————–Listening to: Adayinthelife

LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s’acostumava a buidar carabasses o pebrots i se’ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locavenen llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporugir-los, especialment a la canalla. És una pràctica que s’ha perdut.

Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!

• 
  [kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/UdofUdr2xNs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  CASTANYADA A L’ESCOLA

  

  LA SRA. CASTANYERA

  

  LA TARDOR

  —————-
  Listening to: Blackbird

  via FoxyTunes —————Listening to: acrossvia FoxyTunes

  EL CAGATIÓ

  

• El Tió de (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.

  Se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d’aquesta circumstància. Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l’esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.

  Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l’hora d’aconseguir menjar per al Tió.

  La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.

  Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

  La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d’un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

• 

   

  • UntiódeNadal.-Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!

• A Catalunya la nit del 24 de desembre és una de les nits més màgiques de l’any.

  Especialment per als més petits de casa. Al voltant del tronc, tapat amb una manta cantem la cançó del Caga Tió, al mateix temps que li donem cops amb un bastó.

  El Tió, es tria el dia de Santa Llucia, 13 de desembre, i durant aquests dies se l’abriga amb una manta i se li dóna bon menjar. Si ho fem així ben segur que tindrem una bona collita de regals.

  Per què un tronc? Antigament els arbres eren molt estimats, ens donaven llenya per fer foc, fusta per fer cases, bigues per aguantar les construccions, bastons per poder caminar, mànecs per fer eines, … per tot això calia fer una gran festa on l’arbre fos el protagonista. A d’altres llocs del món es decoraven els avets i a d’altres se’ls cremava.

  La festa del “Caga Tió”, també se la troba a diferents llocs del món amb d’altres noms. A Euzkadi és l’Olentzer-emborra, a l’Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad.

  

  Aquí una activitat de l’EDU.365.COM, del TIÓ

  [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Cvy1fU1YWzg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  I aquí una cançó dels Gossos :Caga tió.

  [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/GRBqVrj8DNc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  Vídeo: el caga tió

  Font: Planeta Terra i Barrachina Música .-Gràcies

  
  

• EL NADAL

• El Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l’advent i l’epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, es celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre. L’Església Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l’època romana.Malgrat el seu origen marcadament religiós, el Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó.En català, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa ”missa de Crist” i en algunes llengües germàniques, com l’alemany, la festa s’anomena Weihnacht, que significa ”nit de benedicció”.

  A l’hemisferi nord coincideix amb l’inici de l’hivern i és normalment temps d’estar a casa i en família. Cada dia més, el Nadal està esdevenint un concepte comercial. El Nadal s’associa a un nombre ingent d’icones i símbols, com l’arbre de Nadal, els Reis Mags, Santa Claus / Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

• El Nadal a Catalunya

• El Nadal disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és el Tió de Nadal, també anomenat Tronca o simplement Tió. Un altre seria el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir així amb l’altra part de la família amb qui no s’havia pogut estar el Nadal. Aquest dia, a més, els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen una paga.A moltes comarques es fa la rebassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest el respon amb un regal; que depenent del lloc pot ser un tortell de Nadal, o un present.

• El Nadal a les illes Balears

  Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, especialment a Mallorca, encara que la tradició es manté també viva a L’Alguer, s’interpreta el Cant de la Sibil·la, que és un drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a matines, i que relata com serà la fi del Món i lo jorn del judici.

  Gastronòmicament, destaca la porcella rostida, els cocotins i els torrons d’ametla fluixa en neula.

  És tradicional, la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació.

  El Nadal al País Valencià

  Com a trets, potser no exclusius, del País Valencià, podem destacar-ne la tradició de dinar olla (putxero) amb pilotes el dia de Nadal, i també el costum de donar les estrenes la vespra de Nadal als infants segons van cantant nadales.

  Altres celebracions associades a les festes de Nadal

  A banda de la celebració del dia 25, el Nadal inclou altres festivitats, com el cap d’any, que també és celebrat amb gran força, i els [[Tres Reis Mags d’Orient] | Reis]] que, entre el dia cinc i el sis de gener, porten regals a tots els infants. En el món llatí , també se celebra el dia dels Sants Innocents, de doble significat.

  A Catalunya i les Illes Balears, se celebra també la festa de Sant Esteve, coneguda a les Balears com la Segona Festa del Nadal, en què es fan també les típiques celebracions familiars nadalenques.

  Gastronomia

  El Nadal s’associa també amb un bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà, etc, o d’altres que es consumeixen amb més gana o assiduïtat: fruita seca, cava, etc. El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és la Escudella i la Carn d’Olla de primer i Tall de segon. L’Escudella és un brou molt complert que es fa amb tot tipu de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc…), així com amb la tradicional pilota (Carn picada, all, julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, es serveix el Brou amb Galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la Carn d’Olla que s’ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s’ha de servir Tall, és ha dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l’ast. Aquest àpat s’acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres servirem els torrons i les neules, acompanyat de moscatell.

  Enllaços externs.-Tota una sèrie d’activitats,informacións i coneixements sobre el tema del Nadal, els trobaréu a l’enllaç següent:

  

   

  
  

• Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!
• Per als més menuts que són els veritables protagonistes d’aquestes festes de Nadal aquí també teniu una maravella d’activitats. Poemes i cançons per a que les puguin no sols cantar sinó llegir i disfrutar tantes vegades com volgueu. Poden llegir-les en lletra lligada o lletra de pal, imprimir-les i escoltar-les, però sobretot disfrutar-les:


  Per anar a les activitats clica AQUÍ

  Les nadales més boniques en francés

  EL CARNAVAL

• El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.

  Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.

  Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!

  LA VELLA QUARESMA

  La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…

  I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert?

  Si cliques la imatge t’enllaçaràs a Lletra i música: Pep Puigdemont

  

  La vols Imprimir?
  

  Font: Racotic