El fracàs d’allò desconegut i l’ús de les TIC!

Hola de nou, l’artcile d’avui està molt relacionat amb l’ús de la tecnologia a l’escola. Realment aquest ús ha estat sempre tema de contravèrsia en diferents xerrades de claustres i coordinacions pedagògiques als centres docents, ja siguin d’educació primària o secundària. La realitat és que tot i haver avançat en els últims anys, encara tenim un llarg camí en aquest sentit.

Hauríem de poder afirmar doncs,  que els nostres alumnes haurien de tenir unes destresses assolides a l’acabar l’educació obligatòria, o almenys això és que diu el nostre currículum ( document preescriptiu) que els permeti esdevenir un membre actiu en la societat. Aquestes destresses les quals jo faig  referència, és  la competència digital dels nostres educands. Convé recordar que la competència digital és una competència transversal, i que per tant, totes les àrees  hurien de contibuir al seu assoliment, ja que es considera una de les vuit competències bàsiques a assolir al acabar l’educació obligatòria.

Però no em vull centrar en aquest aspecte, ja ho fet altres cops i ja en sabeu la meva “modesta” opinió.

Sóc del parer que moltes vegades el ser humà té por de tot allò que ens és desconegut. Per tant, per mi, és molt més fàcil de comprendre, l’opinió i el recel que mostren certs mestres i professors en l’ús de les TIC. Senzillament no hi creuen, perquè no han vist, no ho han provat, no ho han palpat. Fins i tot, és comprensible que mostrin cert recel i animadversió vers ell.

Sóc de l’opinió que el que mostren aquestes mestres és tenir por. Por, perquè no es senten preparats per afrontar aquests canvis dins el món educatiu. Canvis que només són un petit reflex de la societat. Si la societat canvia, pot ser també hauria de canviar l’educació que reben els nostres escolars, no? Es senten angoixats, i crec que tenen motiu per estar-ho. No es senten capacitats per tirar endavant aquesta situació i aquesta demanda. Això només és un simptoma de que fa falta més formació! De fet, particularment, aquest en d’altres, ha estat el gran causant del fracàs en el nostre “innovador” Educat 1×1. Formació que no es soluciona amb un simple curs de 30 hores, la formació que hauria de tenir un mestre va més enllà. La formació, la bona formació, és un neguit constant a aprendre coses noves cada dia. A dur a terme activitats més pròpies d’aquest segle XXI, que del segle passat. Pots, com a mestres, ens hauríem de qüestionar aquest fet. Sóc de l’opinió d’en @jordi_a, la formació del mestre ha de ser articulada. Ja no en tenim prou amb la formació que oferten certes plataformes virtuals, cal un acompanyament, una cooperació entre tots, unes ganes de fer coses noves. I això no ho podem aconseguir amb cursos de 30 hores, de molt baix nivell pedagògic segons el meu parer. Cal incentivar un canvi metodològic a les nostres aules. Cal un recolzament i ajuda de tots aquells mestres i professors que més en saben sobre això; cal aprofitar, que ells són els primers que voler ajudar-nos. Ells també volen un canvi! Però tot i això encara, hi ha gent que té por!

En conclusió, amb el futur dels nostres no es pot jugar. La situació ens molts centres és idònia per què així sigui. Tenim maquinària a mansalva, de vegades plena de pols del quixos del segle passat. Tenim accès lliure a una xarxa ( internet) que ens pot donar una informació de l’exterior molt més actualitzada,   que la que qualsevol llibre text ens pot donar.  Tenim mestres al nostre claustre, que creuen que tot això és possible, i que és possible aconseguir-ho. No els donem l’esquena, no feu que es pugui sentir sol davant el perill. Crec que més caràcters com la Lila de Super3, i que poguem dir ben alt “Uh, oh, jo no tinc por!