmana blanca d’esquí.

Doncs, res més lluny que la realitat, en la meva tasca docent, com a mestre en centres amb titularitat pública, he estat a més d’una trentena d’escoles, i ha estat una llàstima no poder gaudir d’aquesta setmana blanca, ja que a mi l’esquí, no és que m’agradi ni el practiqui, però sempre m’havia cridat l’atenció.

Pot ser que aquest 5% d’escoles,  a que es refereix el conseller, siguin escoles amb un alt nivell econòmic, de famílies benestants; però, sincerament, la realitat que estem vivint i que ens trobem en els centres és molt diferent. Hi ha alumnes que amb prou feines arriben a poder comprar material escolar per poder dur a terme la tasca diària escolar, alumnes que no poden comprar els llibres de text, que no es poden permetre realitzar alguna sortida de caire curricular i educativa d’un dia.

Així doncs, i sense allarga-me més us deixo l’article publicat al rotatiu de La Vanguardia, com podreu veure, el meu article,  no es tractava d’una broma, per inversemblant que pugui semblar!!

Maragall aconseja que las familias esquíen en la semana blanca escolar

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20091126/53832189126.html

BARCELONA – Redacción y agencias

Las familias se oponen a que las escuelas no permanezcan abiertas

El conseller d´Educació, Ernest Maragall, recomienda que las familias aprovechen para ir a esquiar durante la semana blanca escolar, el nuevo periodo de vacaciones que los alumnos catalanes tendrán en febrero a partir del curso 2010-2011. La medida está incluida en la modificación del calendario escolar, que adelanta el inicio de las clases al 7 de septiembre. Las federaciones de asociaciones de madres y padres de alumnos ya han manifestado su desacuerdo con que sean las familias quienes se tengan que hacerse cargo de organizar y pagar actividades en las escuelas para acoger a los niños que no puedan quedarse en sus casas durante esa semana. Aún así, opinan que el cambio del calendario es “necesario”, aunque piden más implicación de la Conselleria. Los ayuntamientos también se han opuesto a financiar los casals en las escuelas y otras actividades que puedan surgir en ese periodo de fiesta debido a su actual situación financiera. En este contexto, Maragall abogó, ayer, por que las familias aprovechen esos días para hacer turismo de esquí. El conseller afirmó que actualmente el 5% de escuelas dedica una semana a colonias en la nieve y propuso que esa cifra aumente al 50%.

Los sindicatos de docentes se oponen al nuevo calendario al considerar que “no se ha consensuado” con el profesorado y dudan de su utilidad. Por ello, han anunciado jornadas de protestas y un referéndum (de CC. OO) entre los profesores.

No sóc psicòleg, però m’he passat tota la vida en instituts i universitats. Sóc professor i n’entenc una mica d’allò a què em dedico, i també de nens i adolescents. L’educació està feta una porqueria, i no només als col·legis, sinó també a les cases. Hi ha nens dolents de naixement, però el 90% de la responsabilitat que un nen surti bé o malament la tenen els grans. L’altre dia vaig sentir a la ràdio uns testimonis esgarrifosos, de mares amb fills tirans. La síndrome de l’emperador, en diuen els psicòlegs moderns. Són nens egoistes que fins i tot arriben a pegar als seus pares. Una senyora deia que el seu fill va destrossar un dia l’habitació perquè no trobava el cable de l’MP-3. Un altre nen (aquest, de 22 anys) havia agredit els seus pares perquè li havien dit que es llevés per anar a una entrevista de treball.

Parlem de nens i d’homes que no volen estudiar ni treballar. Que no tenen més inquietuds que no siguin les d’escoltar música, jugar a la consola i xatejar. Persones que, en molts casos, acaben delinquint. Recordo un alumne de l’institut que ja amb 12 anys era un conyàs. Després de donar-li uns quants tocs d’atenció, no hi va haver més remei que expulsar-lo. La mare, no obstant, venia i ens deixava verds: era impossible raonar-hi.

L’educació és una qüestió de rols. Els pares han de ser pares, i no amics dels seus fills. I el mateix passa amb els professors: no es pot ser amic dels alumnes. Als nens se’ls ha d’educar amb autoritat i disciplina, dir-los el que està bé i el que està malament; educar-los per ser persones i no emperadors. M’inquieta la facilitat de moltes persones per tenir fills a una edat precoç. Igual que m’inquieta la facilitat amb què aquests pares engegen a rodar la vida d’aquests nens.

El nostre conseller d’Educació, Ernest Maragall, va tornar ahir a posar data a la reforma del calendari escolar després de mesos de debat en el si de la comunitat educativa. El dirigent –que va veure com el Consell Escolar de Catalunya no només rebutjava la seva proposta de començar el curs set dies abans i introduir una setmana de vacances escolars al febrer a partir del curs 2009-2010, sinó que també evitava acordar que ­això fos possible durant el curs 2010-2011– es torna a proposar arribar a un acord que permeti obrir les aules el 6 setembre del 2010. Per fer-ho cal que aconsegueixi que el professorat es reintegri a les aules durant els últims dies d’agost.

