Els mestres estem en època de formació, que no de vacancetes, com molta gent es pensa. El juliol, i més concretament aquest juliol, l’estic dedicant a “cultivar” el meu anglès. Des d’aquí vull felicitar al CRP de la Conca de Barberà, el qual sense la seva predisposició a formar a tot el seu mestratge, ajuda a oferir una educació de qualitat en la seva zona educativa. Però m’agradaria tenir més companys i companyes de classe, ja que no tots els mestres en formen part d’aquest curs. També m’agradaria que altres CRPs, pugessin estar més sensibilitzats respecte aquest tema de vital importància en l’educació actual: LA FORMACIÓ. Des d’aquí els invito a fer-ho!
Però avui no vull parlar de formació; vull parlar dels llibres de text; ja que molts mestres ( almenys alguns) estem preparant i adaptant les nostres programacions per al pròxim curs. Aquestes programacions depenen molt del llibre de text a utilitzar. Segurament, els llibres de text hauran estat tema de debat en algun clautre de mestres i professors ( però no per la seva supressió, sinó per canviar de llibre, de editorial…).
És important fer constar que ja n’he parlat altres vegades en aquest mateix espai dels llibres de text Un mestre MEF. També n’ha parlat en Jordi Adell ( el gran Gurú de la implantació de les NNTT a les aules), en el seu bloc personal.
Així doncs, i per començar, vaig a considerar un llibre de text com un producte. Aquest producte, esperem que l’hagin realitzat alguna persona savia en aquesta temàtica ( fet totalment indispensable, però no imprescindible) per a la seva posterior venta al públic ( mestres i professors). Així doncs, un llibre de text el podem considerar com una seqüènciació de contiguts repartits en 12 temes al llarg del curs. Aquesta seqüenciació de continguts està totalment dexcontextualitzada (tot i que cada vegada s’esforcen més a apropar-se als interessos i motivacions dels alumnes actuals). Lògicament estan totalment descontextualitzats, perquè l’alumnat no és al mateix, no té les mateixes característiques socials, econòmiques, no té les matexies necessitats, pors, situacions personals…
És veritat que el fet d’utilitzar llibres de text, dóna molta més seguretat al mestre i al mateix claustre que l’utilitza ( dono fe, d’aquest fet). Però cal fer constar que el llibre de text no té per si sol el poder absolut, ni el coneixement suprem; al cap i la fi, és nomes UNA eina ( pot ser la més analògica) que utilitza el nostre alumnat.
També que el fet de no tenir llibre de text, implica un buscar-se la vida, que molts mestres veuen negatiu. És a dir, es pregunten per què m’he d’espavilar a buscar i preparar activitats i fer les progrmacions, si la matexia editorial et dóna les activitats de reforç, d’ampliació, els controls, i fins i tot els solucionaris ( no fos cas que haguessim de pensar alguna cosa…). Ja només ens faltaria, que ens possessin algú que corregís els controls ( analògics, buits de continguts i poc comptetencials) i possés les qualificacions! Llavors, ja seria formidable!
Dir també que actualment moltes editorials han ofertat material digital amb l’entrada del Educat”2.0 i educat 1×1, perquè donava la sensació que si no s’ofertava material digital, es podria perdre mercat dins el món del llibre de text. Bona solució van tenir algunes editorials, i van passar a PDF el “magnífic” llibre de text; això sí que és innovació i canvi metodològic!
En fi, com haureu vist no estic gens a favor de utilitzar només el llibre de text dins a l’aula. De fet crec que ja no és necessari, avui en dia el GOGGLE sap molt més que qualsevol llibre de text, internet és una massificació d’informació massiva, i només hem d’engegar l’ordinador. Bé, lògicament implica altres detsresses que llegir la lectura de cada tema i respondre les tres preguntes de comprensió lectora, que els llibres de text tenen. Implica saber discernir informació, classificar-la, ordenar-la, interioritzar-la, editar-la i repdoduir-la…
Per acabar, vull fer constar que cada cop són més les escoles que en les seus clasutres es debaten aquestes coses ( sobretot en centres de titularitat pública) fet que m’alegra a seguir treballant amb les meves programacions, que segurament també tenen defectes com els llibres de text, però almenys podré dir, que és la meva programació, la meva tria de continguts, la meva seqúenciació i q e totes les accions giren al voltant del meu context, tan d’alumnat com social.
Bones vacancetes per a tothom!
Gran gurú? 😀
j.
Hola,
I que me’n dieu dels “progres”, que no volen llibres però es passen les hores fotocopiant (plagiant) de qualsevol llibre que els hi arriba a les mans?…
Tot plegat, poc porfessional!
Comparteixo el teu article!
Salutacions
Montserrat
Hola Jordi, per mi és tot un honor que una persona com tu pugui està llegint una estona el meu bloc. Em congratula i m’anima a tirar endavant la utilització d’aquest mitja de comunicació i de reflexiópersonal. Per molts mestres, en els que m’incloc, ens ajuda a que, després de gastar molt de temps( que no pas perdre’l), algunes persones com tu ens animin i ajudin en la integració de les TIc a l’aula, conjuntamnet amb una metodologia innovadora, a tirar endavant en la nostra tasca docent.
Hola Montserrat,
els “progres” que anomenes , per desgràcia també estan presents a les escoles. Hi ha molts mestres que per utilitzar l’ordinador un cop al mes, i amb una metodologia molt arcaïca i tradicional, s’autoconsideren uns innovadors en el camp de l’educació.
També és cert, que cada cop més (i no hi ha volta de full) són més presents ,però minoritaris, els mestres que es dediquen a intercanviar recursos i experiències personals, a crear el seu propi material i a intercanviar-lo amb la finalitat de poder millorar la nostra acció educativa. Lògicament, això de les TIC és temps. Quantes vegades em sentit allò de ” tot és molt bonic, tenen molta raó; però no tinc temps…”. Sincerament, si tenim temps de veure el “Sálvame de luxe… ( programa amb uns índex d’audència molt alts) també hauríem de tenir temps de programar-nos la nostra feina. Al cap i la fi, el futur dels nostres alumnes hi està en joc!
Hola Pep,
Comparteixo totalment les teves refexions.
Felicitats pels teus articles!
Salutacions,
M Dolors
Hola Mª Dolors, agraeixo que comparteixis les mevs reflexions i que facis seguiment del meu bloc de reflexió personal. Records a la bona gent de l’Espluga, i més concretament, del Martí Poch. Us dec una visita!