Un dels meus propòsit de cara a aquest curs acadèmic era de realitzar una entrada setmanal en el meu espai de reflexió que és aquest bloc. Com que vaig endarredit, i la feina se’m tira a sobre, vaig a fer la meva entrada personal d’aquesta setmana.
Doncs bé, la meva nova entrada és una resposta a un article del Sr. Enric Queralt, en el seu bloc Amb els peus a terra ( per cert, molt recomanable) en la qual opinava sobre la utilització de la tecnologia, i més concretament de la informació personal. Després a partir d’un article d’en Jordi Busquets del diari Avui, també he fet alguna reflexió més. Bon cap de setmana:
Benvolgut Sr. Enric,
veig que aquest últim article està molt relacionat amb la tecnologia, i el poder que porta immers intrínsicament.
Actualment estem immersos en una societat que està patint la última revolució històrica de la humanitat: la societat de la informació i la comunicació. És a dir, el valor que té la informació en la societat actual és més important que qualsevol altre valor anterior.
La societat actual demanda informació; i si aquesta és interioritzada i processada, pot arribar a generar coneixement nou. Fins i tot, hi ha empreses que es dediquen a cercar informació i a generar-ne de nova. El coneixement, o si és vol, la informació, es paga. És un bé molt preuat en les noves empreses. Si abans és valorava molt més la producció material, la manufacturació de qualsevol cosa material ( una rentadora, un cotxe…) per tal d’enriquir-se, actualment es valora més el coneixement tàcit, aquell que no es percep, per sobre del explícit. Per un moment em bé el cap, el poder que tenen els mitjans de comunicació alhora de donar una notícia en concret, per informar o desinformar als seus espectadors,d’influenciar a la societat, el poder de decisió que genera dins la societat… En fi, que estarem d’acord que el poder que té la informació actualment és més important que qualsevol altre factor material.
Lògicament, i com tot en aquesta vida, sempre hi haurà detractors en front de la tecnologia. De fet, la tecnologia no és neutra, dependrà sempre de factors ambientals. És a dir, de les persones que les apliquen. Sempre podrem veure aspectes negatius, com els que comentes en l’article. Però també en el mateix article de Busquets, ha citat un dels grans invents generats a partir del mateix ús de la informació: la wikipedia. Aquest glossari enciclopèdic ha estat creat del no res, per gent que tampoc és experta en el tema, i que gràcies al fet de compartir informació, aquesta s’ha anat millorant poc a poc, fins que ha arribat a crear coneixement nou. Com a mestre, estic fart de sentir crítiques a la wikipedia. Crec, com diu en Jordi Adell que caldria “ criticar-la menys, i visitar-la més sovint per crear informació i coneixement a partir de les nostres mateixes correccions.” Cal editar més coses a la wikipedia, de fet aquest és l’esperit pel que va néixer la Internet.
Sobre l’article del Diari Avui d’en Jordi Busquets, crec que el món editorial actual, ha tardat massa a oferir material digital. Amazon està aquí al costat, i s’emportarà tot el mercat que tenen destinat les editorials de llibre “ analògics”. De fet tenim un exemple molt clar en el món audiovisual, on ITunes, per citar-ne un, ha canviat el món empresarial de totes les discogràfiques, tot i el suport de la SGAE. Qualsevol material que està en format digital, pot ser editat, escoltat, reproduït, modificat…en qualsevol altre lloc. Em dóna la sensació, que és com posar portes al bosc. No pots parar-ho. El món digital té la seva les pròpies regles, i mai tornaran a ser com abans. Un altre exemple, és el món dels diaris. Aquest també ha canviat. Jo només compro el diari el diumenge ( i la veritat és que en surto carregat, entre el diari, el suplement, la revista…). Els dies de cada dia, són les 8 el matí i ja tinc tota la informació al meu abast, en un sol clic. I més actualitzada, que qualsevol diari que pots comprar en el quiosc. Hi ha diaris, que van voler fer pagar la seva edició digital, aquest mateixos diaris van veure com disminuïen els seus lectors, i per tant, els seus ingressos.
Jo sóc un apassionat de la tecnologia. M’agrada. La veig com un recurs ( i només com un recurs, no com una finalitat) molt vàlid per tal de que els alumnes puguin construir el seu propi coneixement. Però no és menys cert, que m’agrada llegir llibres, els de tota la vida, els que els hi cauen les fulles, els que s’embruten de cafè…
No podem obviar que la tecnologia (com per exemple els ordinadors e Internet), són presents en la nostra vida real, i que han vingut per quedar-se a diferencia d’altres innovacions tecnològiques. Però crec, que no és menys cert, que la millor tecnologia és una abraçada!
Pep Andreu