La meva opinió, com ja he dit en anteriors articles, és d’incredulitat davant les magnífiques propostes del nostre conseller. Auqest mateix setembre, els mestres i professors d’escoles i instituts públics de Catalunya preparem el curs escolar sense saber qui seran un bon nombre de companys i companyes que esperen per ser cridats sense saber per què, havent-hi plantilles incompletes, el departament no els reclama. Així, mentre que els uns esperen sortir de la llista d’espera per guanyar-se la vida, els altres fan com poden la feina que no els pertoca per tapar les vergonyes de l’administració pública.

Estaria bé que, si hi ha cap explicació lògica, el conseller la fes pública per deixar-nos més tranquils: la qualitat de l’ensenyament i el futur educatiu dels alumnes d’aquest país en depèn. Si és qüestió de manca de diners, que ens expliquin amb el cor a la mà per quin convincent motiu uns 3.000 euros per cada català i any se’n van a les Espanyes i no tornen als nostres ciutadans traduïts en inversió pública.

Així doncs, els mestres no ens importa treballar una setmana abans, però el Departament ja farà la seva feina quan li toqui?

Gràcies

Ja fa un temps que TIC i TAC comparteixen denominació per anomenar les noves tecnologies i ho sentim a les nostres escoles. La gent pregunta si és TIC o TAC i perquè ara s’anomena d’aquesta manera. No és que ara es diguin de dos maneres diferents, el fet és que encara s’utilitza el terme TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i es comença a utilitzar el terme TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement). Però d’on venen aquests dos sigles?

TIC: Segons el que trobem a la viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació,”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions“. Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accès a la informació que ens donen.

TAC: Segons el que trobem a la viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

Llavors direm que les “antigues” TIC són un mitjà d’aprenentatge cap el coneixement i ja no són un complement com fa uns anys. Ara el podem considerar un element actiu d’aprenentatge i de coneixement. Pel que fa a dir-li TIC o TAC, recursosticmestre considera que són complementaris i per tant poden conviure perfectament, la qual cosa vol dir que nosaltres continuarem dient TIC o TAC segons s’escau. El més important no és com ho anomenem, el més important és quin ús en fem i que els nostres alumnes en treguin el màxim profit possible per dir com hem dit anteriorment que són un element actiu a la vegada que emergeix de manera molt ràpida substituint elements tradicionals de l’aula de sempre. La clau d’un bon funcionament com sempre diem, és una bona predisposició i una bona competència per part del professor. Una bona predisposició amb el temps porta a una bona competència conjuntament amb la gran oferta de cursos del departament en el tractament i ús de les TIC i les TAC.

El curs 2009-2010 comença d’aquí a 15 dies i el Departament d’Educació ha iniciat, avui, els nomenaments de les persones que hauran de fer les substitucions dels docents per garantir que les classes comencin amb les plantilles necessàries. Aquest any, la borsa de candidats és més nombrosa que mai.

L’escolarització creix de 23.528 més que l’any passat.
Dels 62.975 docents, un 11% són interins, 13 punts menys que fa 3 anys

El curs 2009-2010 que comença el proper 14 de setembre escolaritzarà 1.204.040 alumnes, la xifra més alta dels últims 17 anys i que significa un increment de 23.528 escolars respecte del curs anterior. S’estabilitza el creixement d’alumnat d’origen estranger i per primera vegada baixa el seu percentatge sobre la població escolar total. Per primera vegada, el nombre d’alumnat d’ensenyaments professionalitzadors supera la xifra de 100.000 matriculats.

El curs 2009-2010, la plantilla docent compta amb 62.975 professionals. Les successives convocatòries d’oposicions han propiciat una major estabilitat d’aquesta plantilla que en 3 anys ha passat de reduir l’interinatge del 24% a l’11%.

El sindicat USTEC-STEs va continuar actualitzant ahir la informació de les places d’interins que s’estan adjudicant a les comarques de Girona: “A l’onze per cent menys de professorat d’educació infantil i primària, respecte al curs anterior, conegut ahir, avui hem sabut les dades dels darrers nomenaments de professorat interí de secundària segons el qual, i fins a data d’1 de setembre, únicament s’han ofert 55 places d’aquest àmbit, respecte a les 254 convocades el curs anterior en les mateixes dates”. Segons les dades sindicals, això representa una reducció superior al 7% de la plantilla global de professorat, que “contrasta amb l’increment d’un 2% pel que fa al nombre d’alumnat previst“. Afirmen que si no hi ha una rectificació les classes “començaran amb 641 docents i 2.400 alumnes més” a la província.girona |ddg

Aquest és un article fruit de dues vessants:  la políticament correcta i la incorrecta. El primer apartat és una notícia publicada al rotatiu ” El Periòdico de Catalunya” sobre la ja molt popular i “extesa” grip A;  el  segon , és un petit documental sobre la grip porcina ( molt recomanable de veure).

