Hola de nou. Aquest últim article em surt des de la indignació més profunda. Avui, i no és la primera vegada, ( espero que en sigui la última) el Molt Honorable President de la nostra Generalitat, el Sr Artur Mas, ha proposat un seguit d’actuacions pel 2012, per tal de poder fer front a la crisi econòmica en que estem actualment patint. http://www.ara.cat/politica/mesures-Mas-estalviar-milions_0_595740604.html
Tal i com afirma Mas: ” Els empleats públics “en el seu conjunt” hauran de fer un esforç extra i els ha demanat un “sacrifici” perquè tenen una feina vitalícia.” Això de l’esforç extra m’agrada. De fet, últimament ja ens hi estem acostumant. L’esforç extra, per si hi ha algun despistat, vol dir treballar més, per seguir cobrant el mateix, o fins i tot cobrar encara menys!
Veig que també parla de sacrifici, i m’agrada molt aquesta paraula, sobretot quan s’està posant en dubte la cultura de l’esforç, no només de la nostra escola, sinó de la nostra societat, fins i tot crec que té molta “guasa”. Durant anys, el nostre sistema econòmic i social, ha premiat més a un jove de 20 anys a l’hora de posar pladur en algun edifici, que realitzar algun Doctorat o alguna tesis en investigació en alguna Universitat catalana. Ja veieu que això del sacrifi, depèn molt amb els ulls que es miri.
Pel que fa a la última idea, si em pregunten a mi la meva opinió, a mi no m’importaria deixar de perdre la condició de funcionari, a canvi de modificar el sistema de remuneració. Crec però que aquests termes en educació són molt díficils de catalogar, pel sol fet que no hi ha cap escola igual, cap context igual.
Però tranquil Sr Mas, tant jo com tot el mestratge d’aquest país, seguirem fent aquest esforç i sacrifici que tant defensa i propugna vostè. Per cert, espero que aquest sacrifi i esforç sigui compartit per tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, començant pels que cada quatre anys, sense realitzar i aprovar cap concurs d’oposició ( a diferència de molts funcionaris, als qui vostè demana sacrifici), aconsegueixen una feina digna, gens fàcil en aquests moments ( com en la nostra feina), però digna; amb uns sous molt dignes, amb uns complements molt dignes, i fins i tot, amb perpetuïtat en el futur, encara que no s’estigui cotitzant a la Seguretat Social.
Doncs, no pateixi, jo i molts mestres i professors, seguirem anant a l’escola, i farem la feina més ben feta que abans, o almenys ho intentarem, sabent que cada cop, la nostra feina estigui menys valorada, no només per la societat en general, sinó també, tal i com ho demostren últimament, pels mateixos polítics.
Salut
Bon article. El president, algú del seu gabinet, dels seus assessors o algú d’aquests que cobra per aquí, o potser el representant polític més proper que puguem tenir, hauria d’estar pendent de les opinions dels ciutadans. No ho fan massa. No en saben d’escoltar, només saben parlar. Parlen pels descosits, desmemoriats, demagògicament…
Els esforços els fem i els farem (com no, hi ha alternativa?), en tot cas hauríem d’exigir un full de ruta clar. Cap on anem? Quan hem d’estalviar? Fem retallades ok, i després? Més retallades com les últimes?
És imprescindible saber on acaba això. Volem el paquet complet, clar, detallat, amb tots els números, les entrades i les sortides. És necessària una transparència que de moment, com es diu, brilla per la seva absència.
Fent un símil esportiu, com pertoca en aquest blog, el govern està fent com si un equip anés jugant partits de lliga sense saber quan s’acaba la lliga. Més encara, sense saber que, de quan en quan, les regles canvien sense avisar. Quin sentit tindria? Com es podria gestionar?
Salut!
Que aquest article sigui bo ( tal com tu afirmes) depén en gran mesura d’opinions com les teves, Albert. Tens molta raó al demanar un full de ruta. Només pel fet de retallar-nos el sou un cop més, cal ( bé caldria, jo no em sento legitimat per exigir res a ningú) saber on acabar-ho això. De moment, només puc afirmar que un mestre sap escoltar, i aprèn noves coses cada dia. En canvi, tal com tu afirmes, la nostra opinió, no només com a mestre sinó com a ciutadà, sembla ser que no val per a res! L’únic que es veu dins l’àmbit escolar i familiar, és que cada cop el sacrific, l’estan duent a terme els mateixos.
Fent un símil amb la nostra tasca docent, un bon mestre s’ha adpatar al context en que està immers; en canvi, aquesta classe política, crec que fa al revés; intenta adaptar el context a les seves necessitats!
En fi, gràcies pel seguiment, i com no, pel comentari que has realitzat. I reafirmar la idea que, com sempre, ens seguirem sacrificant, tant a les escoles com en la nostra vida familiar.
Jo no puc fer més esforç, a no ser que el senyor Mas, Rajoy o Merkel facin girar la Terra més a poc a poc per augmentar la durada del dia. El que si puc fer és repartir el meu esforç en més alumnes, disminuint l’atenció a cadascún d’ells. També puc dedicar menys temps a preparar activitats amb els alumnes i dedicar aquest temps a classes menys preparades.