El meu nou espai!

Principals conclusions que s’extreuen de l’estudi L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008

• A la dècada del 2000 hi ha hagut un avançament en el disseny d’un model educatiu propi de Catalunya (sense arribar a tenir un model totalment diferenciat de l’espanyol, com sí que passa en altres països com Bèlgica, Canadà o Alemanya, on conviuen diferents tipus de models educatius).

• L’educació ha adquirit un lloc més central en el debat polític i social i té més presència en els mitjans de comunicació.

• Es mantenen, en general, els mateixos problemes que ja s’havien detectat en l’anterior anuari (2006): resultats baixos al final de primària i secundària; altes taxes de repetició; baixes taxes de graduació (aquestes dades són fins i tot pitjors que en alguns altres punts d’Espanya); diferència de resultats segons la classe social, entre els immigrants i també entre l’escola pública i la concertada.

• Hi ha desafecció dels docents envers l’Administració educativa i la societat.

• Continua sense resoldre’s el repte de la immigració a Catalunya. No es té clar què significa que aquest col•lectiu s’integri en el sistema. A més, hi ha el problema afegit que és un col•lectiu que en general obté pitjors resultats a l’escola.

Si voleu veure les conclusions, i altres temes del debat cliqueu a l’enllaç següent:

http://www.debats.cat/cat/2010/ferrer-farre-plandiura/index.html

Aquesta videoconferència realitzada per Jordi Adell, en que explica la creació dels espais d’aprenentage virtuals, red socials. trenall col.laboratiu…

En fi, molt recomanable. He estat indagant per Internet, i he trobat bastants vídeos d’aquest conferenciant, molts relacionats amb la introducció de les TIC a l’escola i més concretament en una aula.

En fi, que passeu u7na bona estona escoltant aquest “personatge”, que diu moltes veritats que els mestres de vegades no volem sentir.

II JornadasTIC Jordi Adell from Mayeutic on Vimeo.

Rosa Cañadell, psicologo, i portaveu del sindicat Ustec-stes ens fa una breu explicació del que el Departament ens exposa coma autonomia de centre.

Ja veureu que no tot és el que sembla.

Els mestres podran continuar dedicant la primera setmana de juliol a la formació, i no pas a la feina, tal com estava previst en el nou calendari escolar. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha cedit davant les crítiques dels sindicats de docents en un intent d’acostar-los a la llei d’educació de Catalunya (LEC). Maragall també els ha proposat parlar dels decrets d’autonomia dels centres i de direcció, dues de les novetats de la LEC. D’altra banda, en una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament, els diversos grups parlamentaris s’han disputat la paternitat del consens de la LEC i el conseller els ha demanat “prudència” tenint en compte que s’ha de desplegar la llei i estem en un any electoral.

El conseller d’Educació ha llançat una proposta de diàleg als sindicats que inclou aspectes com el canvi de la primera setmana de juliol, les comissions de treball sobre els projectes que cada centre educatiu i direcció han de presentar i també modificacions en el nomenament del personal de substitució. La conselleria ha anunciat que aquests actes es faran els dilluns, dimecres i divendres.

Abans es feien els dimarts i els dijous i Educació ho va canviar per dimecres i divendres, cosa que va provocar queixes. Les propostes s’han fet arribar als sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC i UGT.

Mentrestant, al Parlament, Margall ha admès que les eleccions al Parlament, que s’han de convocar per aquesta tardor, “influiran” en les decisions sobre el desplegament de la LEC. Els diversos grups parlamentaris han rivalitzat sobre la paternitat de la LEC. Des del tripartit han remarcat que és la primera vegada que s’ha assolit un acord global en aquesta matèria, mentre que des de CiU han subratllat que el consens va ser possible gràcies a la federació i han criticat que el PSC hagi “prioritzat” el suport d’ICV-EUiA en l’aprovació del nou calendari escolar.

Dimarts 22 de desembre milers de nens i nenes, joves i adolescents de Catalunya, cantaven, dansaven, feien representacions teatrals, dibuixaven, composaven pessebres, feien murals, tocaven rock, ballaven hip hop, recitaven, engalanaven les aules… recollien les notes i marxaven de vacances. I és que tot això també és educació i són també “competències bàsiques” (encara que el PISA no les avaluï).

Tot això passava a milers de centres públics de Catalunya. Centres públics que no han estrenat encara la nova “Autonomia de Centre” ni les noves “direccions professionalitzades” que, segons el nostre Conseller, portaran l’excel•lència als centres educatius. Tot això passava gràcies a milers de mestres, professors i professores que des de molts dies abans treballaven a fora del seu horari per aconseguir acabar el trimestre i celebrar les festes nadalenques amb els seus alumnes. I ho feien amb ganes i amb alegria.

Malgrat tot, pocs els hi reconeix la seva feina. El Departament d’Educació que, se suposa, és el gran patró de tots els centres públics, envia un missatge molt negatiu vers el seu professorat, imposant mesures en contra del que reclamen els/les docents, sense escoltar les seves necessitats ni els seus problemes. Mesures que, a més, donen a entendre que el professorat no treballa prou bé, no innova, ni es preocupa per adaptar l’educació a l’alumnat. I per això, s’inventa una nova Autonomia, unes noves direccions amb més poder i un munt d’avaluacions.

Però la realitat és molt diferent i, malgrat el que digui el nostre Conseller, l’autonomia en els centres és una pràctica que existeix des de sempre: el professorat porta anys innovant i adaptant la seva pràctica docent a la diversitat del seu alumnat, tant si això ho ha escrit en un Projecte de Centre, com si no està escrit enlloc. El professorat, des de sempre ha avaluat els seus alumnes i ha anat modificant les seves pràctiques per tal de millorar-ne els seus resultats. I els centres poden fer tot això gràcies, no solament a directors i directores, sinó, bàsicament al conjunt de totes les persones que hi treballen.

Tampoc els pares i mares semblen valorar massa el treball que fan les escoles i els instituts amb els seus fills i filles. Els seus representants tampoc escolten les demandes i les opinions del professorat. I molts d’ells, de la única cosa que parlaran, serà de les “llargues vacances dels mestres” i de lo difícil que és tenir els infants i joves sense classe.

Què li està passant a la nostra societat? Què els hi està passant als nostres polítics? Com és que no se senten veus a favor de l’escola pública? Per què ningú no defensa un patrimoni importantíssim pel futur del nostre país com és l’educació pública, els seus centres i el seu professorat? Com pot ser que es facin lleis, es canviïn calendaris, surtin decrets, que en res afavoreixen la nostra xarxa pública d’educació? Per què es permet que s’intenti desmuntar la nostra escola democràtica i participativa, laica i coeducativa, pública i gratuïta, plural i de qualitat? Per què es permet que es posi en dubte contínuament la tasca dels nostres professionals de l’educació que treballen en els centres més difícils, amb l’alumnat amb més dificultats i cada cop amb menys recursos? L’escola pública d’aquest país està en perill i això no és un problema del professorat sinó un problema de tota la societat.

I també és un problema de tota la societat que els pares i mares no puguin tenir prou temps per dedicar-se a cuidar i jugar amb els seus fills i filles. Això no ho pot resoldre l’escola, ni és culpa de les vacances del professorat, que les té ben merescudes!