Saben els que em coneixen que sóc un usuari habitual de les xarxes socials. Però sobretot en destaco una, el Twitter. Si encara no sabeu que és, crec que teniu un problema (ja que els vostres fills i els nostres alumnes, sí que ho saben). Segons el meu parer és una eina 2.0 d’un gran valor educatiu. He de dir en primer lloc, que vaig conèixer aquesta aplicació, gràcies a una conferència d’en @jordi_a a Tarragona, cosa que he d’agrair-li profundament, ja que m’ha permès conèixer de primera mà informació rellevant. De fet, m’ha permès entre d’altres coses augmentar el meu PLE personal, i millorar-lo qualitativament. Sobretot, ha fet bona la premisa, de si vols obtenir informació rellevant has de seguir a gent rellevant. En definitiva, crec que ha fet de mi un mestre millor!
També és cert, que actualment hi ha moltes veus en contra de les xarxes socials, no només en horari extraescolar sinó també escolar. Jo personalment, m’horroritza la manera com alguns mestres usen el seu estimat llibre de text; i en aquest cas, ningú s’altera per res, ningú fa un crit al cel!
Però si anem a discutir quines aplicacions didàctiques pot tenir el Twitter a l’escola, podem afirmar que sintetitzar idees en 140 caràcters, és més important que qualsevol llista de “los Reyes Godos”. Que classificar i etiquetar la informació ( gràcies a l’ús dels hastags) és primordial en la situació actual de la societat: la societat de la informació i el coneixement; i això es valora més, actualment, que qualsevol lectura “obligatòria” ( i poc motivadora pels alumnes) d’una escola o institut.
Lògicament hi ha un treball previ, d’avaluació i selecció d’informació, a qui vull seguir i per què és important seguir-lo, i com no de planificació. I com no, afavoreixen la comunicació! Així doncs, incrementen les nostres habilitats intel.lectuals, aprendre a catalogar i jerarquitzar la informació, a avaluar, a escollir, a crear nous sabers… Us heu donat compte que totes aquests aspectes fan referència a les competències que tant actualment estan de moda.
En conclusió, no tinguem, por de la tecnologia; penseu que tota tecnologia ( ben aplicada) ha vingut a aquest món per fer-nos la vida més fàcil i més entretinguda. L’educació com a element de la nostra societat, no li pot donar l’esquena!
Salut!
Jo sóc molt partidari de Twitter però com a eina pels mestres, no per alumnes (de primària). Tot i els avantatges que esmentes que poden servir entre d’altres coses per sintetitzar missatges crec que a nivell pràctic és força inviable. Jo sóc coordinador TIC i Twitter m’ajuda a estar al corrent de tot el que envolta les TIC a l’escola però fent sessions de TIC amb alumnes crec que Twitter no pot aportar gran cosa. Tinc programat explicar què és Twitter i altres xarxes socials però no tinc previst entrar-hi gaire creant comptes doncs aquesta xarxa requereix molt de temps d’estar pendents de la pantalla. A secundària ho veig més viable però a primària no. Per mestres si que crec que és imprescindible, un mestre que vulgui estar al dia ha de tenir un compte de Twitter, no podem estar ancorats al passat.
Salut
Hola Jordi, i gràcies pel seguiment.
Lògicament, com a ús o eina didàctica és molt vàlid per secundària. Com molt bé dius, Jordi, és una eina molt potent per a tots els mestres i professors.
Però em preocupa l’opinió d’aquells mestres, ( coneguts com el dels pals a les rodes) que posen sempre en dubte l’ús de la tecnologia en el dia a dia a les aules; de fet, aquest article va ser producte d’una petita conversa entre “profes”.
Sé de primera mà que no es el teu punt de vista, però personalment, em costa molt més de “digerir” alguna pràctica docent que actualment estic veient en algunes escoles, que no pas l’ús didàctic que he proposat (estic d’acord amb tu, molt agosarat a primària); en canvi, d’aquestes pràctiques , diguem-ne tant tradicionals, ningú n’opina res, ningú ho posa en dubte… Això és el que més preocupa!
De nou, gràcies pel seguiment!
Bon any!
Pep estic completament d’acord amb tu. I pq no a primària?