No ens podem quedar de braços plegats ( o sí)!

Efectivament, no ens podem quedar de braços plegats. Almenys la meva paciència té un límit, i la desició del TSJC sobre la sentència del TS ha sobrepassat els meus límits, en fer vehicular la llengua castellana a l’escola. No, no ens podem quedar de braços plegats, ja que políticament, s’està atemptant contra Catalunya, per totes bandes, fiscalment, econòmicament, socialment… Ara ja només ens faltava aquesta!

No ens podem quedar de braços plegats, perquè cal mantenir el model lingüístic escolar actual. Un model que ha estat d’exemple a la resta d’Europa, però que  a l’Espanya, ho veuen com un atemptat a la sobirania nacional.  Una immersió lingüística que ha garantit la cohesió lingüística i social del nostre país.  Aquesta desició és un atemptat, no només a la llengua catalana, sinó a un país sencer.  Un país que actualemnt està passant per uns temps complicats ( i no sembla que en un futur hagi de millorar). Primer va ser l’estatut, després les seleccions catalanes, després la pressió fiscal, després les retallades, la mort del molt honorable Heribert Barrera… En fi, amb les eleccions del 20 N no sembla que la cosa vagi a millor, i Catalunya i els catalans continuarem reben atacs indiscriminats d’aquells que només perceben el seu país,  la seva pròpia llengua, la seva manera de fer i de ser…

No ens podem quedar de braços plegats, i m’agradaria que el mateix Departament passi al davant de les actuacions. No n’hi ha prou amb un recurs; volem sentir-nos recolzats, arropats amb força, davant d’algunes famílies ( espanyoles, és a dir, nascudes i que viuen a Espanya, no va amb segones!) que volen trencar i desestabilitzar la imersió lingüística del meu país. Som el que som gràcies a la llengua.  No volem que aquesta desició sigui una moneda de canvi. Jo no posso en joc el meu país per cap ideologia política i per cap pacte polític.

No ens podem quedar de braços plegats. Avui a les xarxes socials, s’ha vist la implicació de molts estament i comunitats educativa: pares i mares, mestres, entitats… han discrepat de la decisió del TSJC. Per fi coincidim tota la comunitat educativa. La llengua, no es toca! I menys després de quedar més que demostrat que el sistema actual d’immersió assegura el bon domini de les dues llengües; o almenys, el mateix domini del castellà que a la resta d’Espanya.

No ens podem quedar de braços plegats! Bé o millor sí, perquè jo no penso acatar la llei. Ho dic sense embuts. I seguiré actuant de la mateixa manera que he actuat fins ara, pel que es refereix a lallengua!