Bé, ja hi tornem a ser! Des de la Meseta, ja hi tornen! Però aquesta vegada, va de veritat. El que s’albirava com a un fet llunyà i poc verídic, sembla que ha acabat sent d’allò més veritable i real. El Sr. Wert, un cop més, ha fet trontollar a tota la població catalana i s’ha proposat (novament) ser TT a les xarxes socials. De fet, està fent mèrits per a esdevenir TT de l’any. Primer l’adoctrinament independentista de tots els mestres, després l’espanyolització dels estudiants catalans, i ara la LOMCE…
LOMCE són les sigles de la pròxima reforma educativa, que el Sr Wert, amb l’inestimable ajuda de seu govern en majoria, vol aprovar per fer front al fracàs escolar. De fet tal LOMCE, fa referència a la millora de la Qualitat Educativa. Aquest dies de pont he aprofitat per fer una lectura ràpida d’aquesta llei, sense aprofundir massa en els seus articles.
Primer que tot, dir que crec que hi ha coses o aspectes positius davant aquesta llei. Fets com començar a marcar un itinerari a 4rt d’ESO, o potenciar la Formació Professional… entre d’altres són aspectes que crec que eren del tot necessaris.
Respecte al tractament de les llengües que fa, em sembla un genocidi a la cultura i llengua catalana. Un atemptat contra la immersió lingüística, tant lloada a la resta d’Europa, i tant menyspreada pel govern d’Espanya. Aquesta immersió lingüística que ha aconseguit que els nostres escolars, obtinguin millors qualificacions que altres comunitats on tenen com a llengua vehicular el castellà.
També , m’agradaria fer constar, que aquest debat i aquesta manera de polititzar la llengua, és del tot inexistent a les nostres escoles, entre els nostres pares i mares, i entre la nostra societat. Aquest debat no hi és! No existeix tal problemàtica!
Em preocupa que per culpa de quatre famílies, es posi un dubte una normalització e immersió lingüística com la que tenim aquí implantada. Em preocupa que aquesta quatre famílies, puguin fer prevaler els seus interessos polítics i personals, davant l’interès i la manera de ser d’una societat, i de tot un país. Per què fer prevaldre el castellà al català, és posar en dubte no només la llengua emprada, sinó la ideosincracia d’una societat. Quan es posa e dubte un model d’escola, com és el cas, en el fons el que s’està posant en dubte és un model de país i de societat.
Per descomptat, que jo no acato la reforma del Sr. Wert, per descomptat que faré tot el possible e impossible per mantenir una educació de qualitat, i en català. Cal exigir als nostres polítics, una resposta clara, contundent i unitària, per part de totes les institucions del meu país.
Sr. Wert, jo no acato, ni acataré la reforma d’un ministre i el seu govern que la seva forma d’actuar es més pròpia i pròxima a la d’un vodevil,que no pas a una cosa sèrie com és l’educació. No acataré l’olor a naftalina que desprenen les seves actuacions, jo no acataré les seves declaracions més pròximes al NO-DO, que a unes declaracions del s.XXI.
Sr. Wert, prenguis més seriosament la seva feina, i faci de l’educació un puntal de la societat, i no un puntal de la política del seu govern.
