No sé les vegades que ho dit; no sé les vegades que ho he comentat amb companys, mestres també de professió; no sé les vegades que ho he llegit, ja sigui per l’oceà dinformació (internet) o a través de la premsa escrita; la veritat…, no ho sé, però pel que veig tot segueix igual, igual que sempre, igual que cada lesgislatura; exactament igual!
Poc té a veure el color del partit, la tendència, els ideals; sempre ha estat igual!
A hores d’ara espero que molts mestres i professors ja hagin pogut llegir i/o sentir les propostes de reforma educativa que proposa el Ministre d’Educació, Cultura i Esports, el Sr. José Ignació Wert. Sincerament, crec com a proposta o reforma educativa, almenys cal que li fem una reullada, més que res, “per la part que ens toca!“.
Saben els que em coneixen que sóc usuari de twitter, gràcies a @xarxatic, i al seu gran article: http://www.xarxatic.com/estudio-sociologico-de-la-cuenta-de-twitter-del-ministro-de-educacion/, vaig poder veure el perfil biogràfic del Ministre. Us recomano l’estudi objectiu que en fa l’autor, de la compte de Twitter del Ministre, realemnt una mostra més de la classe política que tenim. El Sr. Wert, és un llicenciat en dret polític, que abans es dedicava a la consultoria i a opinar (en diferents mitjans de comunicació, suposo jo). Com veièu, la relació anterior amb l’àmbit educatiu brilla per la seva absència. Pot ser un expert en el camp que es vulgui, però que menys es pot demanar que estigui relacionat en l’àmbit del qual n’és Ministre, crec jo!
Us deixo l’enllaç de la seva compareixença: http://www.libertaddigital.com/documentos/comparecencia-de-wert-41912480.html
Això de fer reformes educatives està molt de moda dins l’educació del nostre país. No sé que en penseu, però crec que ens cal una mica de sentit comú amb tot això. I hem d’anar amb peus de plom, perquè el que està en joc, és el futur dels nostres escolars. Crec, sincerament, que estem hipotecant l’educació, no només dels nostres alumnes, sinó també la dels nostres fills/filles. No podem deixar-ho a l’atzar, no podem modificar i canviar, segons plagui a la classe política cada vegada que hi hagi eleccions. No podem!
És curiós, que països com Finlàndia hagin “desmarcat” l’educació de la política. Per què no fem, bé no fan, el mateix aquí? Són tantes les reformes que anem fent, els pegats que anem ficant, que fins i tot, no hem pogut ni avaluar-ne els resultats, com que fem reformes educatives com aquell que es canvi de jersei.
Cal que les persones que en saben, siguin escoltades; i siguin les capdavanteres de tota reforma eductaiva. Tenim gent molt vàlida en aquest país, gent molt savia en aquest tema, pot ser ja va sent hora que els escolatem; i deixe’m de banda tot el partidisme polític.
En fi,no em posaré a jutjar literalment les propostes que vol dur a terme, tot i que no estic d’acord amb les seves grans reformes, sí amb d’altres que nombra en la seva comparexença. I amb això no vull que s’entengui aquest article com una simple crítica a un partit polític. De fet els que absn estaven al govern, van fer el mateix que estan fent ells. Aquest petit i modest escrit és el resultat de la meva “curta” experiència docent ( uns 10 anys) però és que ens aquest anys, són diverses les reformes educatives que em patit.
Ens cal més reflexió, ja que tanta reforma denota certa improvització del sistema educatiu. Ens cal separar-la, deixar-la de banda de la política perquè és quelcom més important; ens cal un moviment innovador basat amb els mestres més experts en temes de pedagogia, TIC, treball en xarxa… Això és el que ens cal, i per desgràcia, el que trobo molt a faltar en aquest sistema polític.
Salut
Malament,molt malament, com tots. Quan s’enceta una legislatura i qualsevol partit s’estrena en l’obra de govern, frisa per fer veure que governa mostrant a la societat la seva ideologia base i sobretot frisa per liquidar l’herència de l’antinc govern.
Els anys d’experiència, em fan més escèptica i si a mi no em toca el voraviu d’aprop no en foto ni cas, vaig a la feina amb calma procurant utilitzar el sentit comú. Els polítics d’aquest país són d’una baix nivell alarmant, però algú els deu votar, no? Doncs apa “a tragar” i qui no estigui content que si posi fulles !!
Salut!
Gràcies pel seguiment, Magda. Agraeixo profundament les teves paraules; el que passa que crec que l’educació hauria de ser quelcom més significatiu que una simple mostra de poder. Què hi ha de més poderós que l’educació dels nostres alumnes? Els nens i nenes de les nostres aules, d’aquí a 30 anys seran els polítics que governaran aquest país. Crec que es mereixen que l’educació n’estigui al marge de tot corrent e ideologia política. Al cap i a la fi, és un dret que empara la constitució, rebre una educació de qualitat.
Els polítics, TOTS els polítics, “juguen” amb l’educació dels nostres infants. Penso, i defenso novament, que l’educació n’hauria d’estar al marge, i hauríem de treballar tots: polítics, els bons pedagogs d’aquest país ( que en tenen i de molt bons); els mestres ( que en tenen i de molt bons) i les famílies ( que n’hi han i de molt implicades en l’educació dels seus fills)…
Salut i gràcies pel seguiment.