Sempre que es parla de qualitat en educació, de resultats educatius, de metodologia innovadora, d’inclusió a les aules…, sempre s’acaba arribant, a una escassa formació del professorat. El mateix departament, en la seva política de retallades, ha disminuït un 80 % la dotació econòmica a aquest afecte, respecte l’any anterior. Els CRPs s’han quedat sense els Plans de Formació de Zona, per passar a una Formació Interna de Centre.
Permeteu-me, abans de res, de fer constar la importància de la formació del professorat com a un índex de qualitat educativa. Tant necessària e important a les aules, com tan poc presents als nostres claustres. Permeteu-me fer constar, que no em desagrada això de la FIC ( Formació Interna de Centre), no només a com a mesura de xoc contra el fracàs escolar tal i com fa constar el mateix Departament, sinó com a anàlisi i reflexió de la pràctica docent.
Degut als anys que porto com a docent, he pogut assistir múltiples sessions d’avaluació, on mai s’ha valorat el treball del mestre, la metodologia emprada, la capacitat d’innovació… ; només s’ha avaluat als alumnes de manera descontextualitzada, amb una avaluació, més pròxima a un caràcter sancionador, obviant la importància formativa d’aquest procés.
No voldria posar el crit al cel sobre les accions que duem a terme els docent a les nostres aules. És més, hi ha grans experiències i activitats didàctiques a les nostres aules, el que passa és que aquestes experiències queden tancades a les parets de l’aula. Els docents, com a agents educatius, també hauriem de treballar cooperativament i constructivament. Analitzant la nostra feina, intercanviant les nostres experiències més reeixides, més innovadores… Obrim les portes de l’aula, i de l’escola! Per favor, no entenc com unes escoles separades per 5 minuts , no saben res de com funcionen ambdues.
Per anar acabant, sempre que al departament, això de la Formació Interna de Centre li ha vingut “anell al dit”. Més estalvi per a ells, menys despesa vers la formació i cada centre que s’espavili, i sense deixar anar un duro! Crec però que aquestes pràctiques, aquest tipus de formació, també cal ensenyar-lo als nostres claustres, ja que sinó això serà un campi qui pugui! No estem habituats a aquesta cultura de l’anàlisi, encar som novells en aquest tipus de pràctiques, i per tant, crec necessari que algun formador de cara i ulls, passi al davant. Creieu-me que en tenim de molt bons!
Per acabar, sembla ser que els que vivim lluny de les comarques de Barcelona, hem de ser castigats per aquest motiu! Algú em pot respondre les xerrades, conferències, simposis… que s’han realitzat ala demarcació de Tarragona, en comparació amb altres demarcacions. En fi, això de la igualtat d’oportunitats, també hauria de ser pels mestres i la seva disposició a formar-se; doncs, tal i com ho veig, a les comarques de Tarragona ho tenim més complicat. Sembla ser que si vull conferències i xerrades d’actualitat docent m’hauré desplaçar lluny de les meves comarques.
