Han passat quatre anys de la darrera entrada en aquest bloc i en aquest temps moltes coses han canviat per a que tot segueixi igual.

Alguns articles han quedat desfassats o han deixat d’estar d’actualitat.

Enaquesta nova etapa mirarem de ser més constants i seguir responent a dubtes que, per diferents mitjans, ens vagin arribant. Som mestres queportem molt de temps barallant-los amb els ordinadors i això fa que haguem donat voltes a una qüestió força tem’ps o que hem hagut de trobar resposta a problemes  del dia.

Preguntes Amb Resposta (PAR) no té més aspiració que donar un cop de ma a trobar informació, i compartir les respostes que anem trobant per si a algú li poden fer servei.

Com cada curs en aquestes dates és el moment de fer  bons propòsits i el meu és tornar a dinamitzar, que no acabar de dinamitar, els blocs que gestiono.

A veure si enguany me’n surto.

Bon inici de curs

D’entrada i sense massa reflexió la resposta és clara i contundent: SI, PER DESCOMPTAT. després de reflexionar-hi una estona i d’anar provant la seva potencialitat al resposta es manté i guanya arguments. Però cal ser crític i buscar els punts dèbils, allò que no m’agrada. No per res, però és massa senzill deixar-se enlluernar per la novetat i la seva potència i passar per alt petits detalls que, sense restar valor al que tenim, també cal tenir en compte.

Aquí va la humil opinió d’un mestre que s’ha hagut d’enfrontar a la nova eina com ho han hagut de fer la resta de companys.

Aquest article s’ha passat un any a la nevera i durant aquest any l’us del nou correu de l’xtec s’ha normalitzat fins el punt que ja no és nou i que costa recordar l’anterior.

Els punts a favor són incomptables. Ha desaparegut el límit de volum dels adjunts que tant molestava si volies enviar alguna cosa més que un document de text pla, integra moltes eines i té tota la potencialitat del correu gmail conegut per tots.

Posats a buscar punts febles en trobo un de molt clar. Diu el saber popular que qui molt abraça poc estreny i això es pot aplicar al nostre correu. Ës cert que disposa d’eines per fer  planes web, per gestionar i compartir documents i per moltes coses més però és facil trobar competidors que gracies a la seva especialització són més potents. Funcionalitat i senzillesa versus potencia, però aquest és un altre debat.

Si voleu saber quines són les possibilitats que ofereix el nou correu podeu visitar aquest enllaç a l’xtec: http://www.xtec.cat/at_usuari/guies/internet/caracteristiques.htm

Després de molt de temps aturat i amb l’excusa dels propòsits de l’any nou mirarem de tornar a posar en marxa aquest bloc.

Ahir dijous em van comunicar que avui 8 divendres) ens portarien els equips del catàleg. D’entrada sembla una notícia fantàstica. Però digueu-me malpensat i llegiu fins el final.

Dilluns en el si de la Comissió TAC vbàrem comentar que estàvem esperant els equipaments del catàleg de 2010. Els de 2009 van arribar abans d’acabar el curs i el 7 de juliol de 2009, dia del meu aniversari, me’l vaig passar a l’escola fent el seguiment de tota la instal·lació. No em queixo pas, entra dins de la meva tasca i punt.

Dilluns se’m va acudir fer un comentari maliciós, de malpensat. Vaig dir que segur que arribaria ara, en pocs dies, just abans de les eleccions. D’aquesta manera els nens contents ho dirien als seus pares i aquests, amb el record ben fresc, podrien decidir el seu vot amb criteri i objectivitat.

Serà casualitat (no hi crec massa però) o potser estava previst des de feia mesos (i no improvisat com el calendari electoral) però ara, a mig curs, amb els horaris organitzats he de tancar l’aula uns dies fins assergurar-me que tot funciona correctament més enllà del mins protocol que acompanya la instal·lació.

Digueu-me malpensat, però…

Enguany soc el coordinador TIC, TAC o com es digui de l’escola (també conegut com el d’informàtica) però ja fa temps que hi col·laborava.

Fa un parell d’anys vam apostar per passar-nos al programari lliure i amb suor i llàgrimes els i les mestres s’han adaptat a fer servir l’Open Office enlloc del Word. L’esforç fet ha estat important i vull agraïr la seva progressiva comprensió.

Quan a les instruccions d’inici d’aquest curs es parlava de potenciar l’ús del programari i els estàndards lliures vaig creure, per un moment, que tots aquest esforços havien valgut la pena.

Doncs no. Des de l’administració ens ho envien tot per programes M$Office i cal enviar-ho en el mateix format. Doc, xls, mdb… són els estàndards proposats des del Departament. És cert que l’OO pot obrir i treballar amb aquests documents però quan alguna cosa no funciona o tot es desquadra falta temps per culpabilitzar el nou programa.

Començo a pensar si no és una lluita perduda, una pèrdua de temps, una presa de pel o tot plegat. Mentre em decideixo m’estic replantejant treure la pols al CD (em sembla que no era ni DVD) del darrer paquet M$Office que tinc per l’escola, el 97, i tornar-lo a instal·lar a tots els ordinadors de l’escola d’on potser no hauria d’haver sortit mai.

Només em frena saber que és un programa que d’aquí no res complirà dotze anys i, si promociona normalment, hauria de deixar l’escola per anar amb els grans.

Fins la propera

Ja fa uns dies que es va presentar en societat l’Open Office 3.0 en català.

Pels que ja usem les versions anteriors no suposa cap canvi espectacular. Pels que encara no us hi heu atrevit ot ser una bona excusa.

A destacar:

• Compatibilitat dels arxius en altres formats. Especialment interessant pel que fa referència als .doc
• Diuen que és capaç d’obrir els arxius docx (encara no ho he provat)
• L’interficie és clàssica, amb icones conegudes de tots.

El concepte Programari lliure apareix en oposició al de programari propietari. Él programari propietari (o de propietat) és el que coneixem de tota la vida on quan nosaltres comprem un programa i acceptem la llicència d’us ens imposa unes condicions que no podem trencar; les més conegudes són que no en podem fer còpies ni el podem modificar però n’hi ha d’altres.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit. (Font Viquipèdia)

Sovint s’identifica programari lliure amb gratuït i això no és del tot cert.  Res no impedeix que pugui ser venut mentre es respectin les condicions establertes.

Per nosaltres,  a l’escola i per extensió a casa, la llibertat de distribució és, potser, la més interessant. Usar programari lliure permet poder distribuir entre els nostes alumnes còpies dels programes que usem a classe. A  la llarga, ens facilita molt la feina en unificar versions.

En propers apunts presentaré alguns avantatges inconvenients del programari lliure. de moment per si algú té curiositat pot visitar el portal de la linkat (portal de la distribució educativa catalana) o la web cdlibre.org (web amb recursos lliures que funcionen sobre windows)