El nostre conseller d’Educació, Ernest Maragall, va tornar ahir a posar data a la reforma del calendari escolar després de mesos de debat en el si de la comunitat educativa. El dirigent –que va veure com el Consell Escolar de Catalunya no només rebutjava la seva proposta de començar el curs set dies abans i introduir una setmana de vacances escolars al febrer a partir del curs 2009-2010, sinó que també evitava acordar que això fos possible durant el curs 2010-2011– es torna a proposar arribar a un acord que permeti obrir les aules el 6 setembre del 2010. Per fer-ho cal que aconsegueixi que el professorat es reintegri a les aules durant els últims dies d’agost.
La meva opinió, com ja he dit en anteriors articles, és d’incredulitat davant les magnífiques propostes del nostre conseller. Auqest mateix setembre, els mestres i professors d’escoles i instituts públics de Catalunya preparem el curs escolar sense saber qui seran un bon nombre de companys i companyes que esperen per ser cridats sense saber per què, havent-hi plantilles incompletes, el departament no els reclama. Així, mentre que els uns esperen sortir de la llista d’espera per guanyar-se la vida, els altres fan com poden la feina que no els pertoca per tapar les vergonyes de l’administració pública.
Estaria bé que, si hi ha cap explicació lògica, el conseller la fes pública per deixar-nos més tranquils: la qualitat de l’ensenyament i el futur educatiu dels alumnes d’aquest país en depèn. Si és qüestió de manca de diners, que ens expliquin amb el cor a la mà per quin convincent motiu uns 3.000 euros per cada català i any se’n van a les Espanyes i no tornen als nostres ciutadans traduïts en inversió pública.
Així doncs, els mestres no ens importa treballar una setmana abans, però el Departament ja farà la seva feina quan li toqui?
Gràcies
