Un de cada tres ensenyants serà nou a la seva escola al setembre
Quan, al mes de setembre, comenci el nou curs escolar, una enorme quantitat d’alumnes de col·legis i instituts es trobaran a les aules amb professors diferents dels que tenien, nous en aquella plaça. Ni més ni menys que 21.000 dels 64.000 mestres i professors de l’escola pública catalana canviaran de lloc de treball, amb tot el que això significa de falta de continuïtat i de cohesió en els equips educatius, cosa que, a la llarga, repercuteix en la qualitat de l’ensenyament.
¿Per què passa això? ¿A què es deu tant de moviment? En principi, a una raó comprensible. Els professors que tenen dos anys d’antiguitat es poden presentar cada dos anys als concursos de trasllat per obtenir una plaça més pròxima als seus domicilis. Res a objectar al fet que un mestre aspiri a treballar al més a prop possible d’allà on viu, però l’enrenou que el nombre de trasllats significa per al sistema educatiu hauria d’obligar a buscar alguna solució que faci compatibles les necessitats personals i l’estabilitat col·lectiva.
A més a més dels concursos de trasllat, un altre dels motius dels canvis de plaça són les comissions de servei mitjançant les quals un professor conserva la seva plaça en propietat, malgrat que treballi temporalment en un altre centre en tasques de direcció. Doncs bé, la nova llei d’educació de Catalunya (LEC) ja preveu que després de dos anys de comissió de servei aquell professor perdi la plaça, tot i que tingui dret, això sí, a obtenir-ne una altra a la mateixa zona. Aquesta és una de les solucions possibles, igual que també contribuirà a pal·liar el problema el pacte entre l’Administració i els sindicats perquè els mestres i professors interins es quedin almenys un parell d’anys a la mateixa plaça, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat en el quadro d’ensenyants.
No obstant, els concursos de trasllat de funcionaris depenen de la legislació estatal, que fixa les convocatòries cada dos anys. En aquest aspecte, seria convenient una reforma legal per espaiar més els concursos (cinc anys podria ser un termini raonable). Per a això, s’hauria de comptar amb una flexibilitat més gran dels sindicats, amb els quals faria falta pactar aquesta modificació.
Perquè és clar que l’estabilitat del sistema educatiu i la qualitat de l’ensenyament no poden dependre del fet que un terç del total dels mestres i professors canviïn de lloc de treball, com succeirà en la pròxima rentrée.
Un de cada tres ensenyants serà nou a la seva escola al setembre
1. • El trànsit de docents dificulta l’elaboració de plans per millorar la qualitat de la formació
2. • La celebració del concurs de trasllats dispara els desplaçaments de mestres i professors
JORDI CASABELLA
BARCELONA
Més de 21.000 ensenyants de la xarxa pública, un terç del total, s’incorporaran el primer de setembre, després del parèntesi vacacional, a un nou lloc de treball en un centre –sigui escola o institut– diferent del que han estat exercint la seva tasca fins ara. L’elevada mobilitat de mestres i professors funcionaris dificulta la creació d’equips estables que assumeixin el compromís de dissenyar estratègies d’actuació perdurables en el temps. Els experts han alertat en repetides ocasions que això és un dels factors que devaluen la qualitat de la formació.
Els concursos de trasllats, que es convoquen cada dos anys a nivell estatal, i als quals poden accedir els funcionaris docents després de dos anys d’antiguitat en un centre, incentiven els desplaçaments. I el 2009 s’ha llançat una d’aquestes convocatòries. En la gran majoria dels casos, els ensenyants recorren a aquests concursos per aconseguir un lloc de treball que sigui més pròxim al seu domicili.
Prop de dos terços dels nous destins que la Conselleria d’Educació ha adjudicat per al curs 2009-2010 seran ocupats per ensenyants que han accedit al concurs de trasllats o pels que han vingut a ocupar de manera interina les places que els primers han deixat vacants. Els llocs de treball alliberats temporalment pels que estan en comissió de serveis a l’Administració o en un centre diferent del que tenen una plaça en propietat alimenten, igualment, el trànsit d’ensenyants.
MARGE ESTRET
En aquest context, el marge d’actuació del qual disposa Educació és molt limitat. De cara al curs vinent, la conselleria ha consensuat amb els sindicats la decisió d’adjudicar les places d’interins per dos anys, fins que finalitzi el curs 2010-2011, en un intent de procurar més estabilitat a la plantilla dels centres i facilitar la tasca de planificació i govern dels equips directius. Una determinació idèntica ja es va adoptar fa dos anys, però no va ser possible aplicar-la amb els interins als quals es va concedir una plaça a començaments del present curs davant l’anunci que es convocaria un concurs de trasllats que, de cara al següent any acadèmic, posava els seus llocs de treball a disposició dels funcionaris amb una posició laboral consolidada.
MESURES PAL·LIATIVES
La secretària general de la Conselleria d’Educació, Dolors Rius, va admetre ahir que la possibilitat de limitar la mobilitat del funcionariat docent no està en mans de l’Administració autonòmica. Malgrat això, Rius va recordar que la Llei d’educació de Catalunya (LEC) sí que preveu mesures que atenuaran els seus efectes, com la limitació de la reserva de plaça durant un període de dos anys als funcionaris en comissió de serveis que treballen en un centre diferent del seu. Un cop hagi transcorregut aquest termini, el docent podrà tornar a la zona educativa on tenia la plaça en propietat, però no necessàriament al centre del qual va sortir. Avui la reserva és per un temps indefinit.
OPOSICIONS
Un capítol a part entre els que ocupen un lloc provisional el forma el professorat que acaba de guanyar una plaça en les oposicions. Durant el mes de setembre prop de 2.500 ensenyants s’incorporaran als centres com a opositors en pràctiques i, després de superar el període de prova d’un any acadèmic, podran aspirar a un altre destí. Una gran part d’ells, uns 2.000, ja han trepitjat les aules com a interins.
Durant els últims cinc anys, Educació ha tret a concurs més de 22.000 places d’oposicions per procurar estabilitat al col·lectiu i reduir la taxa d’interinitat del 24% a l’11% de la plantilla dels centres públics. La conselleria ha pactat amb els sindicats la celebració de noves convocatòries d’oposicions fins al 2011 per reduir encara més la taxa d’eventualitat.