Els escolars i docents que presentin símptomes gripals s’hauran de quedar a casa almenys fins a 24 hores després que desaparegui la febre, un temps que serà de set dies per als menors de 6 anys. A les escoles hauran d’extremar la higiene i la neteja per afrontar l’esperada epidèmia de grip A.
Aquestes són algunes de les recomanacions que els departaments d’Educació i Salut han elaborat conjuntament i han entregat avui al Consell Escolar de Catalunya, el màxim organ de representació de la comunitat educativa.

Netejar freqüentment les joguines, els instruments de música i el material escolar, desinfectar més i evitar que els nens comparteixin gots i coberts, i tapar-se la boca a l’esternudar són consells que es poden fer extensibles a la població en general.

A més, la Generalitat recomana als centres educatius que qualsevol persona amb símptomes gripals es quedi a casa fins a 24 hores després de la desaparició de la febre i, en el cas dels nens de guarderies (0-3 anys) i d’infantil (3-6 anys), estiguin com a mínim set dies a casa des de l’aparició dels símptomes i fins a 24 hores després que desapareguin.

Avís a la família

Quan es confirmi un cas en una aula s’informarà a les famílies dels nens de la classe perquè vigilin els seus fills i els deixin a casa si presenten símptomes.

Quan es detecti un cas sospitós durant la jornada escolar, s’avisarà a la família perquè passi a buscar al nen –tal com es fa normalment en casos de febre– i, mentrestant, es mantindrà el menor aïllat al centre docent.

Quan la persona contagiada hagi tornat a l’escola, s’hauran de continuar extremant les mesures higièniques durant uns deu dies, ja que el risc de contagi persisteix.

Consells més estrictes per als grups de risc

Malgrat totes aquestes mesures, la Generalitat assegura que no és recomanable realitzar una quarantena dels nens ni del personal que hagi estat en contacte amb possibles casos de grip A i, de moment, evita avançar què passaria en cas que en una escola es produís una falta d’assistència superior a l’habitual.

En les recomanacions entregades al Consell Escolar, només s’assegura, en aquest últim supòsit, que “se seguiran les recomanacions de control que decideixin conjuntament les àrees bàsiques de salut, els sectors i les regions sanitàries i les unitats de vigilància epidemiològiques”.

Aquestes recomanacions són més estrictes per als nens amb factors de risc –per diabetis, asma i alguna altra malaltia crònica– i per a les dones embarassades.

El contingut de les recomanacions, segons indica el mateix document, es podrà anar modificant a mesura que la situació ho demani.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gKwk8Kq8QXA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Cada any queda en evidència la falta de places de guarderies públiques de Barcelona, uns equipaments que, malgrat que progressivament van en augment, queden lluny de satisfer la creixent demanda, que en aquest exercici ha estat d’un 12% més. Així, aquest any 5.359 famílies que han sol·licitat poder portar-hi a partir del setembre els seus fills s’han quedat fora de l’opció subvencionada, cosa que suposa el 66,2% de les peticions. En l’última campanya de preinscripció el consistori només ha pogut admetre 2.740 noves places de nens de quatre mesos a tres anys, i per això el PP, a través del seu líder municipal, Alberto Fernández Díaz, va reclamar ahir al municipi que ampliï el concert amb els centres privats o que ofereixi ajudes directes.
En aquesta línia, Fernández Díaz va proposar implicar-hi la Generalitat perquè les dues institucions «promoguin concerts amb guarderies dels diferents districtes», perquè, va assenyalar, la capital catalana disposa d’11.900 places privades, de les quals 1.959, un 20%, són concertades. «Amb el que costa el manteniment anual d’una plaça pública es podrien concertar fins a quatre privades», va comparar. I va proposar una altra alternativa, la d’entregar una ajuda directa a les famílies perquè puguin escollir el centre que vulguin i serveixi per finançar una part del cost».

DEMANDA EN AUGMENT / En aquest context, va recordar que hi ha districtes de Barcelona en què més del 70% de la demanda no és atesa per centres públics, com l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, i districtes on més del 80% dels centres són concertats, com Ciutat Vella.
L’ajuntament projecta ampliar el parc de guarderies públiques amb 1.900 noves places que es guanyaran gràcies a la construcció de nous centres fins al setembre del 2010, i que se sumaran a les gairebé més de 4.000 que hi ha ara. Unes xifres, amb tot, que no serviran per absorbir la creixent demanda d’un servei públic al qual sols accedeixen el 10% dels barcelonins menors de 3 anys.