Us deixo la meva modesta opinió al respecte. Aquest comentari és propi sobre el Bloc de Pere Marqués Ja sé d’un bon principi, que no pot estar massa d’acord amb l’opinió de la majoria, però crec que tant les editorials, com el Departament , com els mestres ens haurem d’espavilar una mica més. Perdoneu, però algú ho havia de dir!
L’article descrivia com un institut, després d’haver implantat el projecte 1×1, els seus alumnes, no és mostraven satisfets amb tal projecte, i es decanten, a través de l’enquesta, abandonar aquest projecte i seguir utilitzant estris més tradicionals…
En fi, aquí us deixo la meva opinió…
“Creo que hasta ahora nos estamos planteando, si es mejor utilizar el libro de texto( o analògico) o el digital. Creo que ni uno ni el otro. La pregunta que nos deberiamos hacer , creo que sería el ¿para qué?.
Debemos seguir un libro digital ( que no nos engañemos, són igual de malos que los de texto, al fin y al cabo, són los mismos libros a PDF, con un par de animaciones y unos ejercicios, que muy bien podrían seguir haciendo en la libreta) o debemos plantearnos la necesidad de crear actividades más competenciales a nuestros alumnos.
Si lo que pretendiamos era seguir haciendo lo mismo que se estaba haciendo hasta el momento en nuestras aulas, pero con un ordinador portátil, estábamos muy equivocados, es más, no hacía falta alguna, tener un ordenador para cada alumno.
los libros de texto són temporalizaciones de una seqüenciación de contenidos realizados por algun sabio (o no???) en alguna matéria, que carecen, a mi entender, de una contextualización referida en el centro que los utiliza. Si es verdad, que actualment, las editoriales hacen llegar la guia didáctica, con las soluciones, los ejercicios de ampliación, de refuerzo…, hasta los exámenes que tanto gustan a nuestros escolares ( y que son fruto de la memorización de los contenidos; sin ningun fundamento competencial). En fin, que no haccía falta estudiar magisterio, para poder aplicar dicha guía; o dicho de una manera más políticamente incorrecta, qualquier persona podría ajercer de profesor con estos recursos.
Estaremos de acuerdo o no, que el proyecto 1×1 se ha realizado de manera precipitada, sin escuhar a los tecnólogos deterministas, y sin escuchar a los maestros, que son los que los deben imlnatar en sus aulas, muy poco reacíos, en principio, a abandonar el cuadernillo rubio, o la lista de los reyes Godos. La implantación ha sido un fracaso por que hacía falta formación para poder realizarlo con éxito. Una formación, y esa es mi opinión, muy deficitária en lo que a metodologia de las TIC en las aulas se referiere, a nivel de maesros. Una formación que sólo fomenta el departament a cambio de unos puntitos de más para poder reclamar un sexennio, o oder realizar el concurso de traslado con más garantías.
El proyecto 1X1 era una muy buena oportunidad para cambiar la metodología en nuestras aulas, y ésta, parece ser que no ha cambiado, seguimos igual ( o peor9 que antes.
hay maesros y profesores que evn la entrada de las TIC en las aulas como algo negativo: la pantalla es pequeña, no funciona la conectividad, se distraen con facilidad…
En fin, que cuando yo estudiaba magisterio y en la clase me aurría hacía dibuxos con los apuntes, ahora son más modernos, y cuando se aburren, navegan perdidos en el facebook.”
L’altre dia em va caure a les mans un petit informe sobre quines eren les webs més utilitzades pels nostres estudiants a l’hora de realitzar els seus treballs. Per curiositat meva, una de les pàgines més visitades eren la wikipedia ( cosa que em va alegrar molt) ja que constitueix una font de coneixement i una filosofia molt vàlida per a treballar la competència informacional; una altra web molt visitada pels nostres alumnes ( sobretot en secundària ) és el rincón del vago ( web en la qual es poden trobar una sèrie de treballs i apunts de quasibé totes les assignatures universitaries i de secundària). Parlant amb alguns mestres vaig arribar a la conclusió, que els estudiants no només són més hàbils que nosaltres ( on habíem de cercar informació en una sèrie de enciclopèdies pesades) sinó que tenen un gran esperit de cooperativisme, ja que pengen els seus treballs per a que puguin ser visualitzats ( o també copiats integrament) per a altres estudiants. De fet un professor em comentava, que un mateix treball que va encomanar als seus estudiants, era el mateix que estava penjat a la web del Rincón del Vago. La meva conclusió final, és que segurament el “vago” no és l’estudiant sinó el mateix professor. Ja que realitza i encomana el mateix treball del ” Lazarillo de Tormes” des de fa anys i que només amb una petita cerca per internet, puc trobar el treball realitzat.
Jo crec que els estudiants, com bonament poden s’espavilen per aconseguir els seus fruits amb el mínim esforç possible, fet que també faria qualsevol ésser humà. Una activitat que crec que podia ser més enriquidora, seria donar-los el treball fet. Sí, ho heu llegit correctament. Ensenyar-los que a la web ja hi han treballs fet i realitzats, però que convindria estudiar-los. Com ? Doncs, examinant quines correcions poden millorar-lo, o remarcant quines idees són més correctes. Això sí que és un treball real del “Lazarillo” i no pas, encomanar el mateix treball de cada any.
En fi, una mostra més de que, com a mestres i professors, cal espavilar-nos una mica i realitzar una pedagogia i una educació, més real als nostres temps.