Primer que tot deixeu-me desitjar-vos un bon any 2.012. Després de que el Tió hagi marxat cap a la muntanya, i els Treis Reis Mags hagin omplert de regals, màgia i felicitat totes les llars del país, toca fer balanç d’aquest any que ja hem acabat. L’any 2011 serà recordat per la treva definitiva d’ETA, les retallades del govern, també l’any en que es va qüestionar la immersió lingüística d’aquest país,…
Arriba el moment de fer nous propòsits per aquest any nou, i entre d’altres, com els típics, de deixar el maleït tabac, fer una mica d’esport, i rebaixar algun Kg a la balança, m’he proposat que no paguin els justos per pecadors. M’explico.
És notori el malestar que hi ha dins la funció pública, i més concretament en el Departament d’Educació o Ensenyament. Retallades de sou, precarització laboral, supressió d’un dia dels nomenaments per cobrir baixes, i un llarg etcètera, que sembla que no s’acabi mai. És més, fins a cert és comprensible aquest malestar, així com l’emprenyament de tots els mestres i professors d’aquest país. Però tot i això, no justifica les ganes de fer malament la nostra feina, de manera voluntària, com alguns sectors del funcionariat han comentat. No val això de “ ja que em paguen menys,, pot ser no faré la feina tal i com l’hauria de fer”. No fem pagar justos per pecadors! És lògic i comprensible l’animadversió que sentim vers la nostra classe política. Fins i tot, crec que tenim dret a queixar-nos i fer sentir les nostres queixes. Però no podem fer pagar aquesta animadversió als nostres alumnes.
Tal i com afirma en @jordi_a ( Jordi Adell) “ el moment actual de crisi econòmica i social, pot ser un bon moment per explicar als nostres escolars com és i com funciona el món que vivim”.
La societat necessita d’uns joves amb un esperit crític, que sàpiguen contrastar informació, sobretot d’aquells mitjans de comunicació que estan clarament polititzats, i que mostren una clara tendència ideològica i política. La societat necessita uns joves amb capacitat d’organització, que es mostrin i siguin més participatius , que dinamitzin la societat i que pensin i sàpiguen pensar, tot i que això, segurament per a la classe política, no agradi massa. I això, comença per ensenyar-ho a l’escola.
Hem de tenir present, que els nostres escolars no van crear la situació de ruptura social i econòmica que està patint el nostre món, per tant, que no recaigui la culpa en ells, que no sigui un dels efectes secundaris de la nostra tasca docent. En aquest moment, on l’estat del benestar comença a trontollar, no em vull imaginar quin futur els espera als nostres escolars; més, quan d’aquí a 20 anys ells seran els que governaran aquest país.
Una bona mostra del bon fer dels mestres d’aquest país, tot i les retallades de sou, i drets, va ser l’exemple d’en Soufian. Per cert, des d’aquí vull felicitar a la nostra televisió pública, aquella que molts volen també retallar, per realitzar aquest documental, si els meus impostos es gasten en aquestes propostes, els considero més que ben invertits. Tal i com deia, aquells mestres, com molts d’aquest país, van mostrar com d’efectiva pot ser la nostra tasca docent si treballem en equip, si ens involucrem en la nostra feina. Des d’aquí vull felicitar a tots els mestres i professionals que, com en el cas d’en Soufian, fan que aquest país pugui ser un exemple d’inclusió i normalització lingüística. És una llàstima, que les proves PISA no valorin aquests valors, doncs crec, sense ser massa agosarat, que seriem capdavanters.
Per acabar, realment no sé qui ha creat aquest crisi, però m’ho penso e imagino, però el que sí que sé segur, és que els nostres infants i adolescents NO l’han creada. Per tant, no fem que paguin justos per pecadors!
Salut i bon any!
