FEM RUTLLAR EL PROJECTE

Ara que resten pocs dies per començar les classes, i que els alumnes de Segon de Grau Superior d’Administració i Finances començaran a treballar en el crèdit de Projecte Empresarial, he cregut convenient començar a recollir experiències empresarials i noves iniciatives de negoci.

Avui parlem del negoci social i de la contribució de Muhammad Yunus i del concepte de negoci social.

El 1976, malgrat l’enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Grameen Banc (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.

Aquest “banc de pobres” ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l’esperat.

“Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat,
els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills”

Gràcies al seu èxit, el Grameen Banc, el model del qual és seguit en tots els continents, aplica una política econòmica i social encaminada a la construcció de l’hàbitat rural i d’escoles. La idea que difon actualment en el seu llibre “el negoci social” és justament la de promocionar  i donar crèdit a joves emprenedors amb idees de negoci que sigui rentables i que alhora atenguin a les necessitats socials de l’entorn.

Tot plegat sota el convenciment que les empreses socials són un poderós motor per atendre les necessitats de les comunitats vulnerables i de baixos ingressos, mitjançant el lliurament de béns i serveis essencials que contribueixen a millorar les vides d’aquestes comunitats i a sortir de la pobresa.

Pot ser una bona idea encaminar els vostre projectes cap a un negoci social. Alguna idea?

G.Rigol

Aquesta informació s’ha redactat en base a escrits de Viquipèdia i Acc1o.

Reportatge a Solidaris de Catalunya Radio
Graemeen Foundation

Avui, a un dia de la manifestació del 10J, m’he decidit a penjar un reportatge que ha estat i és un èxit d’audiència. Ho faig per diverses raons.

Primer de tot pel context social i polític actual.

Per l’interès històric del documental, que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya

En segon lloc, perquè s’hi reflecteixen els plantejaments dels empresaris i es contextualitza la realitat empresarial de Catalunya (fent referència a l’Eix Cerdanyola – Rubí – San Cugat i a la aposta per la Biotecnologia i per les ressenyes a indústries tan importants com l’alimentària, prenen com a exemple Codorniu, entre altres, i la siderúrgica , amb La Farga Group).

I per últim, perquè precisa el marc democràtic, i la viabilitat política i econòmica de les postures independentistes.

“Adéu, Espanya” ha estat el segon vídeo més vist del 3alacarta durant el mes de juny, amb 61.000 visionats, als quals s’han de sumar els 2.800 llargs de YouTube. Si us interessa, també el podeu mirar en alta definició.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ky2mof8JDDc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Al web de tv3 es presenta aquest documental amb quatre paràgrafs molt temptadors. N’he triat dos:

“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?
(…)
Després de precisar el marc democràtic i les vies per accedir a la independència, el documental analitza els recursos econòmics de cada país i la seva viabilitat com a estats sobirans. I, finalment, examina el posicionament de la Unió Europea, l’oficial i l’extraoficial, davant la possibilitat de la secessió d’una part d’un estat membre i la seva incorporació immediata a la Unió.

Algun comentari?

G.Rigol

Després de parlar-ne molt, i de molta polèmica, el tipus general passa del 16 al 18%, i el reduït del 7 al 8%. Tot plegat succeeix el mateix més en que les retribucions salarials de molts treballadors es reduiran substancialment (encara que en alguns casos arribi l’esperadíssima paga extra).

El resultat és que tot és més car i que el poder adquisitiu dels consumidors disminuirà. Ara, el cistell del mercat és més car. Igualment passa amb transport públic, la bombona de butà i la factura de gas,…

De tota manera, aquesta pujada coincideix amb l’inici de les rebaixes d’estiu i, en molts casos, encara no es notarà gaire. Els comerciants tenen l’esperança que aquesta campanya sigui tan bona com l’any passat, amb descomptes del 30% i el 50% de mitjana.

Però que passarà el proper més de setembre? Amb l’inici del curs escolar i la conseqüent despesa que comporta a les llars catalanes, segurament ho notarem. L’atur tornarà a créixer, com ja ve essent habitual? (La fi de les vacances d’estiu acostuma a venir acompanyada de la fi dels contractes amb “lògica” estacional).

Ha arribat l’hora. Ens hem d’estrènyer el cinturó, i tot plegat perquè el govern espanyol vol que tots ajudem a reduir el dèficit públic gastant més. Unes mesures polèmiques que, de ben segur, requereixen d’un anàlisi més profund, però que ens posen a tots plegats amb l’ai al cor.

Què n’opineu d’aquestes mesures? Considereu que són adients? Són justes? Obrim el debat.

G. Rigol

Els indicadors econòmics de l’any 2009 i el que portem del 2010,donen clarament un esgotament del model de creixement vigent. Això ens ha de portar a una reflexió sobre les noves possibles orientacions de l’activitat econòmica. És en els moments de crisi que les innovacions tenen el terreny més adobat, i caldrà fer de la necessitat virtut. Tant de bo que els sectors emergents i els fruits de les iniciatives dels emprenedors que hagin sabut convertir el temps de penúries en temps d’oportunitats, ens portin cap a un model econòmic més just i equitatiu.
Si observem el dia a dia de les iniciatives empresarials i socials ens adonen que ja hi ha una construcció cap aquest nou model, amb moviments tímids i a petita escala. Cooperatives de consum, botiges de comerç just, intercanvi de temps…

A. Codina