Em fa il·lusió veure les nenes i nes de l’EEI Els Belluguets disfressats de Pippi. Les mestres de la Llar d’infants es van inspirant després de veure la presentació de les Förskolor (escoles d’ed. Infantil de Suècia)
Gràcies
He tingut l’oportunitat de viatjar a Gàmbia amb l’Adrina Kaplan, antropòloga de l’UAB que viu en aquest país, i amb 22 dones més, grans persones i bones professionals, acostuma a anar lligat, metges, infermeres, treballadores socials, sociòloga, advocada, ballarina, professora de l’UAB, mestra… Algunes d’elles estan fent un postgrau de “Diversitat cultural i salut” i el viatge era una ocasió per aproximar-se a la situació sociosanitària de Gàmbia.
Hem visitat la seu de l’associació Wasu Kafo, hospitals i escoles, des de Banjul fins a Basse, em navegat pel riu Gàmbia, ens hem banyat a l’Atlàntic i recorregut carrers i mercats de Bakau… hem compartit diversos minibusos amb la corresponent dosi de sotracs, pols i suor, però sempre amb bon humor… Ha estat un viatge ric pel que ens ha mostrat el país i pel que ens hem donat entre nosaltres.
 |
| Gàmbia |
Aturar per uns dies el ritme frenètic del nostre temps ens permet enviar-nos postals, poemes i desitjos de felicitat. També tenim la possibilitat de dedicar-nos a pensar en els altres, ni que sigui per comprar o elaborar un regal, o pensar l’àpat que ens plaurà a tots i farà que aquests dies siguin encara més especials.
A casa, després de fer cagar el Tió hem sopat peix i marisc, i al dinar de Nadal sopa de la reina, filets amb foie i salsa de ceps i compota de poma, pinya, turrons, neules…
Entre les felicitacions i poesies que he rebut, aquestes m’han arribat especialment, la que m’envia la Marta Turró:
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Montserrat Abelló
La que m’envien les companyes/s del CRP:
De les boires incertes
i dels anys de grisor
en naixeran llums
de futures certeses
i enrenous i cridòries
de nova il·lusió.
Als ulls apagats
retornarà la vida
i les mans oblidades
retrobaran sendes
d’altres mirades
amb cor de Nadal.
I la de l’escola Carrilet:
És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure’m
quan la nit es fa més freda
quan forgem un món millor.
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia
les encens amb un somriure
quan em parles amb el cor.
Cal el pas de tot un any: hivern, primavera, estiu i tardor i moltes hores de treball constant per recollir el fruit, en aquest cas les olives i l’oli.
L’ajuda de moltes mans amigues han fet més fàcil l’última etapa del procés.
Gràcies a totes, les mans!