Després de parlar-ne molt, i de molta polèmica, el tipus general passa del 16 al 18%, i el reduït del 7 al 8%. Tot plegat succeeix el mateix més en que les retribucions salarials de molts treballadors es reduiran substancialment (encara que en alguns casos arribi l’esperadíssima paga extra).
El resultat és que tot és més car i que el poder adquisitiu dels consumidors disminuirà. Ara, el cistell del mercat és més car. Igualment passa amb transport públic, la bombona de butà i la factura de gas,…
De tota manera, aquesta pujada coincideix amb l’inici de les rebaixes d’estiu i, en molts casos, encara no es notarà gaire. Els comerciants tenen l’esperança que aquesta campanya sigui tan bona com l’any passat, amb descomptes del 30% i el 50% de mitjana.
Però que passarà el proper més de setembre? Amb l’inici del curs escolar i la conseqüent despesa que comporta a les llars catalanes, segurament ho notarem. L’atur tornarà a créixer, com ja ve essent habitual? (La fi de les vacances d’estiu acostuma a venir acompanyada de la fi dels contractes amb “lògica” estacional).
Ha arribat l’hora. Ens hem d’estrènyer el cinturó, i tot plegat perquè el govern espanyol vol que tots ajudem a reduir el dèficit públic gastant més. Unes mesures polèmiques que, de ben segur, requereixen d’un anàlisi més profund, però que ens posen a tots plegats amb l’ai al cor.
Què n’opineu d’aquestes mesures? Considereu que són adients? Són justes? Obrim el debat.
G. Rigol
